Investigadors de la UOC creen un sistema per avaluar la qualitat de les traduccions automàtiques

Els autors de l’estudi implementen una capa addicional a les mètriques tradicionals que té en compte el temps que dediquen els localitzadors a la postedició

Categories:

Redacció

La qualitat de les traduccions fetes amb IA s'analitza amb mètriques automàtiques que no coincideixen amb el temps que dediquen els traductors professionals a editar-les
La qualitat de les traduccions fetes amb IA s'analitza amb mètriques automàtiques que no coincideixen amb el temps que dediquen els traductors professionals a editar-les | Christin Hume (Unsplash)

Anys abans del sorgiment de la intel·ligència artificial generativa, les traduccions automàtiques basades en IA ja eren a l’hora del dia en el sector de la localització a través del que es coneix com a postedició, en què traductors professionals no treballen directament amb el text original, sinó que es dediquen a corregir el material creat automàticament. Aquesta tècnica ha generat malestar dins del gremi per la baixa qualitat de les traduccions fetes per la màquina -i la davallada en retribució que suposa pels professionals-, que en l’actualitat són avaluades a través de mètriques automàtiques. Ara, un grup d’investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han dissenyat un sistema que incorpora una nova capa en l’anàlisi de qualitat que té en compte l’esforç que han de destinar els localitzadors durant l’etapa de postedició.

La proposta neix d’un estudi publicat en obert pels investigadors Antoni Oliver i Sergi Álvarez-Vidal, en el qual els acadèmics van mesurar quant de temps necessiten els traductors per millorar les traduccions automàtiques, tenint en compte les pauses i les tecles que fan servir. La principal conclusió és que “no hi ha una relació directa” entre aquests esforços i les valoracions que fan les mètriques automàtiques sobre la qualitat de les traduccions, segons Oliver, fet que ha conduït als autors a proposar una nova via d’avaluació.

Per fer-ho, els investigadors han desenvolupat un programa informàtic amb el qual es pretén que els traductors editin una petita mostra de la traducció automàtica. “Aquest programa ens permet recollir una sèrie de dades i decidir si l'esforç dels traductors és menor que amb altres sistemes o no”, explica Álvarez-Vidal, la qual cosa permet validar si el sistema és vàlid o no “per al flux de treball de l'empresa de traducció”. Segons els investigadors, una mala traducció impacta directament en la qualitat final, ja que els traductors no poden identificar tots els errors i passen més temps posteditant, la qual cosa també suposa un increment del cost monetari. “Nosaltres estem convençuts que el protagonista és l'humà i que el sistema d'intel·ligència artificial ha d'estar al seu servei, i permetre-li ser més productiu i mantenir la qualitat final del producte”, deixa clar Oliver.