La Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya (Animac) ha iniciat la 25a edició amb una programació virtual i amb una conclusió molt clara: el sector de l’animació ha resistit ha estat la indústria audiovisual que millor ha resistit a la pandèmia perquè ja estava habituada al teletreball. Així ho ha afirmat el president de l’associació Pro-Animats, Ivan Agenjo, que destaca que el format en remot ha permès democratitzar el sistema i oferir oportunitats a productores que abans no es podien permetre fer reunions presencials a l'altra punta del món.

Ja fa anys que animadors, il·lustradors i guionistes executen les seves tasques des de casa gràcies a la tecnologia, pel que l’esclat de la covid-19 no ha suposat cap canvi dràstic en les hores de treball que ja passaven davant de la pantalla ni en les trobades virtuals amb les diferents pats que col·laboren en les produccions. No obstant això, Agenjo ha reconegut que ha estat un repte per als qui no estaven habituats a aquest ritme, i especialment per al doblatge, perquè no s’estava preparat per fer aquesta part a distància.

Agenjo: "Ja no cal agafar un avió fins a Anglaterra per reunir-te amb Disney Plus, pots parlar per videoconferència"

En canvi, afegeix, la covid-19 ha fet més fàcil la fase de desenvolupament, com ara la cerca de finançament i els contactes amb socis, televisions, distribuïdors i plataformes. "Estàvem molt acostumats a fer contactes, físicament, en mercats o fires i ara ens hem acostumat a fer-ho a través de la pantalla des d'on sigui i quan sigui", explica. Per una banda, es perd el contacte humà però per l'altra, aquesta situació ha democratitzat el sistema. "Ja no cal agafar un avió fins a Anglaterra per reunir-te amb Disney Plus, per exemple. Pots parlar per videoconferència, que és molt més barat i ofereix oportunitats a productores que abans no ho podien fer", afegeix Agenjo.

L’èxit del treball en remot

Un cas que il·lustra aquesta situació és el del curt Blue & Malone, Casos Imposibles. La segona part del treball en 3D d’aventures nominat als Goya 2014 va comptar amb 200 artistes treballant a distància durant dos anys abans de ser presentada el 2019. Tal com explicava en una entrevista a MetaData el director de la productora, Emilio Lujan, el sistema va permetre “fitxar qualsevol professional sense que hagi hagut d’agafar un avió a milers de quilòmetres”. “Fins i tot ha permès continuar treballant quan algú ha hagut de viatjar al seu país per motius diversos, sense necessitat de buscar nou talent i preparar-lo per substituir la falta temporal d’aquesta persona”, afegia.

El mateix Lujan assegurava que havia estat un bon “laboratori de proves” previ al confinament per demostrar que és un sistema vàlid i efectiu per al sector.