Les ciberestafes s’han consolidat com el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts, amb prop de 80.000 denúncies anuals i un impacte econòmic que s’acosta als 490 milions d’euros des del 2024. Per fer front a aquesta amenaça, el Govern aprovarà aquest dimarts el Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028, que reforçarà la coordinació entre l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i els Mossos d’Esquadra i desplegarà noves eines per investigar, prevenir i denunciar els fraus digitals.

Entre el 2024 i l’agost del 2026, les ciberestafes han afectat més de 200.000 víctimes i han generat un perjudici acumulat de gairebé 490 milions d’euros. Només durant els primers vuit mesos d’aquest any, s’han registrat 53.577 fets i unes pèrdues de 103 milions d’euros, amb una mitjana de 220 denúncies diàries. Tot i que el volum de casos s’ha estabilitzat, amb una lleugera tendència a la baixa, l’impacte econòmic continua creixent.

El comissari Miquel Àngel García Alvira, cap de la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació dels Mossos d’Esquadra, ha advertit que es tracta d’un fenomen canviant, que aprofita les noves tecnologies per seleccionar millor les víctimes i aconseguir quantitats més elevades. També ha remarcat que és un delicte molt infradenunciat: si es denunciessin tots els fraus, ha assenyalat, les ciberestafes serien el delicte més denunciat a Catalunya.

Una Comissaria Virtual i un assistent d’IA per a la ciutadania

Entre les mesures destacades del pla hi ha la posada en marxa de la Comissaria Virtual, una seu electrònica que permetrà denunciar estafes virtuals i fraus relacionats amb mitjans de pagament sense haver de desplaçar-se a una comissaria. El servei està previst a partir del novembre del 2026 i vol contribuir a reduir la xifra oculta de delictes, és a dir, els fraus que es produeixen però no arriben a denunciar-se.

L’altra gran novetat és un assistent basat en intel·ligència artificial, impulsat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i accessible a través del seu portal web i de WhatsApp. L’eina ajudarà a identificar possibles estafes, orientar les persones que sospitin haver-ne patit una i oferir recomanacions i bones pràctiques de ciberseguretat.

Les ciberestafes són el segon delicte més denunciat a Catalunya, amb prop de 80.000 denúncies anuals i un perjudici econòmic de gairebé 490 milions d’euros des del 2024.

El servei forma part del Servei Públic de Ciberseguretat a la Ciutadania, que compta amb una inversió inicial d’1,8 milions d’euros. Segons la directora de l’Agència, Laura Caballero, l’objectiu és facilitar que la població pugui fer un ús més segur dels dispositius digitals i disposi d’un recurs per resoldre dubtes davant de possibles amenaces.

Tot i que les ciberestafes afecten persones de diferents edats, les dades del període analitzat situen la franja de 31 a 64 anys com la que acumula més incidència. Les persones majors de 65 anys, en canvi, continuen sent especialment vulnerables davant de determinades modalitats, com les falses inversions, les estafes del fals familiar i les suplantacions bancàries.

Més capacitat policial per investigar els fraus

El pla també reforça les capacitats d’investigació dels Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, el cos ha posat en funcionament la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT), que va començar a operar l’1 de gener d’aquest any, i ha creat el Grup de Ciberintel·ligència. Totes dues estructures s’integren a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

La UCCIT centralitza i analitza les denúncies per relacionar casos que, a primera vista, poden semblar independents, però que poden estar vinculats a una mateixa persona o grup criminal. La unitat manté obertes 28 investigacions, amb prop de 2,8 milions d’euros bloquejats, dels quals se n’han recuperat 1,25 milions, segons les dades facilitades pel Govern.

l Govern aprovarà el Pla estratègic contra les estafes virtuals 2026-2028, que reforçarà la coordinació entre els Mossos d’Esquadra i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya.

