Les tecnologies verdes generen un 15% del total de l’energia a Catalunya

L’objectiu del 50%, marcat pel Govern i la Unió Europea pel 2030, segueix lluny, mentre l’energia nuclear encara és la principal font usada al Principat

Categories:

RedaccióACN

El principal escull de les iniciatives de fonts d’energia renovables és el llarg temps d’espera per convertir els projectes en realitat com en els parcs eòlics i fotovoltaics
El principal escull de les iniciatives de fonts d’energia renovables és el llarg temps d’espera per convertir els projectes en realitat com en els parcs eòlics i fotovoltaics | Simon Brandintel (Pexels)

El Govern de Catalunya es va marcar l’any 2017 que el 2030 la meitat de l’energia produïda al territori hauria de venir de tecnologies verdes i fonts renovables. Segons dades de la Xarxa Elèctrica d’Espanya, no només no s’està complint amb l’objectiu, sinó que la tendència és inversa: l’any passat es va registrar només el 15%, un punt per sota que en el moment en què es va aprovar el full de ruta per combatre el canvi climàtic. Per tant, el 85% restant encara prové de fonts d’energia no renovables i la nuclear ocupa la primera posició de la llista.

Dins de les renovables, del total de l’energia produïda, el 7,47% prové de l’eòlica on calen destacar les comarques de la Ribera d’Ebre i la Segarra, que acumulen gairebé una cinquena part del total d’aerogeneradors instal·lats. La hidràulica, que segueix en una segona posició tot i la davallada a causa de la sequera, ha passat del 12% del 2020 al 5,59% actual. El Segrià, tant per projectes com per hectàrees, és la comarca referència en aquesta font d’energia. També cal mencionar, en tercer i últim lloc, la solar fotovoltaica amb un 1,1% de la generació. Per altra banda, si ens fixem en les no renovables, les principals són la nuclear (59%), el gas natural (15%) i la cogeneració amb la combinació de calor i electricitat (9,8%).

 

 

 

 

El gran escull amb què es topen les iniciatives de tecnologies verdes és el llarg temps d’aturada en la tramitació de projectes com els eòlics i fotovoltaics. Per aquest motiu, des del departament d’Acció Climàtica s’ha intentat revertir la situació des de l’any 2021, agilitzant la instal·lació de fonts d’energies renovables i vetllant per un bon encaix en el territori. Així i tot, els promotors de projectes han de fer front a diferents permisos, que es tracten amb lentitud i s’acaben acumulant, com els referents a l’urbanisme, la construcció o l’avaluació de la xarxa.

La manca de fluïdesa administrativa és la principal raó que explica per què Catalunya avança a una velocitat molt menor (15%) que la resta de l'Estat espanyol, en el qual les renovables ja aporten el 50% de l'energia. En comunitats autònomes com Aragó, Navarra o Andalusia es tramiten projectes a més velocitat que en el cas català. De fet, segons el departament, hi ha 277 projectes d’energia solar fotovoltaica, però només el 41% estan autoritzats; mentre que de l’eòlica, 187 nous aerogeneradors estan pendents de l’aprovació de la Generalitat de Catalunya per sumar-se als 826 ja existents en els pròxims mesos, la mateixa quantitat que hi havia el maig de l’any passat.

Veient com avança la tendència de les fonts d’energia renovables a Catalunya, des del sector es preveu complicat complir amb els objectius fixats pel Govern d’arribar al 50% d'aquí a sis anys. Aquesta és també una de les exigències que marca la Unió Europea en l’Agenda 2030 que fixa el full de ruta per un futur més sostenible. Està previst que en aquell any es comencin a tancar les centrals d’energia nuclear, que generen el 59% de l'energia a Catalunya, promovent així altres alternatives verdes i que causin un menor impacte mediambiental.