El 93,2% dels adolescents catalans està registrat en almenys una xarxa social i gairebé vuit de cada deu participa en tres o més plataformes. A més, el 40% dels infants de 5è i 6è de primària ja disposa de telèfon mòbil propi, una xifra que supera el 90% a partir de 2n d'ESO. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe Infància, adolescència i benestar digital. Resultats de Catalunya, presentat al Palau Macaya de Barcelona.

L'estudi, elaborat per Red.es, UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Consell General de Col·legis d'Enginyeria Informàtica, ha comptat amb la participació de 11.476 infants i adolescents catalans i forma part d'una investigació que ha consultat prop de 100.000 joves de tot l'estat.

La recerca dibuixa una generació plenament immersa en l'entorn digital, però també posa de manifest que aquesta hiperconnectivitat continua comportant riscos importants. Tot i que alguns indicadors mostren una evolució positiva respecte a estudis anteriors, l'informe alerta de l'augment de l'ansietat, el ciberassetjament i altres formes de violència digital.

L'edat d'accés al mòbil continua avançant-se

Segons les dades recollides, l'edat mitjana d'accés al primer telèfon mòbil se situa als 11 anys. La presència d'aquests dispositius és especialment elevada ja en els darrers cursos de primària, on el 39,8% dels alumnes disposa de mòbil propi.

Pel que fa a les xarxes socials, la penetració és pràcticament generalitzada a l'adolescència. Fins i tot abans d'arribar a l'ESO, el 73,7% dels infants ja té presència en alguna plataforma social.

Quatre de cada deu alumnes de 5è i 6è de primària ja tenen telèfon mòbil propi, una xifra que supera el 90% a partir de 2n d’ESO.

"L'informe ofereix una radiografia de la realitat de la infància i l'adolescència en l'era digital i ho fa a partir de la veu dels mateixos nois i noies", va destacar Jaume Lanaspa, president d'UNICEF Comitè Catalunya i de l'Oficina Club de Roma de Barcelona.

Més connexió, més vulnerabilitat emocional

L'estudi identifica una relació directa entre l'ús intensiu de les xarxes socials i diversos indicadors de malestar emocional.

El 9,2% dels joves passa més de cinc hores diàries a les xarxes socials entre setmana, una proporció que arriba al 21% durant els caps de setmana. A més, el 6,7% podria haver desenvolupat un ús problemàtic de les xarxes, una situació especialment accentuada entre l'alumnat de Batxillerat i entre les noies.

El ciberassetjament afecta el 10,7% dels adolescents catalans, mentre que un de cada tres joves amb parella ha patit control o xantatge digital.

Els investigadors assenyalen que aquest ús intensiu s'associa a nivells més elevats d'ansietat, una pitjor percepció de la qualitat de vida i una major exposició a situacions de violència digital.

El ciberassetjament continua present

La convivència digital és un dels àmbits que més preocupació genera. Segons l'informe, el 23,8% dels adolescents afirma haver patit assetjament escolar, mentre que el 10,7% assegura haver estat víctima de ciberassetjament.

L'estudi també alerta sobre les noves formes de control exercides a través dels dispositius digitals. Entre els joves que tenen o han tingut parella, un de cada tres reconeix haver patit situacions de control, vigilància o xantatge a través del mòbil o les xarxes socials.

La influència de les famílies

Un altre dels aspectes destacats de l'informe és el paper de l'entorn familiar en els hàbits digitals dels menors.

Les dades mostren que la manca de normes clares i l'ús intensiu dels dispositius per part dels adults incrementa les conductes de risc entre infants i adolescents. Per exemple, el percentatge de joves que passa més de cinc hores diàries a les xarxes durant el cap de setmana és superior entre aquells que veuen com els seus progenitors utilitzen el mòbil durant els àpats.

L’informe alerta que el benestar digital s’ha de tractar com una qüestió de salut pública i reclama més educació digital, regulació i responsabilitat de les plataformes.

També augmenten altres pràctiques de risc, com l'acceptació de persones desconegudes a les xarxes socials o l'accés a continguts pornogràfics.

Pornografia i educació afectiva

L'informe assenyala que el 62,6% dels joves ha mantingut converses amb persones desconegudes a internet i que gairebé tres de cada deu han rebut missatges de caràcter sexual. A més, prop de l'11% assegura haver rebut pressions per enviar imatges o vídeos de contingut sexual.

El consum de pornografia s'inicia, de mitjana, als 11,67 anys, mentre que el 64,1% dels adolescents afirma que mai o gairebé mai parla de sexualitat a casa.

El benestar digital, una qüestió de salut pública

Els responsables de l'estudi reclamen abordar el benestar digital com una qüestió de salut pública. Entre les seves recomanacions destaquen la necessitat de reforçar l'educació digital crítica, fomentar l'acompanyament familiar, promoure una regulació adequada de l'ús dels dispositius als centres educatius i exigir més responsabilitat a les plataformes digitals.

En aquesta línia, Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya, va defensar que "la tecnologia no és neutral" i va reclamar que les empreses tecnològiques assumeixin un paper actiu en la construcció d'entorns digitals més segurs per a infants i adolescents. "El benestar digital també es dissenya", va afirmar.

Paral·lelament, UNICEF ha aprofitat la presentació de l'informe per impulsar la campanya Algorisme segur ja, amb l'objectiu d'exigir a la indústria tecnològica sistemes de recomanació més transparents i respectuosos amb els drets dels infants i adolescents.

La iniciativa vol traslladar aquest debat al pròxim Mobile World Congress i situar la protecció de la infància digital al centre de les polítiques tecnològiques dels pròxims anys.