El fundador de la plataforma Telegram, Pàvel Dúrov, ha estat detingut aquest dissabte a l’aeroport de París-Le Bourget per les autoritats franceses, segons ha avançat el mitjà TF1/LCI. Dúrov és investigat per l’oficina de prevenció de violències contra menors (OFMIN) de França com a còmplice de delictes greus de diferent classe per no col·laborar amb les administracions facilitant informació de la seva plataforma, raó per la qual tenia una ordre de cerca i captura que s’ha executat aquest cap de setmana.

La notícia ha estat criticada per diverses personalitats del món tecnològic. L’activista Edward Snowden ha qualificat l’arrest com a un “assaltament als drets humans bàsics de la llibertat d’expressió i d’associació”, acusant el president francès, Emmanuel Macron, de “caure al nivell de prendre ostatges com una via per guanyar accés a comunicacions privades”. Per la seva banda, el fundador de Tesla i propietari d’X, Elon Musk, ha publicat un tall d’una entrevista a Dúrov en què parla sobre la llibertat d’expressió sota l’etiqueta #freePavel. La detenció ha tingut impacte geopolític, fins al punt que Rússia ha criticat el govern francès a través de la figura de la Defensora del Poble i ha reclamat, a través del ministeri d’Exteriors, poder comunicar-se amb el detingut.

La privacitat com a principal tret

Creada el 2013 juntament amb el seu germà Nikolai Dúrov, Telegram s’ha convertit en una de les principals aplicacions de missatgeria del món, especialment entre els països de l’Europa de l’Est i de l’entorn postsoviètic, amb més de 900 milions d’usuaris. L’aplicació es diferencia de WhatsApp o Facebook Messenger en la possibilitat de crear grups molt més grans (de fins a 200.000 persones) i de poder compartir fitxers de qualsevol mena i pes. Amb tot, el factor principal que l’ha fet destacar és la seva defensa de la privacitat: l’eina permet crear xats xifrats d’extrem a extrem (com també fa WhatsApp) i sempre s’ha negat a cedir informació privada a estats d’arreu del món.

Aquesta posició ha fet de Telegram un espai aprofitat per molts moviments polítics i socials, tant de països democràtics com no democràtics, per organitzar-se sense perill a ser rastrejats. Tanmateix, l’eina també és titllada de permetre l’execució d’activitats il·legals sense control. A França, Dúrov és acusat de ser còmplice de delictes com frau, tràfic de drogues, assetjament en línia o fins i tot de crim organitzat i terrorisme.

A Europa, l’entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Llei de Mercats Digitals (MDA) han imposat a les grans plataformes digitals una sèrie d’obligacions de col·laboració amb les administracions públiques i de límits amb la manera com tracten els usuaris i les seves dades. Això no obstant, Telegram no es veu afectada per aquesta normativa, atès que la plataforma no supera els 45 milions d’usuaris actius mensuals a la UE i, per tant, no és catalogada com a guardià digital. Això no ha estat impediment perquè alguns països intentessin bloquejar-la: el passat mes de març, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Santiago Pedraz va anunciar una mesura cautelar per tancar Telegram a l’estat espanyol després d’una denúncia d’Antena 3, Mediaset i Movistar Plus per allotjar presumptament continguts audiovisuals amb drets d’autor sense una autorització, però va acabar fent marxa enrere en considerar la mesura “desproporcionada”.