Any rere any, Fira de Barcelona es vesteix de gala i amb enormes plafons que anuncien que ja és aquí, que el Mobile World Congress ha tornat per enlluernar els executius d’alt standing, els visitants més freakies i, també, la civilització en general. Només fer una passa al recinte firal, queda clar que allà hi ha les firmes de més nivell: Huawei, Amazon, Samsung, Telefónica… Però per a qui s’endinsa més enllà dels dos primers pavellons, pot sentir parlar català i veure cartells amb noms més que coneguts. I és que el conegut com a Congress Square aplega els estands més petitons de les empreses catalanes que visiten l’esdeveniment estrella de tecnologia. Perquè si un dia Catalunya va ser líder en el modernisme i en la revolució industrial, ara vol fer el mateix paper en l’era digital.

Aquest és el símil que utilitza la fundació i2CAT per presentar les cobertes intel·ligents anomenades RIS (reconfigurable intelligent Surface) per dirigir els diagrames de la radiació. “Els entorns de fàbrica són molt agressius amb les interferències. Si s’apliquen aquestes plaques, que són semblants a les solars per l’estructura de cèdules, pots millorar la cobertura, la latència, frenar atacs de ciberseguretat o aconseguir que algunes zones siguin un punt de càrrega per a robots”, explica el director de màrqueting i coneixement, Miquel Àngel Pérez.

El projecte s’ha presentat amb una maqueta que mostra una antiga fàbrica modernista, d’aquí la comparació entre la Catalunya d’aquella època i la regió líder en l’ecosistema digital que tothom predica. La tecnologia es troba en fase de prova, però els seus possibles usos són amplis. Tot i que es tracta d’una iniciativa europea, amb col·laboradors internacionals, i2CAT s’encarrega del controlador. Aquesta és la peça clau que permet dissenyar estratègies diferents per a cada entorn i necessitat. Les plaques es poden instal·lar en terrats, finestres o qualsevol altra superfície, per això les seves funcionalitats són àmplies. En una finestra, exemplifica Pérez, pot servir per eliminar les interferències exteriors que intervenen en una reducció de la cobertura de connexions a l’interior, però també evitar que informació interna surti cap a fora. “Estem en una fase inicial, però sabem que té tantes aplicacions com necessitats tenim ja. El més important és saber que ja es pot utilitzar amb 5G i que això ens permetrà a llarg termini aplicar-les en un entorn de 6G millorades i amb prestacions superiors”, conclou.

Més tecnologia, més salut

Sense allunyar-nos de l’entorn de la recerca, i uns quatre o cinc estands més enllà, hi ha instal·lat una petita representació de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest cas, del Centre d’Innovació i Tecnologia, d’on han sortit dos dels prototips que presenten als visitants del MWC. Un d’ells són dos guants endollats a una petita capsa. La seva funció és substituir el sistema invasiu d’ús d’anestèsia per adormir els animals a l’hora de fer-los un electrocardiograma i captar el senyal de pletismografia d’impedància elèctrica. Segons explica la membre de l’equip de màrqueting i comunicació Mònica Cuyàs, disposa de quatre elèctrodes capaços de recaptar la informació per conèixer l’estat de salut cardiovascular de l’animal. “Les proves s’han fet amb la fundació Mona i han donat bons resultats”, apunta, però recorda que també és escalable a la medicina humana.

La IA en l'anàlisi de mostres pot ajudar els sanitaris a descartar o confirmar la malària

A la mateixa taula, i al costat dels guants, s’hi pot trobar un microscopi. A simple vista, no mostra res extraordinari, però si es para atenció, es pot veure que té dos elements diferents: dues peces fetes amb impressió 3D que automatitzen l’aparell per fer més eficient la detecció de casos de malària. “Un d’ells facilita l’autoenfocament de la mostra de sang o orina, mentre que l’altre mou els eixos X i Y de la platina per ajudar al rastreig”, explica el professor associat de la UPC, Carles Rubio, “fins ara la detecció l’ha de fer un professional amb experiència, amb aquest microscopi proposem una alternativa”. La informació que és capaç de llegir es trasllada a una aplicació mòbil que, mitjançant intel·ligència artificial, ofereix informació detallada sobre la mostra i ajuda el sanitari a obtenir un resultat definitiu. Ara per ara es tracta només d’un prototip elaborat en col·laboració amb l’hospital Vall d’Hebron i el Centre de Salut Internacional Drassanes, amb el finançament de la fundació Probitas de Grífols. Es troba en fase de validació i la seva aplicació al sistema sanitari es preveu a llarg termini.

