La transició energètica a Catalunya continua avançant a un ritme inferior al necessari. Les energies renovables van generar 6.940,68 GWh el 2025, un 3,1% menys que l'any anterior, una caiguda que ha reduït la cobertura de la demanda elèctrica fins al 15,3%, gairebé un punt percentual menys que el 2024.

Les dades, recollides en l'últim informe de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat), evidencien que el país continua molt lluny dels objectius marcats per la Generalitat, que preveuen arribar al 50% de cobertura renovable el 2030.

Segons l'Observatori, el retrocés respon a una combinació de factors: una demanda elèctrica més elevada, una forta caiguda de la producció eòlica i un increment de nova potència renovable que encara és massa modest per compensar aquestes tendències.

La demanda creix més ràpid que la implantació de renovables

La demanda elèctrica va augmentar un 2,7% durant el 2025 fins als 45.250 GWh, mentre que la generació produïda a Catalunya només va créixer un 2%. Això ha obligat a incrementar les importacions d'electricitat, que ja es troben en els nivells més elevats de les darreres dues dècades.

Segons els càlculs de l'OBERCat, Catalunya va importar prop de 7.150 GWh, una quantitat superior a tota l'electricitat produïda amb fonts renovables durant l'any. En conjunt, l'entitat estima que el 83,7% de la demanda elèctrica es cobreix amb recursos energètics externs, sigui mitjançant importacions directes o a través de combustibles fòssils i nuclears utilitzats per generar electricitat al territori.

Les energies renovables van generar 6.940,68 GWh a Catalunya el 2025, un 3,1% menys que l'any anterior, i només van cobrir el 15,3% de la demanda elèctrica.

Per al portaveu de l'Observatori, Víctor Cusí, aquesta situació incrementa la vulnerabilitat energètica de Catalunya i en redueix la competitivitat. "Ens estem allunyant dels objectius", va advertir durant la presentació de l'informe.

La nuclear continua sostenint el sistema elèctric

En aquest context, l'energia nuclear manté un paper central en el mix energètic català. Les centrals d'Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van generar 22.812 GWh, suficients per cobrir el 50,4% de tota la demanda elèctrica.

Pel que fa a les renovables, la hidràulica es manté com la principal font de generació, amb 3.822 GWh, mentre que l'eòlica va registrar una davallada del 16,8% fins als 2.360 GWh, condicionada en part per un any amb menys vent i per la repotenciació del parc eòlic de Colladetes, al Perelló.

La solar fotovoltaica, en canvi, va continuar creixent. Sense comptabilitzar l'autoconsum, va augmentar la producció un 17,5%, fins als 495 GWh, tot i que encara només representa l'1,1% de la demanda elèctrica.

Més projectes sobre el paper que no pas sobre el terreny

L'informe apunta que el principal problema ja no és la manca de projectes, sinó la lentitud amb què es materialitzen. Actualment hi ha 231 parcs eòlics en tramitació, que sumarien més de 8.180 MW, així com 1.107 plantes fotovoltaiques amb prop d'11.000 MW de potència prevista. Aquesta cartera supera, sobre el paper, els objectius de desplegament fixats a la Prospectiva Energètica de Catalunya (Proencat).

Ara bé, el temps necessari per autoritzar els projectes continua sent una barrera. Segons les dades presentades per l'Observatori, l'aprovació d'un parc fotovoltaic pot allargar-se uns 900 dies, mentre que un parc eòlic pot requerir prop de 1.200 dies, aproximadament el doble que en altres territoris que han accelerat la implantació renovable.

L'Observatori de les Energies Renovables alerta que el ritme actual de desplegament és insuficient per assolir l'objectiu que el 50% de l'electricitat sigui renovable l'any 2030.

En aquest sentit, l'entitat valora positivament mesures impulsades recentment pel Govern, com el decret per agilitzar la tramitació de projectes renovables o el Pla Territorial Sectorial per a la implantació de les energies renovables (PLATER), però considera que encara cal simplificar els procediments administratius perquè els projectes acabin convertint-se en instal·lacions operatives.

L'autoconsum perd ritme després del final dels ajuts europeus

El 2025 també va marcar un canvi de tendència en l'autoconsum fotovoltaic. Catalunya va registrar 14.890 noves instal·lacions, amb una potència de 231 MW, una xifra inferior a les més de 21.000 instal·lacions i 350 MW incorporats l'any anterior.

L'Observatori atribueix aquesta desacceleració al final dels ajuts dels fons Next Generation, a l'increment dels tipus d'interès, a les dificultats administratives i a la percepció que el preu de l'electricitat és relativament baix.

Malgrat aquest alentiment, Catalunya acumula prop de 138.000 instal·lacions d'autoconsum, amb una potència superior als 1.600 MW, i continua liderant l'autoconsum col·lectiu a l'estat espanyol.

Bateries i professionals, els altres grans reptes

Més enllà de la instal·lació de nova potència renovable, l'Observatori identifica altres condicionants per accelerar la transició energètica. Entre aquests destaca la necessitat de desplegar sistemes d'emmagatzematge, especialment bateries, per aprofitar millor la generació renovable. "Sense bateries no hi haurà transició energètica", va defensar Víctor Cusí. 

Catalunya disposa de més de 1.300 projectes renovables en tramitació, però el sector reclama simplificar els tràmits per accelerar-ne la construcció.

A aquest repte s'hi suma la manca de mà d'obra especialitzada. L'Observatori calcula que Catalunya necessitarà incorporar 107.000 nous professionals fins al 2050 per cobrir les necessitats del sector, l'equivalent a formar prop de 4.000 treballadors anuals.

Una cursa contra el rellotge

L'OBERCat conclou que Catalunya encara disposa d'una cartera de projectes suficient per assolir els objectius del 2030, però adverteix que el temps juga en contra. Si no s'accelera de manera significativa la implantació de grans instal·lacions renovables i les infraestructures d'emmagatzematge, el tancament progressiu de les centrals nuclears podria incrementar encara més la dependència energètica exterior.

El repte, assegura l'entitat, ja no és planificar la transició, sinó executar-la amb la velocitat que exigeixen tant els objectius climàtics com la seguretat energètica del país.