La ciutat de Barcelona ha reduït la bretxa digital en els últims quatre anys. Aquesta és la conclusió extra d'un estudi elaborat per l'Ajuntament a través de la Fundació BIT Habitat i la Mobile World Capital que ha analitzat l'accés a internet i a dispositius electrònics, així com els coneixements del seu ús. L'informe ha constat que el nivell de renda influeix cada cop menys en la connectivitat, però un 1% dels enquestats ha atribuït a motius econòmics per contractar aquest servei.

L'edat és l'element que més intervé en la connectivitat. Només un 8% de la ciutadania no disposa d'internet i coincideix amb el nombre de llars formades per majors de 74 anys. El 2016, la dada suposava un 16% dels barcelonins i barcelonines. El comissionat d'Innovació Tecnològica, Administració Electrònica i Bon Govern, Michael Donaldson, ha apuntat cap a "gran extensió de la fibra òptica al territori" i "la reducció de costos del servei" com els motius principal del progrés.

L’extensió de la fibra òptica i la reducció del preu del servei han reduït la bretxa digital a Barcelona

Més dispositius i coneixements

Malgrat que els ingressos no són un problema pel que fa a la contractació d'internet, sí que determina el nombre i tipologia dels dispositius de les llars. Les famílies amb rendes altes compten amb una mitjana de sis aparells, entre ells, portàtils; mentre que la dada es redueix a 4,7 entre les baixes i principalment en forma de telèfons intel·ligents. "El tipus condiciona l'ús que se'n farà", ha aclarit la tinenta d'alcaldia d'Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, Laia Bonet, "sobretot quan els usos són obligats en un confinament per teletreballar o estudiar a distància".

En l'àrea d'usos i capacitació, l'informe La bretxa digital a la ciutat de Barcelona conclou que un major nivell d'estudis implica un augment de la utilització d'internet i que és a partir dels 50 anys quan l'activitat decau de manera progressiva.

El teletreball, l’educació en línia i els tràmits electrònics són les àrees que més han crescut

Les respostes dels 2.540 enquestats han permès concloure que els usos d'internet s'han diversificat en els últims quatre anys. La formació en línia és l'àmbit que més creixement ha registrat, que ha passat del 13,5% al 48%. El 70% de la ciutadania ha fet ús de consultes mèdiques virtuals (35% el 2016), el 75% ha realitzat algun tràmit digital amb l'administració (42%), i un 76% ha adquirit béns i serveis per canals en línia (54%). "Sectors minoritaris com el teletreball, l'educació en línia i els tràmits electrònics han crescut sobretot durant la pandèmia", ha afegit Bonet.