“Un de cada set delictes a Catalunya del 2024 són estafes digitals, quan fa sis o set anys representaven un de cada 30, 40 o 50”. Amb aquesta sentència, l’intendent Roger Sales dels Mossos d’Esquadra deixa ben clar el pes que guanya cada any el cibercrim al país. La situació és també recalcada per l’Institut d’Estadística de Catalunya, segons el qual un 10% de les empreses catalanes van rebre alguna temptativa de ciberatac durant el 2023. Aquesta classe de xifres són les que el 2022 van motivar el cos policial a impulsar la Regió Policial Virtual, que des de 2023 actua com les seves contraparts físiques, però monitorant els delictes que es cometen a la xarxa. “Una comissaria física té dues divisions: la unitat de seguretat ciutadana, que són les patrulles, i la d’investigació. Això és el mateix, però en virtual”, explica l’intendent Sales, cap de la Regió Policial Virtual, en una trobada organitzada pel Cercle Tecnològic al Complex Central Egara dels Mossos d’Esquadra.

Des de la seva posada en marxa, la Regió Policial Virtual no ha parat de rebre i tractar denúncies. Durant el 2022, la divisió va registrar 67.793 fets penals digitals a Catalunya, que el 2023 es van enfilar fins als 81.905. D’aquests, l’enorme majoria (96%) van ser estafes, àmbit que representa el nucli d’actuació de la secció d’investigació de la Regió. Aquesta divisió es troba encara en construcció i, de moment, els Mossos han desenvolupat una primera prova pilot i estan preparant les conclusions per definir-ne els ets i els uts: “El seu nucli serà la investigació de l’estafa virtual, però hem d’acabar de concretar com”.

La Regió Policial Virtual va registrar 81.905 delictes digitals a Catalunya durant el 2023, el 96% dels quals eren estafes

L’àrea que sí que presenta un recorregut més extens és la de seguretat ciutadana, que busca donar resposta a un problema evident de digitalitzar les patrulles tradicionals: “El cotxe patrulla no entra pel cable de fibra òptica, per molt que vulguem”. Per contrarestar aquesta incapacitat, els Mossos han establert tres línies d’actuació dins d’aquesta àrea. La primera és el patrullatge de la xarxa, l’accés a “pàgines web fraudulentes, anuncis fraudulents en webs concretes i fonts obertes que afavoreixin la feina de les comissaries”. Tot i que no poden accedir a “converses privades o correus electrònics”, Sales valora positivament els resultats que donen certs canals digitals: “L’estiu del 21 era cap de la comissaria de Cerdanyola, que té la UAB com a centre adscrit. Vam tenir un megabotellot, 8.000 persones un divendres nit, que va implicar robatoris a la vila universitària, alguna agressió sexual i LGTBI… Després de fer una recerca per la xarxa, perquè no vam poder actuar, vam aconseguir el canal de Telegram des d’on s’organitzaven. No en vam tenir mai cap més. N’hi havia de planificades, però com que ja estàvem esperant, no venien”.

La segona línia d’actuació és el que han anomenat Oficina virtual d’atenció al ciutadà, un espai que busca digitalitzar certs tràmits i agilitzar els processos burocràtics entre la població i la policia. El primer dels processos que s’han virtualitzat és el servei de permisos de pares a menors, i pròximament també es farà amb el de pèrdua de documentació. “És un sistema asíncron, però la resposta ja l’estem donant el mateix dia o l’endemà”, apunta Sales, subratllant que amb aquest mètode s’estalvien cues i aportació de documentació. L’objectiu a llarg termini és arribar a tenir locutoris virtuals, en què es puguin atendre les denúncies de la ciutadania a través de videotrucada, cosa que permetria optimitzar les cues d'espera i ser més eficients. “Òbviament, tots els delictes no es poden tractar per videoconferència: una agressió sexual és prou sensible per tractar-la en persona, el caliu humà no s’ha de perdre”, puntualitza el cap de la Regió Policial Virtual. 

Finalment, la tercera pota de l’àrea de seguretat ciutadana són les accions preventives policials, l’equivalent a enviar controls policials a una zona on se sospita que hi ha activitat delictiva. En l’àmbit digital, aquesta prevenció s’articula a través de la divulgació de consells de seguretat i hàbits saludables a la xarxa, tasca que executen en col·laboració amb diverses entitats: “A la web de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya hi ha molt coneixement, però el ciutadà de carrer no té ni idea que existeix. Volem aprofitar la capil·laritat de les comissaries dels Mossos, agafar aquest coneixement i d’altres del sector públic i privat, afegir-hi el coneixement policiar i fer-ho arribar a la ciutadania”. En aquesta línia, la Regió Policial Virtual participa en el programa Internet Segura de la Generalitat liderant el grup de treball sobre ciberestafes, a més a més de gestionar el correu internetsegura@gencat.cat, que rep entre sis i set petiocions diàries.

De la xarxa al cel

La Regió Policial Virtual és el principal exponent de l’adaptació dels Mossos a les tecnologies del segle XXI, però no és ni l’única divisió a incorporar innovacions per fer més eficient la gestió del cos. N’és un exponent la Unitat de Drons (UDRON), una divisió creada el 2021 de 15 agents dividits en quatre patrulles que el 2023 va executar 580 serveis amb altres departaments dels Mossos per tot Catalunya. L’equip s’encarrega de donar suport aeri a tota mena de missions, que poden anar des de monitoratge del trànsit amb fotografies per evitar tallar la circulació fins a prendre imatges de masies sospitoses, retransmissió d’imatges en directe per controlar esdeveniments massius o exploració de fosses sèptiques al subsol.

