La seguretat a internet és un tema a l'ordre del dia dins d'una societat que viu constantment connectada. Compartim, guardem i busquem informació en línia contínuament, però moltes vegades no som conscients de tots els perills que pot suposar aquesta connectivitat. Algunes accions com comprar online o compartir dades personals a les xarxes socials poden suposar una amenaça contra la privacitat dels nostres serveis, és per això que s'ha de procurar vetllar per la seguretat de la informació prenent mesures preventives.

La importància de les contrasenyes

Un aspecte molt rellevant en termes de seguretat és la gestió de les contrasenyes. És important establir paraules de pas llargues que combinin caràcters tant alfabètics com numèrics, variant entre majúscules i minúscules i, si és possible, afegir algun símbol. Com més caràcters tingui la clau, més difícil és de desxifrar.

S'ha d'evitar tenir contrasenyes que facin referència a dades personals, com aniversaris o noms propis, perquè són fàcils d'esbrinar. És recomanable no utilitzar la mateixa clau en aplicacions diferents, sinó que és millor tenir una per servei. Així, si una tercera persona la descobreix, només podrà accedir a un aplicatiu. A més, en la mesura del possible, sempre és millor no permetre que el navegador recordi les claus.

Les contrasenyes han de ser llargues, amb majúscules, minúscules i símbols, i no s’han de repetir a diverses plataformes

Per a crear passwords diferents i aleatoris, es pot fer ús de generadors en línia. D'acord amb codis alfanumèrics, estableixen paraules de pas amb una seguretat alta, ja que en ser escollits a l'atzar, no guarden relació amb cap altra contrasenya ni dades de l'usuari.

Tenir tantes claus pot suposar un problema de gestió, ja que s’han de recordar molts codis. Existeixen eines que serveixen per organitzar de forma segura totes les claus, com per exemple KeePass, una pàgina de codi obert que serveix per administrar-les.

Doble verificació

Tenir una bona contrasenya no implica que aquesta sigui infal·lible. La verificació en dos passos, coneguda també com el segon factor d'autenticació o 2FA, consisteix a crear una barrera de seguretat extra per accedir a dispositius, aplicacions i llocs web.

En el moment en què l'usuari ingressa la seva contrasenya, rep un missatge al telèfon mòbil, correu electrònic o el sistema que hagi escollit, ja que també es pot optar per l'autenticació biomètrica. El codi proporcionat servirà per desbloquejar definitivament l'aplicació. El sistema evita que si algú coneix les nostres contrasenyes pugui accedir als comptes, sempre que no tingui el nostre dispositiu físicament.

Xarxes privades virtuals

Una forma de navegar de manera segura per internet és creant o unint-se a una xarxa privada virtual (VPN). Aquests sistemes s'encarreguen d'encriptar tota la informació rebuda i enviada des del dispositiu i també protegeix tot el que arribi del servidor. Connectant-nos en aquestes VPN evitem utilitzar xarxes públiques amb poca o nul·la seguretat que poden comprometre les nostres dades.

Entre els avantatges d'utilitzar aquesta tecnologia destaca que es navega sempre per xarxes segures, identificables pel HTTPS de l'URL. També impossibiliten que els cibercriminals ens espiïn, eviten la censura i el bloqueig geogràfic de continguts perquè falseja la ubicació, i és molt útil pel teletreball perquè permet connectar-se a una xarxa privada de l'empresa. Tot i això, s'ha de tenir en compte quina empresa de VPN es contracta i si és de confiança. A més, pot ser que a vegades els sistemes fallin, com per exemple amb una disminució de la velocitat perquè la informació ha de recórrer més trajecte entre servidors, o que tinguin problemes de seguretat, ja que no són infal·libles.

Les VPN permeten navegar en entorns segurs i és un dels sistemes més emprats per al teletreball

Les xarxes privades virtuals són accessibles tant des d'ordinadors com des de telèfons mòbils. Encara que a casa tinguem connectat diversos aparells a un mateix router o mòdem, la connexió es pot aïllar de manera individual.

L'aplicació Tor, per exemple, és una de les alternatives més conegudes. És descarregable i funciona com un navegador, semblant a Firefox. El que fa és aïllar els moviments a la web de manera que els anunciants no els puguin rastrejar.

Vigilar i protegir els routers

Els routers son la porta d’entrada als nostres dispositius i per tant hem de protegir-los per evitar atacs o que terceres persones accedeixin a la nostra xarxa sense que ho sapiguem. Tot i que es pot connectar i començar a utilitzar al moment perquè representa que són segurs, no està de més reforçar la seva protecció.

Els routers són la porta d’entrada als nostres dispositius i cal protegir-los amb claus fortes i tenir-los actualitzats

El primer pas per protegir el dispositiu és tenir-lo actualitzat i canviar la contrasenya preestablerta i el nom d’usuari per d’altres personalitzats. També es pot canviar la IP de l’encaminador modificant-ne les últimes xifres, cosa que dificultarà que es connectin desconeguts. En aquest sentit, també es pot canviar la identificador de la xarxa sense fils (SSID), que per defecte mostra informació sobre l’aparell, i posar-li un nom que no faci referència a nosaltres mateixos, així queda ocult.

Es recomana escollir el sistema de xifrat de dades WiFi Protected Acces 3, WPA3, en els dispositius en que estigui disponible. És un estàndard de seguretat que evita que la informació transmesa sigui interceptada. Anteriorment existia el WPA2, que encara es pot trobar actiu en alguns encaminadors, i el WEP, que es va quedar obsolet amb el temps perquè es van detectar vulnerabilitats en el seu sistema.