ElCamp de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han començat a moure en els darrers mesos per transformar la demarcació durant la propera dècada a nivell industrial i social. La revolució passa per l'hidrogen verd, l'aposta de la Comissió Europea per avançar cap a la neutralitat climàtica l'any 2050. Un centenar d'institucions ja s'han unit al voltant de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud, que lidera la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu és captar diners dels fons Next Generation EU per convertir la regió en una Vall de l'Hidrogen. Això ha de permetre la renovació de la indústria petroquímica, mantenir milers de llocs de treball i assegurar la transició energètica un cop s'acabi la vida útil de les centrals nuclears.

L'objectiu de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud és convertir la regió en una Vall d'Hidrogen per una transformació energètica, industrial i social

La plataforma es va presentar el 20 d'octubre amb 59 institucions al darrere. A dia d'avui ja supera el centenar, entre URV, centres de recerca, empreses, administracions i societat civil.  “Som la regió de l'energia d'Espanya i una de les principals del sud d'Europa", defensa Jordi Cartanyà, químic i coordinador de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud. La intenció és crear una zona en la qual es produeixi hidrogen a partir de renovables i es pugui emmagatzemar i canalitzar perquè arribi als usuaris finals, ja siguin empreses, agents de mobilitat o usos particulars.

Decidir el futur

La plataforma actua com a aglutinadora d'idees i lloc comú on tots els membres poden intercanviar coneixements i compartir els seus projectes per teixir noves aliances. La clau és que a la demarcació es combinen tots els elements per ser una Vall de l'Hidrogen. "Hi ha la producció d'energies renovables a les Terres de l'Ebre, la mobilitat del transport públic de tots els ajuntaments, el Port de Tarragona i el consum d'hidrogen al polígon químic", comenta el gerent de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Juan Pedro Díaz. És a dir, tot el cicle des de la producció de l'energia fins al consum.

Hidrogen verd i energies renovables

L'hidrogen és un vector energètic, és a dir, una substància que emmagatzema energia per deixar-la anar de manera controlada quan es vulgui. Fa dècades que s'utilitza, especialment a la indústria química. Per obtenir-lo tan sols cal trencar per la meitat una molècula d'aigua (H2O) mitjançant un procés anomenat electròlisi, aconseguint aigua i oxigen. Per fer l'electròlisi cal energia, així doncs, si es fa amb combustibles fòssils es considera hidrogen gris, i si es fa amb renovables, hidrogen verd. 

A diferència de l'hidrogen gris, que s'aconsegueix amb combustibles fòssils, l'hidrogen verd es fa amb renovables

Per substituir els combustibles fòssils caldrà energia verda, principalment a partir de plantes eòliques i fotovoltaiques. Això suposa un "gran repte" per la regió perquè haurà de construir instal·lacions d’energies renovables que substitueixin la nuclear. Aquesta construcció massiva ja fa temps que desperta animadversió al territori. Alguns ajuntaments fins i tot han decidit suspendre temporalment l'atorgament de llicències per l'impacte mediambiental i paisatgístic que suposen.

Cartanyà també posa damunt la taula la idea de col·locar panells solars als sostres de les naus dels polígons industrials i destinar l'energia només a la producció d'hidrogen. Una proposta inicialment cara que requeriria "inversors que ho veiessin com una oportunitat". Pel coordinador de la plataforma, la clau és "tenir un mix energètic socialment acceptable".

L'hidrogen verd també s'aplicarà més ella de les empreses químiques. Es preveu impulsar una renovació progressiva de la flota d'autobusos. També es plantegen que la brossa recollida es cremarà a la incineradora Sirusa i això permetrà obtenir energia i hidrogen pels camions de les escombraries. Un cicle tancat que redueix la contaminació dràsticament.

Fons europeus i inversions milionàries

A través dels fons Next Generation EU, Europa transferirà a l'Estat 72.000 milions d’euros fins el 2023 per tal de reactivar l'economia i apostar per la transició energètica. D'aquests, el 37% aniran destinats a energia verda, 1.500 MEUR dels quals es dedicaran a projectes relacionats amb l'hidrogen verd. Per aconseguir el finançament, empreses i administracions han de presentar els seus projectes al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), que els avaluarà i decidirà quins promou.

S'estima que per crear la Vall de l'Hidrogen caldrà una inversió d'uns 6.000 MEUR durant els propers deu anys

Per desenvolupar els diferents projectes calen molts diners. La tecnologia ja es coneix, però cal més investigació per fer-la més eficient i barata. Per incentivar el canvi de model i la transició energètica les administracions públiques aportaran subvencions, però les empreses també hauran d'invertir-hi. 

Per crear la Vall de l'Hidrogen s'estima que caldran uns 6.000 milions d’euros durant els propers deu anys, dels quals "un 25% haurien de ser de fons europeus", especifica Cartanyà. Cal desenvolupar la generació d'energies renovables, crear tota la xarxa de distribució de l'hidrogen, potenciar la investigació i adquirir tecnologia de tot tipus. Dels primers 1.500 milions d’euros que repartirà el Miteco fins el 2023 el coordinador estima que n'haurien d'aconseguir com a mínim uns 300.

Fotovoltaica a la URV el 2021

Conscients de la necessitat que hi haurà d'energies renovables, la URV ha iniciat un programa per instal·lar plaques fotovoltaiques als seus campus i constituir-se com a "comunitat energètica". "Creiem que podem ser autònoms produint energia aprofitant el sol, consumint-la i gestionant-la. Fins i tot pensem que part de la que produirem la podrem compartir amb la ciutadania del nostre entorn", manifesta Francesc Díaz. Voldríem que a finals d'aquest any hi hagués instal·lacions a la gran majoria dels campus", revela el vicerector, que alhora posa de manifest que aquest gest pot servir per "crear pedagogia de cara a la ciutadania".