‘Cassandra’, o quan una sèrie desaprofita el seu potencial
La minisèrie de Netflix dirigida per Benjamin Gutsche planteja una història a dos ritmes ambientada en una casa intel·ligent dels anys 70
Categories:
La darrera novetat cinematogràfica en què la intel·ligència artificial pren el paper d’un dels personatges protagonistes ens arriba de part de Netflix amb Cassandra, una minisèrie de sis capítols dirigida i escrita per l’alemany Benjamin Gutsche que es pot veure amb subtítols en català. La premissa de l’obra ens presenta una família acabada de mudar en una casa d’una petita ciutat que té la particularitat de ser una de les primeres llars intel·ligents, dissenyada els anys 70, amb una assistenta virtual que dona el nom a la sèrie i que ajudarà als nous habitants en tot allò que necessitin... Fins que es comencin a conèixer les seves intencions reals. Una sèrie que, pel Pol Bassó, té un argument de gran potencial i que reivindica el paper de les dones i les mares dins de les famílies, però que erra en la seva execució seguint una tendència molt habitual en el panorama actual.