Creen el primer robot capaç de sentir el dolor

Investigadors de Singapur creen una tecnologia basada en sensors que permet la detecció de danys i l’autocuració sense intervenció humana

Categories:

Redacció

El robot pot curar-se les seves ferides amb un gel amb ions
El robot pot curar-se les seves ferides amb un gel amb ions | Computerizer / Pixabay

Un equip d’investigadors de la Universitat Tecnològica de Nanyang de Singapur ha creat el primer robot capaç de sentir el dolor. A través de la intel·ligència artificial, han aconseguit que la maquinària pugui percebre les sensacions transmeses per una ferida i sigui capaç de curar-se.

La tecnologia es basa en una xarxa de nodes sensors connectats a diverses unitats de processament a la pell del robot que actuen com un cervell. D’aquesta manera, es pot percebre el dolor en la zona que ha estat danyada i donar-li resposta fins a 10 vegades més ràpid que en altres investigacions.

La reparació de les àrees afectades s’executiva mitjançant un sistema amb gel de ions autoregenatiu per fer efectiva la curació autònoma en temps real.

Robots independents i més eficients

Tal com explica el coautor principal del estudio, el professor Arindam Basu, en un comunicat que els experts treballen a garantir que els robots “interactuen de forma segura” amb les humans, pel que un dels objectius principals és “generar consciència perquè siguin capaços de sentir el dolor, reaccionar i aguantar les dures condicions de funcionaments”. A més a més, detalla que la “complexitat de muntar la multitud de sensors i la fragilitat del sistema són una barrera per a l’adopció generalitzada d’aquesta funció”.

El també autor de la investigació, Rohit Abraham John, afegeix que el principal avantatge del desenvolupament d’aquesta tecnologia és “contribuir a estalvis en el manteniment” de la maquinària, ja que asseguraria que les solucions poden reparar-se de manera automàtica i sense intervenció de cap persona.

L’equip d’experts que ha participat en l’estudi també ha conclòs que s’ha demostrat la viabilitat d’un sistema capaç de processar informació amb el mínim possible de cables i circuits.