Google podrà mantenir Chrome, però se li prohibeix signar contractes d’exclusivitat que acabin obligant els usuaris a fer servir el navegador i, a més a més, se li ha imposat l’obligació de compartir les dades obtingudes d’aquest programa. Això és el que ha decidit aquest dimarts el jutge Amit Mehta, del tribunal del Districte de Colúmbia, que rebutja la petició del Departament de Justícia dels Estats Units d’Amèrica d’obligar la companyia a prescindir del seu navegador i dels seus productes Android.

El Departament de Justícia, sota poder demòcrata, volia acabar amb el que considera un monopoli, on apuntaven en els primers esborranys que demanarien trossejar la companyia, obligant així a vendre alguna divisió o producte d’Android o Chrome, ambdues considerades com a clau pels ingressos publicitaris. A part d’això, reclamaven al magistrat una sèrie de restriccions a l’hora d’entrenar els sistemes d’intel·ligència artificial (IA) obtinguts amb els seus productes i la petició incloïa la possibilitat que la competència pogués comprar dades i informació per entrenar els seus propis motors de cerca.

Pel judici, que va tenir lloc durant tres setmanes a la primavera, van passar un centenar de testimonis com directius de Google, d’Apple, d’OpenAI o Perplexity; entre d’altres. L’estratègia de Google era buscar el menor càstig i reajustar els contractes d’associació i exclusivitat. Finalment, el magistrat Mehta ha imposat a la companyia el càstig menys dur i considera que prohibir firmar contractes, com el que ja manté amb Apple perquè sigui el motor de cerca predeterminat, tot i que incentivaria l’entrada al mercat d’altres companyies com a alternativa, privaria als fabricants de hardware dels ingressos que reben per part de Google.

El 6 d’agost de 2024, la justícia dels Estats Units d’Amèrica va sentenciar que els de Mountain View (Califòrnia) havíen creat un monopoli en la gestió de cercadors i en cas d’haver sentenciat ara sobre la desintegració de l’empresa s’hagués convertit en una de les decisions d’antimonopoli més grans de la història. Ja a principis dels 2000, el Govern estatunidenc va intentar dividir Microsoft, sense èxit. Així doncs, la negativa del jutge a haver de vendre Chrome suposa un nou cop als esforços polítics per desafiar el domini dels gegants tecnològics.