El campament base de l'Everest, situat a 5.364 metres d'altitud, rep cada any uns 3.000 visitants, que s’acumulen especialment durant la temporada de trekking. Les condicions extremes de la zona fa molt complicat reciclar i gestionar els residus que generen aquestes persones, que acaben contaminant l’ecosistema i afectant la biodiversitat. Per lluitar contra aquesta problemàtica, un grup d’estudiants d’Elisava han col·laborat amb The NeverRest Project amb una sèrie de propostes de disseny que busquen millorar la sostenibilitat de l’Everest Camp Base.

La iniciativa ha donat resultat a quatre propostes principals que ataquen diferents perspectives del problema. La primera d’elles és Sunmit, una tenda de campanya portàtil que incorpora un panell solar flexible. La proposta dissenyada per Marina Guzmán destaca per la seva facilitat de transportar i muntar, així com la seva resistència al fred. La seva mida permet que els alpinistes la duguin a sobre quan escalen, i també està pensada per protegir dins seu els dispositius electrònics de les condicions climatològiques. Sunmit té una autonomia de fins a dos dies i permet encendre vuit bombetes durant sis hores o carregar 11 telèfons mòbils i dos ordinadors. Es presenta com una manera de reduir el consum energètic de generadors elèctrics i combustibles, reduint així la seva contaminació.

El segon dels projectes és Nourea, un urinari portàtil unisex amb un filtre de residus elaborat per Paula Santacana. Aquest dispositiu neix després d’observar les dades: en un únic dia de temporada es poden arribar a generar al campament base més de 2.000 litres d’orina, un residu que pot propagar infeccions al qual no s’acostuma a parar atenció. Nourea és capaç de filtrar el 42% dels residus que contaminen el sòl i els rius de la regió, i està dissenyat perquè sigui d’ús personal i pugui ser utilitzat fins a 240 vegades.

Els dos darrers dissenys estan orientats a solucionar els problemes d’organització que s’acostumen a viure al campament a l’hora decidir com i on plantar les tendes. El primer d’ells, Kapas, és directament un manual d’ús, creat per Adrià Fàbregas, qui després de mapejar la zona ha creat un conjunt d’instruccions per organitzar el camp d'una forma coherent, justa, resolutiva i ambientalment responsable. El darrer, Makura, és un sistema de mòduls d’habitatge ideats per Irene Mora que, a més a més de millorar l’organització, busca també mantenir la conservació tèrmica dels alpinistes quan es mouen i garantir la seva independència d’entorns socials. Tots els mòduls estan construïts amb el mateix material, de manera que són intercanviables i redueix costos addicionals, i estan interconnectats a través de passadissos aïllats, la qual cosa col·labora a no prendre fred quan se surt de la tenda.

Tots quatre projectes han estat presentats a la junta de turisme del Nepal, país on se situa el campament base, i està previst que alguns d’ells es comencin a testejar a partir de l’any vinent.