La ciberintel·ligència, per la seva banda, treballa per anticipar-se a les amenaces a partir de la recopilació i l’anàlisi d’informació sobre actors, tècniques i procediments de la ciberdelinqüència. En aquest àmbit, els Mossos utilitzen VigilIA, una eina pròpia d’intel·ligència artificial que monitoritza fonts obertes d’internet, inclosos canals de missatgeria i espais de la internet fosca, per detectar possibles incidents i classificar-los segons el grau de criticitat.

L’automatització permet als agents dedicar més recursos a validar les alertes i valorar les amenaces. Segons el cos policial, el processament es duu a terme en una infraestructura pròpia, sense enviar les dades a serveis externs al núvol.

“Ens servim de la IA per combatre els delinqüents que en fan un mal ús. Es tracta de tenir les mateixes armes que els dolents”, ha afirmat García Alvira. 

Falses inversions, suplantacions i fraus a les plataformes de compravenda

Les modalitats de ciberestafa evolucionen al ritme dels hàbits digitals. Les plataformes de compravenda, les xarxes socials, els allotjaments turístics i la venda d’entrades per a concerts multitudinaris són alguns dels entorns que els delinqüents aprofiten per captar víctimes. També s’han detectat fraus relacionats amb l’habitatge i pràctiques com el conegut Bizum invers, que busca que la víctima accepti una sol·licitud de pagament pensant que està rebent diners.

Les falses inversions, especialment les relacionades amb criptomonedes, destaquen pel seu impacte econòmic. Tot i que no són les estafes més nombroses, generen perjudicis molt superiors als d’altres modalitats. Només durant el segon trimestre del 2026 van ocasionar més de 14 milions d’euros en pèrdues.

La Comissaria Virtual, prevista a partir del novembre del 2026, permetrà denunciar estafes digitals i fraus amb mitjans de pagament per internet.

El pla inclou quatre grans tipologies de frau: les estafes en transaccions de compra, venda o lloguer; els càrrecs bancaris en línia d’origen desconegut; les suplantacions d’identitat, com les del fals familiar o del fals directiu, i els fraus d’enginyeria social, que recorren a correus electrònics, trucades o missatges per aconseguir que les víctimes facilitin credencials o accedeixin a enllaços fraudulents.

Més coordinació amb bancs, operadores i plataformes digitals

Una de les prioritats de l’estratègia és accelerar l’intercanvi d’informació entre l’Agència de Ciberseguretat i els Mossos d’Esquadra, així com amb les entitats bancàries, les operadores de telefonia mòbil i les plataformes de compravenda. L’objectiu és detectar abans les noves modalitats de frau, compartir informació sobre el funcionament dels delinqüents i facilitar una resposta més ràpida davant dels casos detectats.

El pla preveu crear un sistema de comunicació entre l’Agència i el cos policial per notificar noves estafes i alertar de casos que requereixin una actuació coordinada. També s’impulsarà una comissió transversal amb entitats bancàries i es treballarà amb les operadores de telecomunicacions en el marc del protocol Telcocat. La coordinació amb aquests actors i amb les plataformes digitals es desplegarà progressivament, amb actuacions previstes a partir del segon semestre del 2027.

’Agència de Ciberseguretat desplegarà un assistent d’intel·ligència artificial, accessible des del web i WhatsApp, per ajudar a detectar possibles fraus i orientar les víctimes.

Finalment, el Govern vol intensificar les campanyes de prevenció amb xerrades i sessions adreçades a ajuntaments, consells comarcals, empreses, col·legis professionals i entitats sectorials. També es preveuen accions informatives en períodes especialment sensibles, com les rebaixes, Nadal o les vacances, quan augmenten les oportunitats per als fraus relacionats amb compres, viatges i allotjaments.

Amb aquest pla, el Govern vol reforçar la capacitat institucional per respondre a una delinqüència cada vegada més tecnificada i reduir tant les pèrdues econòmiques com el nombre de fraus que queden fora de les estadístiques perquè no es denuncien.