El Nobel de Medicina premia la recerca biotecnològica de Katalin Karikó i Drew Weissman per la vacuna contra el covid-19
Ambdós van descobrir modificacions que van permetre desenvolupar injeccions basades en l’ARN missatger
Categories:
L’Institut Karolinska d’Estocolm ha anunciat que els guanyadors del Premi Nobel de Medicina d’enguany són Katalin Karikó i Drew Weissman per la seva aportació a la vacuna contra la covid-19. Ambdós van descobrir modificacions de bases de nucleòsids que van permetre el desenvolupament de les injeccions basades d’ARN missatger, una molècula que apareix quan es copia un tram d’ADN i es transporta aquesta informació a la part de les cèl·lules on es fabricaran les proteïnes que componen el nostre cos.
En el cas del Sars-Cov-2, com en moltes altres infeccions, els virus ARN infecten la cèl·lula humana i produeixen còpies del seu propi codi genètic. Mentre la gran majoria de les vacunes fan que el sistema immunitari produeixi anticossos debilitant un virus, les vacunes genètiques busquen que sigui el mateix organisme que produeixi una proteïna del virus sense injectar-lo. En aquest cas, se substituïa la molècula per evitar les possibilitats d’infecció.
BREAKING NEWS
— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 2, 2023
The 2023 #NobelPrize in Physiology or Medicine has been awarded to Katalin Karikó and Drew Weissman for their discoveries concerning nucleoside base modifications that enabled the development of effective mRNA vaccines against COVID-19. pic.twitter.com/Y62uJDlNMj
Katlalin Karikó és una bioquímica hungaro-estatunidencia i la desena dona en aconseguir el Premi Nobel de Medicina. Graduada en biologia i doctorada en bioquímica, va començar a treballar amb les propietats de l’ARN missatger a Hongria fa 40 anys. Ja a la dècada dels 90 va plantejar utilitzar aquesta molècula per curar malalties introduint-la a l’organisme per crear una resposta immune davant d’una infecció o inclús el càncer.
Per part de Drew Weissman, és un professor estatunidenc de medicina especialitzat en l’ARN i la seva aplicació en el desenvolupament de vacunes i la teràpia genètica. El seu objectiu, des de fa anys, era produir unes injeccions amb millor rendiment i defensava que la resposta podia trobar-se a la fràgil molècula. “Durant més de 20 anys hem treballat junts. Érem dos, literalment, un al costat de l’altre, treballant junts, parlant i discutint les dades”, ha apuntat al lloc web del Nobel.