La crisi derivada de l’aparició de la covid-19 ha impactat en els hàbits d’una gran part de la població. Durant aquest temps hem passat a realitzar més activitats des de casa, i en alguns casos es preveu que, lluny de ser temporals, tendències com el teletreball hagin arribat per quedar-se. Al maig de l’any passat ja es va observar l’augment del teletreball a partir d’un major ús de les xarxes privades virtuals o VPN, de les seves sigles en anglès (Virtual Private Network). Però, què són les VPN, i per a què serveixen (també més enllà del teletreball)?

Quan diem que internet és una xarxa de xarxes, significa que diferents xarxes de dispositius es connecten d’una manera o una altra entre si per transmetre i rebre informació. En la majoria de casos (per exemple a casa o a l’oficina) els nostres dispositius es troben en una xarxa d’àrea local (LAN de les seves sigles en anglès). En aquesta LAN, els nostres dispositius poden connectar-se entre si, i poden accedir a internet (altres xarxes) a través de l’encaminador. Una VPN és una tecnologia que permet estendre una LAN sobre internet. Normalment assumim que una VPN és segura (o tan segura com sigui la xarxa d’àrea local a la qual et connectis) gràcies a la tecnologia de xifrat de dades, però una VPN per defecte no és xifrada.

"Les característiques que ofereix una VPN no sols serveixen per teletreballar de manera segura, sinó que poden ser d’utilitat en molts contextos. Un exemple és la possibilitat d’evitar bloquejos geogràfics"

Resumint, una VPN permet crear una xarxa local sense que els dispositius estiguin físicament situats en un mateix lloc, sinó en qualsevol lloc d’internet. Per a això, una VPN crea un túnel de dades entre un dispositiu o una LAN, i servidor VPN situat en una altra LAN. Encara que s’utilitzi qualsevol connexió a internet, com per exemple una WiFi pública, la informació entre el dispositiu i el servidor VPN és segura gràcies a l’ús de tecnologies de seguretat com SSL/TLS o IPSec. Per aquest motiu el seu ús és popular en temps de teletreball, i de fet va ser el seu primer propòsit quan fa ja 25 anys un enginyer de l’empresa Microsoft va inventar el protocol PPTP (primer precursor de les VPN), amb l’objectiu de disposar d’una connexió segura per treballar des de casa.

Les característiques que ofereix una VPN no sols serveixen per teletreballar de manera segura, sinó que poden ser d’utilitat en molts contextos. Un exemple és la possibilitat d’evitar bloquejos geogràfics. En connectar-te a un servei restringit per zones geogràfiques (per exemple xarxes socials) mitjançant una VPN, la ubicació de la connexió a ulls de la plataforma és la del servidor VPN, independentment de la ubicació de l’usuari. De la mateixa manera, pot servir com a capa extra de seguretat per evitar censures o espionatge. També té la seva cara negativa, ja que la mateixa tecnologia pot ser usada per dificultar el seguiment d’activitats il·legals.

En qualsevol cas, no ens hauria d’estranyar que la tendència en el creixement de l’ús de VPN no sigui anecdòtica, i pròximament sigui molt habitual utilitzar aquest tipus de tecnologies en els nostres dispositius. Usar una VPN és relativament senzill i existeixen diverses opcions per contractar una VPN a tercers (ja sigui de pagament o gratuïta). Una altra opció molt recomanable per ampliar coneixements és crear una VPN a casa mitjançant un programari com OpenVPN, publicat sota llicència GPL de programari lliure, treballant competències en xarxes i seguretat entre altres. Des de la UOC continuem apostant per la millor formació en les últimes tecnologies de xarxes amb l’ús de materials actualitzats com la setena versió de la certificació CCNA de Cisco, pels nostres estudiants d’informàtica i telecomunicació.