Un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Hospital Centre University (CHU) de Bordeus ha dissenyat uns bessons digitals del cor de pacients amb fibril·lació auricular per fer simulacions i millorar la detecció de riscos de la malaltia. Els resultats de la recerca, liderada pel grup de recerca PhySense de la Unitat BCN MedTech del departament d’Enginyeria de la UPF, s’han publicat en un article acadèmic a la revista Plos Computational Biology.

La fibril·lació auricular és el tipus d’arrítmia més freqüent i afecta prop de 33,4 milions de persones arreu del món. Té incidència especialment elevada entre les persones majors de 80 anys, grup en què una de cada cinc persones pateix la malaltia, i es calcula que un 5% dels pacients corre el risc de patir un infart. La fibril·lació auricular provoca que la sang es concentri en una zona del cor, l’orelleta auricular esquerra, on no s’hi hauria de dipositar, fet que provoca moviments i contraccions anormals i la tendència a formar trombes sanguinis. Aquests comportaments es poden corregir amb medicació en algunes ocasions, però és un mètode desaconsellat en alguns pacients, especialment d’edat elevada, pels efectes anticoagulants, casos en què es requereix una operació quirúrgica per instal·lar un dispositiu que bloquegi el pas de la sang.

Aquesta classe d’operacions reclamen un coneixement molt elevat de l’anatomia i el flux sanguini del cor de cada pacient, àmbit on entra en joc la investigació conjunta de la UPF i el CHU. “Aquest mètode per generar bessons digitals del cor permetrà recrear amb més precisió que fins ara les condicions anatòmiques del cor de cada pacient i sobretot com circula la sang per l’aurícula i l’orelleta esquerra”, assegura l’investigador del grup PhySense i autor principal del treball, Carlos Albors. Per dur a terme la investigació, s’han recreat en 3D els cors de 20 pacients amb fibril·lació auricular abans i després de ser operats, a partir de les imatges 2D obtingudes a través de raigs X. Amb aquests models, s’han dut a terme 33 simulacions d’intervencions quirúrgiques diferents, combinant tipus de dispositius i col·locacions diverses.