La divisió compta en l’actualitat amb 24 drons de diferents models, tots ells de la marca xinesa DJI. “A vegades pensem que els drons més grans i cars són els més bons, però en el nostre cas no és així: cada dron té una funció”, desvela l’agent de Mossos d’Esquadra Carles de la unitat UDRON. El més petit, l’AVATA, l’utilitzen per prendre imatges d’interiors, com ara centres comercials, i és molt ben valorat pel silenci del moviment i la capacitat de veure les imatges amb unes ulleres virtuals, a vista d’ocell. El Mini 4 Pro també entra en la categoria de drons petits, amb un pes de menys de 250 grams, i és emprat per fer comunicacions visuals, tant de dia com de nit. A continuació es troba el Matrice 30T, un dels models més utilitzats, que té una autonomia de 35 minuts, incorpora càmera tèrmica i gran angular i és capaç de llegir matrícules a una distància d’entre 200 i 300 metres. El dispositiu incorpora un altaveu i es fa servir per enviar avisos a la població, com per exemple, a les persones que escalen els espigons de la platja de Sitges. Finalment, un dels drons de més dimensió utilitzats per la UDRON és el Matrice 300 RTK, un dron amb dues bateries i un zoom òptim de x23 que li permet identificar matrícules a 800 metres de distància i trets bàsics d’una persona, com el color de la samarreta, a 1,5 quilòmetres. Aquest dispositiu el reserven per operacions de recerca de persones i per investigacions que necessiten imatges llunyanes, en àmbits com descampats o plantacions, on es vol evitar que s’identifiqui el dron.

“A vegades pensem que els drons més grans i cars són els més bons, però en el nostre cas no és així: cada dron té una funció”

Tanmateix, la UDRON no es dedica únicament a desplegar els seus drons, sinó que també té la potestat, en certs contextos, de limitar el vol de naus no tripulades de ciutadans. Per fer-ho, disposa de dues eines: una maleta detectora que pot detectar mil·limètricament la geolocalització de qualsevol dron a dos quilòmetres de distància, i uns inhibidors que, com si fossin canons, poden aturar la connexió per ràdio o per GPS dels drons d’altres persones. Aquests equipaments s’utilitzen en esdeveniments massius, com competicions esportives, i en visites de personalitats importants, on cal mantenir controlada la seguretat de l’espai aeri.

Simuladors per complementar les galeries de tir

Un altre dels àmbits en què els Mossos d’Esquadra han decidit apostar per la tecnologia és el de l’entrenament dels agents. La solució concreta és el simulador V-100 de l’empresa estatunidenca Virtra, “considerat el millor simulador del món”, segons el cap de la Unitat Central de Capacitació i Entrenament Professional (UCEP) de la policia catalana, Joan Josep Gómez Sáez. Aquest programari s’instal·la en una pantalla de grans dimensions, instal·lada en la paret d’una sala, i amb ella es poden dur a terme tota mena d’activitats que simulen accions reals amb què es poden trobar els agents.

Un dels punts favorables d’aquest sistema, d’acord amb Gómez, és que treballa amb armes completament reals, a les quals se’ls retiren les bales i se’ls instal·la un sistema làser que permet interactuar amb la pantalla. “Quan l’agent entra, se li pregunta quina arma porten i se’ls dona la mateixa. Van carregades amb gas, amb què aconseguim que el retrocés de l’arma sigui gairebé real”. A més a més de les pistoles, també es pot entrenar amb armes llargues, d’electroxoc i eines diverses, com lots de llum. Això permet fer servir la sala com si fos una galeria o un camp de tir, amb un gran ventall de personalització en els blancs (poden ser estàtics o mòbils) i físiques de vent que mostren la diferència entre el punt en què s’ha apuntat i l’impacte real. L’ús d’aquest sistema també suposa un estalvi important en despesa de munició, que en funció de l’arma pot arribar a assolir xifres importants.

Amb tot, Gómez insisteix que no es tracta “d’un simulador només de tir”, ja que s’hi poden treballar moltes més situacions. A més a més de l’entrenament bàsic de tir, n’esmenta dues de principals. La primera són els exercicis reactius, en què se situa els agents en una situació amb diversos personatges al carrer que poden reaccionar de maneres diferents en funció de com actuï l’agent. La segona són les simulacions, una sèrie d’escenes de contextos diversos que representen tota mena d’actuacions policials. “El sistema ve carregat amb 300 o 400 simulacions, i totes poden acabar amb rendició. El que es demana, a part del tir, és la comunicació en binomi amb l’altre agent, amb la sala, el convenciment per negociar amb les persones… Moltes poden acabar sense ni un tret”, explica Gómez.

Gómez: “El sistema ve carregat amb 300 o 400 simulacions, i totes poden acabar amb rendició. El que es demana, a part del tir, és la comunicació en binomi amb l’altre agent, amb la sala, el convenciment per negociar amb les persones… Moltes poden acabar sense ni un tret”

En l’actualitat, la UCEP disposa de tres sistemes d’aquestes característiques, però només en té operatiu un per falta de personal. Des de la seva posada en marxa, s’hi han entrenat més de 3.000 agents de cos de tot Catalunya, que fan sessions de tres hores dues vegades a l’any. “De moment, per aquí només hi passa Seguretat Ciutadana, perquè són veritablement els que més ho necessiten, però acabarà passant tothom”, comenta Gómez. L’objectiu de la divisió és que s’arribi a comptar amb un simulador d’aquestes característiques a cada regió policial de Catalunya.