El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha decidit finalment deixar sense efecte l'ordre de tancament de Telegram a Espanya perquè seria una mesura "excessiva i no proporcional". La interlocutòria detalla que s'ha constatat que la suspensió de l'app podria tenir també una afectació als usuaris, motiu pel qual va demanar un dictamen a la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional. Segons ha constatat el jutge, la decisió tindria també un impacte econòmic per a les empreses que desenvolupen la seva activitat comunicativa a través de la plataforma.

Aquest argumentari és el mateix que defensava l’advocat expert en dret digital Eloi Font en un article a MetaData. Segons l’expert, l’auto del cas argumentava “la ponderació, l’adequació i la proporcionalitat de la mesura amb molt poca cura”. De fet, destacava que es feia “amb dues línies en cada cas”, una situació que, per a Font, mostrava que no havia “calibrat bé”. Tot plegat, poques hores després de la primera marxa enrere, ja mostrava que l’acusació quedaria en no res.

El cas va esclatar el passat divendres, amb una acusació per part de Movistar Plus, Antena 3 i Mediaset d’ús indegut de continguts amb drets d’autor. El jutge Pedraz va moure fitxa en un primer moment demanant informació a Telegram sobre l’activitat il·legal, però la companyia no va emetre cap comunicació. L’empresa està situada a les Illes Verges Britàniques, territori fora de la jurisdicció europea i considerat “paradís virtual”. Segons Font, el silenci per part de Telegram prové de les autoritats i no de la mateixa companyia. “És un problema que necessita solucions transfrontereres per evitar que els que cometen il·legalitats muntin estructures en països on la jurisdicció és més laxa”, explicava.

L’amenaça de Pedraz de bloquejar Telegram ha posat en peu de guerra entitats i usuaris. L’aplicació s’utilitza àmpliament en l’entorn social i polític, principalment pels avantatges en termes de privacitat, seguretat i l’ús del núvol que ofereix respecte de WhatsApp.