Un altre dispositiu mèdic que crida l’atenció és el que porta el grup Keito. La companyia fa 35 anys que va iniciar la fabricació i comercialització de bàscules i aparells per mesurar la pressió i el pes a les farmàcies, i ha evolucionat el producte cap a una màquina capaç de prendre també l’alçada, la temperatura corporal, la saturació d’oxigen en sang, l’índex de greix i la massa corporal. A més a més, converteix la informació en dades que s’envien al telèfon del pacient, on queden emmagatzemades per consultar l’historial de cada paràmetre. “Són dades sensibles que nosaltres no guardem, les eliminem tan bon punt s’han traslladat al mòbil, i és cada persona qui decideix què en fa i a qui les ensenya”, apunta Jorge Minguillón, que actualment opera com a consultor extern després de veure créixer l’empresa des de dins gairebé des dels seus inicis.

Keito uneix en un dispositiu la mesura de paràmetres mèdics per fer més eficient el sector

Ara mateix, aquesta informació es pot mostrar al metge quan un va a la consulta, però l’ideal al qual aspira el negoci és integrar tant l’aparell com la plataforma al sistema de salut. Al Regne Unit ja estan avançant en aquest camí després de tancar un acord amb les autoritats locals. Es troben en fase de diàleg amb els tècnics de l’administració públic per adaptar els detalls operatius de la tecnologia catalana a l’estructura sanitària britànica, una realitat que a casa nostra encara queda molt lluny. “Cada mercat demana uns paràmetres, una manera de treballar... treballem amb distribuïdors locals que ens ajuden a fer els contactes claus i a adaptar la solució al que demana el país”, explica Miguillón, “al Regne Unit tot això ha anat més de pressa gràcies al distribuïdor”. Precisament són al MWC per ampliar la cartera de contactes i trobar nous col·laboradors per créixer en més regions.

R+D+I al cos de policia

Només entrar al pavelló 6, l’estand més cridaner és el dels Mossos d’Esquadra. Segons l’hora d’arribada, es pot visionar en una pantalla gegant la reproducció de rostres a l’estil de les pel·lícules, quan els dibuixants elaboren un perfil segons què descriuen les víctimes, o bé les imatges d’un dron volant. Ambdues situacions comparteixen un element comú: són tecnologies que utilitzen IA.

Els algoritmes encarregats d’elaborar retrats és un dels projectes més nous que ha incorporat el cos de policia. Segons explica el cap de la Comissaria General TIC, Miquel Àngel Garcia, s’ha treballat conjuntament amb la UPC a través d’IThink per combinar algoritmes i el coneixement humà per desenvolupar la solució: “Hem posat a treballar els informàtics amb els perits especialistes, amb els pocs que queden perquè és una professió que s’està perdent. Teníem la inquietud de veure si amb la tecnologia es podia utilitzar aquest recurs tan antic d’identificació de rostres. Ara volem crear nous algoritmes d’IA generativa que aprenguin a dibuixar com persones que ja s’han jubilat per no perdre aquest coneixement i incorporar-lo a les màquines”.

En el cas del dron, som davant una nau que pot fer de copilot d’un pilot humà. L’aparell pot volar com un avió amb unes ales fixes, o bé canviar la forma de les ales per configurar-lo com un tricòpter en forma d’escorpí i operar en vertical. Aquesta operativa, juntament amb la IA, pot ajudar els agents a fer més eficient el pilotatge i avançar-se a esdeveniments. “Si hi ha una incidència meteorològica o radioelèctrica, la màquina assisteix el pilot i fa que la màquina sobrevisqui”, detalla sobre el dron, “hem incorporat electrònica més potent amb microprocessadors que fan operacions complexes en temps real”. Alhora, funciona com a dron militar per fer el seguiment d’objectius. Els algoritmes poden identificar matrícules, diferenciar-les d’altres senyals, i calcular quan pot trigar un vehicle a sortir d’un túnel amb una precisió que seria impossible per a un humà.

Els Mossos d’Esquadra utilitzen IA generativa i IA d’autoprenentatge supervisat en els seus projectes

Aquests són només dos exemples de com la tecnologia s’ha incorporat al cos policial, però el ventall és més ampli i la previsió és continuar afegint més capes d’IA. Actualment, els projectes es diferencien per l’ús d’algoritmes generatius o d’algoritmes d’autoaprenentatge supervisat. La reproducció de rostres es troba en el primer grup, mentre que en el segon apliquen projectes com la gestió de patrullatge on la tecnologia va prenent decisions en funció de la informació que incorpora. “L’agent pot agafar aquesta opció que li dona o no. Segons si l’accepta o la rebutja, l’algoritme va aprenent”, comenta Garcia.

Els nous avenços tecnològics han fet que la plantilla dels Mossos d’Esquadra cada cop inclogui més professionals de l’àrea de les TIC, des de perfils tècnics fins a doctors. Una realitat que, per a Garcia, permet tenir i aprofitar “un coneixement vital per treballar la innovació i avançar en entorns com la investigació”. “El que realment tracciona i té força és la incorporació de noves tecnologies en la ciència forense. És fonamental tenir perfils que participin d’aquesta dinàmica, com també mantenir el treball conjunt amb els centres de recerca i les universitats que tenim a casa nostra”, assevera.