Qui no ha utilitzat algun cop Google Maps? Sigui mitjançant la versió d’escriptori amb l’ordinador com l’app disponible per als dispositius mòbils. I és que ni tan sols Apple és capaç de combatre l’hegemonia de la companyia d’Alphabet, per això el passat setembre va posar en marxa una campanya intensiva per captar imatges dels carrers de països de tot el món per nodrir d’informació de més qualitat la seva aplicació Apple Maps. I és que encara és lluny de l’hegemonia del servei de l’empresa de Mountain View, que ja fa 15 anys que va decidir mapejar el planeta.

En aquest temps, la solució ha sumat més de 220 països i 50 milions de quilòmetres quadrats d’imatges d’alta definició que consulten una mitjana de 1.000 milions d’usuaris mensuals. Les fotografies estan preses per proveïdors externs que els permeten actualitzar de manera periòdica les dades i ja cobreixen el 98% de la població mundial.

Més d’una dècada recorrent el món

Tot va començar el febrer de 2005, segons expliquen fonts de la companyia, quan es va decidir “prendre el desafiament de fer mapes de tot el món”. L’empresa apunta que enguany ha evolucionat per passar de ser “una simple eina de navegació que et porta del punt A al punt B, a un producte que ajuda l’usuari a descobrir llocs que no coneixia”.

Durant els dos primers anys només va existir la funcionalitat per a escriptori, per ampliar el servei del 2007 amb l’app per als mòbils. Però si una cosa valora l’usuari, és la possibilitat de veure l’eina amb els mapes clàssics de tota la vida i alternar-ho amb les imatges en 3D a través de l’Street View.

Google ha canviat la seva estratègia per convertir-se en una eina per ajudar l’usuari “a descobrir llocs que no coneixia”

Tal com assenyala la companyia, aquestes fotografies preses per cotxes i professionals a peu equipats amb càmeres d’alta resolució i discos durs es complementen amb les que es prenen via satèl·lit. Alhora, tot això es combina amb dades dels serveis geològics de cada regió i dels instituts d’estadística pertinents. Gràcies al treball conjunt del coneixement extret de les fonts, els usuaris poden situar en un mapa els carrers i carreteres, punts d’interès, negocis, límits de velocitat i una gran diversitat d’informació.

La figura del ‘trekker’

Des de la perspectiva de l’usuari, la part més anecdòtica és confirmar que s’ha vist un cotxe de Google pel carrer o, en els casos més excepcionals, un trekker. El gegant tecnològic va crear el 2012 el giny Google Trekking per capturar en imatges els carrers més estrets, amagats i de difícil accés amb vehicle per poder-los incloure en els seus mapes.

Segons explica la firma, els trekkers porten a l’esquena una motxilla d’uns 20 kg que guarden uns discos durs i una estructura coronada amb una esfera amb càmeres. En total són 15 i disparen automàticament cada dos segons per obtenir les fotografies que permeten construir de manera virtual aquell carrer o recinte. Les imatges s’emmagatzemen al hardware i es processen per anar creant el món que es pot consultar al Google Street View.

Amb l’ajuda de la intel·ligència artificial

Però en aquest entramat de col·laboracions també té un paper important l’internauta. Com a persona que viu i coneix els racons de la seva ciutat, és el més indicat per aportar a Google Maps el punt d’actualització que pot faltar. La plataforma compta amb una funcionalitat que permet als usuaris fer aportacions com correccions i fotografies que es verifiquen i es publiquen. Durant el 2019 l’empresa apunta que van rebre més de 7.000 milions de contribucions, de les quals més del 95% eren correctes.

Més del 95% de les contribucions dels usuaris van ajudar a corregir errors o complementar informacions de Google Maps el 2019

Tot el procediment d’obtenció de material compta amb el suport de sistemes d’aprenentatge automàtic per, entre altres coses, identificar el contorn d’edificis per fer més ràpida la comprovació d’imatges i actualització de la informació.

Google també ha introduït la intel·ligència artificial –mitjançant l’adquisició de DeepMind el 2014- en funcionalitats com la predicció del trànsit. Cada cop que un usuari obre l’eina de mapes i decideix compartir les seves dades amb la plataforma, ofereix informació vital per establir patrons. Quan aquests es creuen amb dades de congestió de la xarxa viària per hores, s’obtenen els pronòstics i les propostes de millors rutes quan cerquem el trajecte adequat per anar d’un punt a un altre.