La intel·ligència artificial pot generar continguts, processar dades i transformar la manera com ens informem, però qui garanteix la confiança, el context i el criteri darrere de cada informació? Aquesta ha estat una de les preguntes que han marcat la 19a edició de la Catosfera, que ha reunit a Girona professionals de la comunicació i la tecnologia per reflexionar sobre el futur del sector en plena expansió de la IA.

Celebrada a l’Espai Fundació ”la Caixa”, la trobada ha combinat tallers, converses i debats sobre l’impacte d’aquesta tecnologia en el periodisme, la creació de continguts, la llengua catalana i la societat. Al llarg de tres dies, els participants han coincidit en la necessitat de preservar el pensament crític i la responsabilitat humana en un entorn cada vegada més condicionat per l’automatització.

El periodisme, entre la IA i la confiança

Un dels moments centrals de la programació ha estat la conversa El periodisme en l’era de la IA, protagonitzada per Mònica Terribas i Magda Gregori. Les dues periodistes han reflexionat sobre els canvis que la intel·ligència artificial introdueix en els mitjans de comunicació i sobre la importància de preservar els principis que defineixen la professió.

Terribas ha alertat dels riscos de delegar el pensament crític a les màquines i ha situat la confiança al centre de les relacions humanes. “A vegades, confiem més en els encreuaments de dades que generen les màquines que en les persones”, ha advertit.

La 19a edició de la Catosfera ha reunit a Girona professionals de la comunicació i la tecnologia per debatre sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en el periodisme, la llengua i la societat.

Gregori, per la seva banda, ha reivindicat el paper dels professionals de la informació en un entorn cada vegada més automatitzat. “Malgrat la tecnologia, el periodisme continua necessitant gent que expliqui històries, contextualitzi i corrobori”, ha afirmat.

Les intervencions han coincidit en la necessitat de mantenir la verificació, el context i el criteri professional com a elements essencials del periodisme, especialment en un context en què les eines d’IA poden generar continguts i processar grans volums de dades.

Recursos d’IA en català per reforçar la sobirania digital

La llengua catalana ha estat un altre dels eixos de la trobada. Jordi Mas, cofundador de Softcatalà, ha presentat una radiografia de l’estat de les eines d’intel·ligència artificial en català i ha defensat la necessitat de continuar desenvolupant tecnologia que incorpori la llengua pròpia.

Durant la sessió, Mas també ha presentat arena.softcatala.org, una plataforma d’avaluació humana que permet comparar el rendiment de diferents models d’IA en català. La iniciativa facilita l’anàlisi de les capacitats d’aquestes eines en la llengua i contribueix a identificar-ne les fortaleses i les mancances.

Softcatalà ha presentat una plataforma per comparar models d’IA en català, mentre que el BSC ha exposat recursos oberts de models lingüístics, tecnologies de veu i traducció.

La jornada també ha comptat amb la intervenció de Carlos Rodríguez, investigador del BSC AI Institute, que ha repassat la trajectòria del Barcelona Supercomputing Center (BSC) i ha presentat recursos oberts relacionats amb dades, models lingüístics, tecnologies de veu i sistemes de traducció.

Rodríguez ha defensat que la intel·ligència artificial en català s’ha de considerar una infraestructura estratègica per al futur del país, en un moment en què el desenvolupament de models i eines digitals té implicacions directes sobre l’ús social de la llengua i la capacitat de Catalunya de participar en l’evolució tecnològica.

De la ciberseguretat als usos quotidians de la IA

La programació també ha abordat aplicacions pràctiques de la tecnologia. La trobada ha començat amb un taller de ciberseguretat impartit per Txell Collado, cap de la Unitat de Comunicació i Ciutadania de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que ha ofert eines per identificar i prevenir estafes digitals.

Un altre taller, Viatjar amb la IA, recursos pràctics, conduït per Miquel Serrabassa, ha mostrat com les eines d’intel·ligència artificial poden ajudar a planificar viatges, preparar documentació, aprendre idiomes i resoldre necessitats quotidianes.

La ciberseguretat és clau en l’ús quotidià de la intel·ligència artificial: protegir les dades personals, identificar possibles fraus i adoptar precaucions bàsiques permet aprofitar aquestes eines amb més seguretat.

La reflexió sobre les oportunitats i els riscos de la tecnologia ha continuat amb la taula rodona IA, pros i contres, moderada per Xantal Llavina i amb la participació de David Poblador, Àlex Rodríguez, Jordi Mas i Beatriu López. El debat ha tractat qüestions com l’augment de la productivitat, la innovació i els dilemes socials associats a l’expansió de la IA.

Durant la sessió, Mas ha recordat que la tecnologia no és neutral i que els seus efectes depenen dels usos que en fan les persones. “La IA és només una eina. Perdre el control depèn de nosaltres”, ha afirmat, tot reivindicant la importància de treballar amb fonts fiables i de mantenir uns principis clars en l’aplicació d’aquestes eines.

El SEO Day analitza els nous hàbits de cerca

La Catosfera ha culminat amb la vuitena edició del SEO Day Girona 2026, dedicada a l’impacte de la intel·ligència artificial en el posicionament web i els nous hàbits de cerca.

La jornada ha reunit professionals com Eva Olivares, Xevi Sañé, de Dobleseo, Carlos Ortega, Mariona Soler, Josep Deulofeu i Sam Gutiérrez, que han analitzat l’evolució del posicionament als cercadors, el comerç electrònic, el SEO local i les noves estratègies digitals en un entorn condicionat per l’aparició de motors de cerca basats en IA.

El SEO Day Girona 2026 ha analitzat els nous hàbits de cerca i els reptes del posicionament web en un entorn cada vegada més condicionat pels motors de cerca basats en intel·ligència artificial.

La trobada ha posat el focus en els canvis que aquestes eines introdueixen en la manera com els usuaris descobreixen continguts i com les empreses i els mitjans poden mantenir la visibilitat a internet.

Amb aquesta edició, la Catosfera reafirma el seu paper com a espai de trobada de la comunicació, la tecnologia i la cultura digital catalanes, amb una programació que connecta professionals i obre el debat sobre els reptes tecnològics del present i del futur.