El possible tancament de Telegram ha posat el crit d’alerta i, malgrat que es troba en suspensió la mesura cautelar, té encara en suspens els prop de 8,5 milions d’usuaris de l’estat espanyol que utilitzen l’aplicació, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). I és que no es tracta d’un bloqueig qualsevol, sinó d’una acció que podria equiparar-se “al tancament d’internet perquè hi ha determinades webs amb contingut pirata”, lamenta l’advocat expert en dret digital Eloi Font, “estem tancant un servei general quan hi ha uns quants usuaris que poden estar cometent il·legalitats”.

El simple fet de compartir continguts no és una activitat que trenqui amb el marc legislatiu. La compartició de documents peer to peer (P2P) a través de programes com eMule o BitTorrent van posar els fonaments per dictaminar que només es parlaria d’il·legalitat quan hi hagués un afany de lucre. Ni aquests espais s’han tancat, ni s’han deixat d’utilitzar perquè tenen una funció determinada a la xarxa. Per això l’expert del despatx Font Advocats demana prudència i assegura que es tracta d’una decisió “desproporcionada”. “Les decisions dels jutges, especialment quan som davant de drets fonamentals com la llibertat d’expressió i d’opinió, han de ser idònies i proporcionades, i aquí s’està afectant un servei que milions de persones utilitzen per comunicar-se”, insisteix.

La llei dicta que només és il·legal compartir arxius i continguts quan hi ha afany de lucre

En l’auto del cas, segons Font, tota la justificació està descrita i justificada “amb dues línies”. “El jutge espanyol ha resolt la ponderació, l’adequació i la proporcionalitat de la mesura amb molt poca cura. Sembla que no ha calibrat bé, i aquest podria ser el motiu d’haver-se fet enrere”, explica sobre la petició d’informació que ha fet el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz a la Policia Nacional. De continuar endavant amb el bloqueig, aquest cas podria marcar un precedent i ser motiu de nous litigis contra WhatsApp i qualsevol altra aplicació amb risc de considerar de ser un canal per compartir continguts amb drets d’autor.

A hores d’ara, l’aplicació continua en funcionament, tot i que amb una suspensió de la mesura per part de Pedraz des d’aquest dilluns al matí. El jutge ha sol·licitat un informe a la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional sobre l’activitat de la plataforma de missatgeria i de l’abast que tindria la suspensió temporal, però sense un termini màxim per prendre una decisió.

Font: “El jutge espanyol ha resolt la ponderació, l’adequació i la proporcionalitat de la mesura amb molt poca cura. Sembla que no ha calibrat bé"

Perfilar el marc legal: deures pendents

El cas va esclatar divendres al vespre, quan el jutge Pedraz va bloquejar de forma cautelar l’aplicació a l’espera d’informació per identificar els titulars dels comptes en la infracció per part de Telegram. En aquell moment, es va donar un termini de tres hores per a l’enviament, però l’Audiència Nacional no va rebre cap resposta. Així, el dissabte al matí es ratificava el tancament, però només es podria fer efectiu un cop les operadores espanyoles rebessin l’ordre i efectuessin la paralització.

Font recorda que en cap cas ha estat Telegram qui s’ha negat a donar detalls sobre autors de la infracció ni sobre l’activitat registrada, sinó que es tracta de mancances burocràtiques: “Són les autoritats de les Illes Verges Britàniques que no han atès el requeriment. No hi ha prou comunicació entre les autoritats espanyoles i aquest paradís virtual”. Aquest és el resultat d’uns “mecanismes poc àgils i directes per resoldre les irregularitats”, assenyala, “és un problema que necessita solucions transfrontereres per evitar que els que cometen il·legalitats muntin estructures en països on la jurisdicció és més laxa”. Un cas que també es dona amb Meta o X, dues empreses que l’advocat també situa a la llista d’interlocutors silenciosos davant de procediments judicials i investigacions policials perquè juguen en un terreny amb unes regles molt allunyades de les europees.

Els avantatges de Telegram

Des del govern espanyol fins a Sumar o Podem, passant per entitats socials. Són moltes les institucions, agrupacions i persones que utilitzen Telegram perquè aporta avantatges respecte de WhatsApp, el seu principal competidor. Precisament això ha fet saltar la veu del Col·legi oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, que en declaracions a l’ACN ha qualificat la mesura d’”irrealitzable” i ha afirmat que “va contra la competència”.

Tal com ha apuntat el seu degà, Jordi Farré, l’allotjament de documents i converses al núvol és un dels seus punts forts i que l’allunyen del servei de WhatsApp. Permet desar arxius de més pes i sincronitzar-los al mòbil, com també compartir-los en grups amb una limitació de persones més elevada. També en destaca la privacitat, amb uns llindars de màxima seguretat que cap altra plataforma de missatgeria instantània ofereix.

La ‘trampa’ per saltar-se el bloqueig

Malgrat que la suspensió de l’aplicació s’acabi efectuant, existeixen mesures que permeten mantenir activa la plataforma en els telèfons al territori espanyol.

Una d’elles és l’ús d’una xarxa virtual privada (VPN). Aquest mecanisme consisteix en utilitzar una connexió que permet accedir a internet des d’un altre punt del món. Cal configurar-la perquè l’accés es faci des d’un servidor en un altre país, de manera que s’obté una nova IP que, si es rastreja, té com a ubicació l’estranger.

Una altra opció per entrar des d’un servidor ubicat a l’exterior i no des del router de casa o la connexió mòbil espanyol és l’ús d’un proxy. Aquest executa la peça d’intermediari entre el dispositiu i el servidor al qual connectar-se. Telegram disposa d’una opció nativa per protegir la identitat dels usuaris mitjançant els proxies, fet que facilita aquest ús. En aquest cas, es treballa únicament a escala d’aplicació, mentre que la xarxa VPN opera a nivell de dispositiu.