La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el Premi Nobel de Química 2024 a David Baker, pel disseny de proteïnes amb supercomputació, i a Demis Hassabis i John Jumper, per aplicar la intel·ligència artificial en la predicció de l’estructura de milions de proteïnes. El jurat ha seleccionat els dos projectes pel seu potencial en el desenvolupament de solucions tan diverses com la creació de vacunes o de fàrmacs per tractar el càncer, o de nous nanomaterials i elements per a una indústria química més sostenible.

L’estatunidenc David Baker (Seattle, 1962) va dissenyar per primera vegada una proteïna el 2003 a la Universitat de Washington. Aquesta va ser la base que ha desenvolupat la feina de gairebé 20 anys del seu equip d’investigació al departament de Bioquímica, on ha après a combinar els 20 aminoàcids essencials que component aquest element per obtenir noves fórmules que impulsin el sector sanitari. Algunes de les proteïnes sorgides de la universitat han estat necessàries per al desenvolupament d’un aerosol nasal antiviral per a la covid-19 o un medicament per a la celiaquia.

La tecnologia computacional generada per a la recerca de Baker rep el nom de Rosseta i ha deixat un coneixement essencial per a la investigació al voltant de les proteïnes. Part d’aquestes dades s’han utilitzat en l’entrenament dels algoritmes que han emprat Hassabis i Jumper en el model d’intel·ligència artificial AlphaFold2 per calcular l’estructura de totes les proteïnes humanes. Ambdós bioquímics formen part de DeepMind, el laboratori central d’IA de Google, i han emprat la tecnologia per predir amb rapidesa i fiabilitat la forma de les proteïnes i enzims, els mecanismes microscòpics que impulsen el comportament de qualsevol ésser viu, i de bacteris i virus. Segons apunta el comitè, han descobert l’estructura dels 200 milions de proteïnes que han descobert en cartografiar els organismes de la Terra. La recerca pot donar com a resultat el descobriment de nous medicaments i eines biològiques, com enzims que descomponguin el plàstic o el converteixen en altres materials més sostenibles.

L’anunci del guardó de Química a aquests investigadors arriba pocs dies després de la publicació del premi de Física en mans de Hopfield i Geoffrey E. Hinton per idear els fonaments de l’aprenentatge automàtic. En tots dos casos, es posa de manifest el potencial de la supercomputació i la intel·ligència artificial en l’acceleració de la recerca científica.