Catalunya vol esdevenir el nou port digital de la Mediterrània, però per assolir aquesta fita cal parar atenció a la infraestructura bàsica del sector tecnològic: els centres de dades. Aquestes instal·lacions són vitals per a l’ecosistema, ja que s'hi concentren servidors, sistemes d’emmagatzematge i diverses xarxes de suport, i suposen inversions d’entre 8 i 10 milions d’euros per cada megawatt (MW) de potència que ofereixin. “Hem de concebre els centres de dades com una nova autopista de l’àmbit digital, com una nova infraestructura al servei del teixit productiu del nostre país”, ha declarat el conseller de Presidència del Govern, Albert Dalmau, qui ha reivindicat que “Catalunya ja té una infraestructura de centres de dades”, i que el que ara busquen és “escalar-la i anar un pas més enllà”. No en va, la Barcelona Cable Landing Station, ubicada a Sant Adrià del Besòs, ha permès impulsar la presència del Principat en les connexions internacionals de cables submarins, amb un creixement del 35% del trànsit. Amb tot, Barcelona és encara encasellada en el nivell 1 de 3 d’importància per al sector a l’informe European Data Center Overview de 2024, que la situa per sota de ciutats com Madrid, Marsella o Milà.

Amb l’objectiu de canviar aquesta tendència, el Govern ha posat en marxa una nova estratègia per revitalitzar el sector, escenificada aquest dilluns amb la primera reunió de la Taula de Seguiment per a la implantació i desenvolupament de centres de dades a Catalunya. Aquest òrgan, conformat per membres de diversos departaments de la Generalitat i per entitats del sector tecnològic i local, vetllarà pel desplegament de mesures dirigides a atraure noves inversions i a consolidar l’ecosistema a escala europea. En la reunió han participat representants de les conselleries de Presidència i d’Empresa i Treball, diverses secretaries i direccions generals del Govern i entitats del sector com el Cercle Tecnològic, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Consorci Parc de l’Alba i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI). “Creiem que és essencial establir ponts de col·laboració publicoprivada entre el sector i les administracions per impulsar iniciatives conjuntes que aportin beneficis a l'economia, el territori i el país”, ha valorat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera. També n’han format part Localret, l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

El primer paquet d’accions serà aprovat pel Consell Executiu aquest dimarts i permetrà declarar les iniciatives de centres de dades com a projectes estratègics empresarials, una categorització que els donarà accés preferent en la tramitació de projectes, a més a més de poder acollir-se a mesures de simplificació administrativa. També podran ser declarats projectes d’interès general superior en l’àmbit urbanístic. En conjunt, el conseller Dalmau calcula que aquestes actuacions permetran reduir fins a un 50% el temps de tramitació dels projectes, fet que ajudarà a convèncer les empreses interessades en el territori: “Ja que tenim, setmana rere setmana, interès d’inversors i inversores de fer centres de dades a Espanya i Catalunya, volem endreçar aquest debat per ajudar a posar les coses fàcils”. “Com a sector privat ens trobem que hi ha moltes iniciatives individualitzades, perquè cada empresa, cada sector, cada entorn vol crear el seu. El fet de crear aquesta taula comuna el que ens permet és tenir un hub únic que ho unifiqui”, ha considerat Barrera.

Dalmau: “Ja que tenim, setmana rere setmana, interès d’inversors i inversores de fer centres de dades a Espanya i Catalunya, volem endreçar aquest debat per ajudar a posar les coses fàcils”

Tanmateix, les companyies que vulguin accedir a aquests avantatges administratius hauran de complir una sèrie de requisits establerts pel Govern. D’entrada, els projectes hauran de tenir una potència energètica mínima de 20 MW, garantir la creació i manteniment d’un mínim de dos llocs de treball per cada milió d’euros invertit, mostrar-se oberts a col·laborar amb l’ecosistema local i complir el Codi de Conducta de la UE per als centres de dades. La qüestió ambiental també serà especialment rellevant, i es tindran en compte àmbits com el consum d’energia destinat a la refrigeració, la utilització d’energies renovables i l’eficiència energètica del centres en termes d’emissió de gasos d’efectes hivernacle. L’altre gran factor a considerar és la ubicació, que s’haurà de decidir de manera conjunta amb el Govern, el qual identificarà quins són els pols més idonis tenint en compte condicions climàtiques, geogràfiques i d’equilibri territorial. “Volem activitat econòmica de forma desconcentrada a tot el país. I això vol dir que necessitem poder guanyar centres de dades a llocs com la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre. Per tant, necessitem que hi hagi activitat digital desconcentrada”, ha assegurat el conseller Dalmau.

Paral·lelament a accelerar els tràmits burocràtics dels projectes, el Govern també s’ha compromès a impulsar la creació, retenció i a atracció de professionals especialitzats en el camp dels centres de dades. Dins d’aquesta estratègia es contemplen diverses accions, com la promoció de cursos especialitzats amb universitats i empreses, la creació de plans de formació curricular i certificacions de professorat amb la col·laboració de les patronals o la col·laboració amb la fàbrica d’intel·ligència artificial del BSC per promoure projectes d’innovació i impulsar la formació. “Catalunya disposa de professionals tècnics qualificats per gestionar els centres de dades”, ha reconegut Barrera, qui considera que l’enfocament s’ha de centrar a “formar i atraure talent altament especialitzat que pugui explotar els serveis avançats que s'ofereixen sobre aquestes infraestructures digitals”.