Acomiadaments a gran escala, enormes dificultats per accedir a finançament i tancament d’estudis de totes les dimensions. Des de finals de 2023, la indústria internacional del videojoc experimenta una crisi profunda, reacció al creixement disparat que el sector va viure durant i després de la pandèmia. Una situació que ha tingut les seves seqüeles a Catalunya, amb el tancament el passat març del veterà estudi Novarama, però que l’ecosistema local es mostra confiat de superar. “Ara, Catalunya és un hub internacional, i això provoca que estiguem connectats al món. Igual que després de la covid han arribat moltíssims diners, ara estem en un moment més de contracció. Però això tornarà”, ha assegurat el CEO i fundador de Digital Legends Entertainment, Xavi Carrillo, durant la celebració de la tercera edició de l’acte Passem Pantalla. Una creença fonamentada en la “resiliència” que ha construït el sector amb els anys: “A tots ens ha costat molt créixer i anar a l’estranger, i l’única manera de tenir èxit és tenir qualitat. Si tinguéssim grans editores de videojocs, tindríem més sinergies, però aquí t’ho has de guanyar tot. I és per això que resistirem molt millor”.

Una resistència, això sí, que no es fa de manera individual, ja que l’ecosistema català destaca precisament pels esforços col·laboratius de tots els seus actors. El gran exemple és la Taula del Videojoc, l’espai de diàleg entre el Govern i els diferents actors públics i privats del sector per detectar quins problemes té i com els poden solucionar conjuntament. L’any passat, després de múltiples reunions, es van completar les primeres 60 actuacions planificades col·laborativament, i enguany s’han presentat 60 altres accions que es treballaran durant el pròxim any natural. “Cap de les accions, ni les primeres 60 ni les d’ara, canviaran el curs del videojoc. Són accions molt concretes, tàctiques, d’entrar directament en allò que hem detectat que hi ha una necessitat”, ha explicat la directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat, Marisol López. Això sí, la suma de totes elles, ha continuat, “ens ha de portar a estar tot el sector junt per capejar aquest temps, i a continuar sent el hub internacional del videojoc que tant ens agrada, sense perdre la identitat”.

Les actuacions en qüestió es divideixen en cinc grups de treball (impacte social, professionalització, internacionalització, finançament i eSports) i en cadascuna d’elles hi participen algunes de les de 30 associacions i entitats que conformen la Taula del Videojoc. Entre elles es troben la redacció d’un codi ètic per la igualtat de gènere, la diversitat LGBTIQ+ i l’erradicació de les violències masclistes a la indústria del videojoc, així com la creació de recursos per a famílies i escoles perquè puguin prescriure correctament obres als joves i infants. En l’àmbit del finançament, la Taula farà un estudi sobre les polítiques públiques de referència arreu del món, ajudarà els estudis a accedir a fons europeus i estudiarà mecanismes de bonificacions fiscals per a empreses del sector. 

Creixement destacat, però amb previsions cautes

Totes les accions van en la línia de mantenir Catalunya com el motor econòmic que continua sent per a la indústria del videojoc a l’estat espanyol, tal com ha subratllat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga: “Teníem l’objectiu comú de consolidar la indústria, i si el sector ja venia amb una força imparable, l’aliança ha servit per pujar el nivell i ser més ambiciosos”. En prenen testimoni les dades del Llibre Blanc. La indústria catalana del videojoc 2023: Catalunya va tancar el 2022 amb 239 estudis de videojocs en actiu, un 22% més que el 2021, que conjuntament han facturat 709 milions d’euros, un creixement del 7,5%. L’estudi no recull encara les estadístiques de l’any passat, però sí que preveu un creixement més tímid durant el 2023 i el 2024, per tornar a incrementar-se a partir de 2025.

També creix el nombre de treballadors, amb un 8,7% respecte al 2021, arribant als 4.619 professionals dins de la indústria catalana. Una força de treball localitzada majoritàriament a la demarcació de Barcelona (90%) i caracteritzada per la seva joventut (el 47% té menys de 30 anys, i el 90%, menys de 45) i formació (el 99% té estudis superiors). Per perfils, la programació continua sent l’àrea més poblada, però també indica que quatre de cada cinc professionals es dedica a tasques no vinculades a picar codi. Les més habituals són l’art 2D i 3D (16%), el màrqueting i la distribució (9%), el disseny de joc (8%) i la gestió i administració d’empresa. Pel que fa al gènere, les dones només representen un 27% del total de treballadors del sector, però el seu increment ha estat constant des del 2018, quan només eren un 18%. “Hi ha molta feina a fer, però el camí va millorant”, s’ha congratulat López.

El reconeixement social, feina de formigueta

La supervivència i el creixement econòmic són dues de les forces motrius de la Taula del Videojoc, però també ho és l’aspiració que els videojocs siguin “coneguts i reconeguts” pel global de la societat. En paraules de la consellera Garriga: “És molt important normalitzar per a tot l’àmbit cultural el que per nosaltres és una evidència: que el videojoc és cultura”. Enguany, l’ecosistema ha celebrat un pas de gegant amb la concessió del Premi Nacional de Cultura a l’artista Conrad Roset, cofundador i director artístic de Nomada Studio. “Amb GRIS vam guanyar molts premis, però fins que no vaig guanyar el Premi Nacional de Cultura, no vaig començar a rebre missatges de gent de fora del sector, d’avis i tiets”, ha confessat l’autor, que creu que el reconeixement “posa els videojocs a primer nivell cultural”.