Els Premis Nobel de 2024 han atorgat el reconeixement en la categoria de Física al professor estatunidenc John J. Hopfield, de la Universitat de Princeton, i al professor britànic Geoffrey E. Hinton, de la Universitat de Toronto, per les seves aportacions en el camp de la intel·ligència artificial. En concret, l’Acadèmia Sueca ha distingit Hopfield per la invenció d’una memòria associativa capaç d’emmagatzemar i reconstruir imatges, mentre que Hinton ha estat escollit per idear un mètode que pot identificar de manera autònoma propietats en les dades, fet que permet identificar elements específics en imatges.

Nascut el 1933 a Chicago (Estats Units), John J. Hopfield és doctor en Física per la Universitat de Cornell i és conegut per les seves aportacions en el món de la quàntica i de la neurociència. L’any 1982, l’acadèmic va crear el que avui es coneix com a xarxa Hopfield, un model de xarxa neuronal artificial que és capaç de desar i recrear patrons. Aquesta xarxa s’inspira en el funcionament del cervell humà i està composta per nodes connectats entre ells. Gràcies a l’entrenament a través de nombrosos exemples, el sistema estableix una sèrie de patrons basats en la fortalesa o debilitat de les connexions entre els nodes, els quals després es poden fer servir per recompondre nous exemples i fer que s’assemblin al material amb què s’ha entrenat.

La xarxa Hopfield és la base amb la qual l’altre guardonat dels Nobel de Física d’enguany va crear l’altre invent considerat un dels fonaments de la intel·ligència artificial que coneixem avui dia. Nascut a Londres (Regne Unit) el 1947 i doctorat en Física el 1978 per la Universitat d’Edinburgh, Geoffrey E. Hinton és el creador de la màquina de Boltzmann, un nou tipus de xarxa neuronal que fa servir eines de la física estadística per reconèixer elements concrets donada un tipus específic de dades. Aquest mecanisme és especialment útil per classificar imatges o per generar nous exemples del tipus de patró amb el qual s’hagi entrenat el sistema.

Hopfield i Hinton han estat escollits perquè la seva feina “ja ha estat de gran benefici per a la societat”, segons ha declarat la representant del comitè de Física dels Nobel, Ellen Moons. “En física fem servir les xarxes neuronals artificials en un gran rang d’àrees, com el desenvolupament de nous materials amb característiques específiques”, ha especificat.