Investigadors de la UPF acaben d’arrencar el projecte LIFE (Learning Intentions Following Evolution), que vol perfeccionar les actuals tecnologies d’intel·ligència artificial basades en l’aprenentatge automàtic. L’objectiu és avançar en la comprensió genuïna del llenguatge natural de l’ésser humà, és a dir, que la IA sigui capaç d’entendre la intenció i el context amb la que es diuen certes paraules.

El repte de LIFE és desenvolupar un model de procés evolutiu obert, que aprengui de forma progressiva i continuada a partir de l’experiència, a diferència de la majoria de models d’aprenentatge automàtics actuals, entrenats d’un sol cop, i que es nodreixen de dades en un període de temps determinat. El model computacional formularia hipòtesis sobre les diferents intencions amb què es pot servir una expressió en un context concret, que anirà corroborant o descartant a partir de l’observació de la realitat.

El projecte va a càrrec del grup de recerca COLT (Computational Linguistics and Linguistic Theory) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF i es basa en el model d’aprenentatge per reforç. La màquina rep una resposta positiva (reforç o recompensa) o negativa per part d’interlocutors humans en funció de si estan interpretant o no correctament el significat social d’una paraula. D'acord amb aquest aprenentatge progressiu, el sistema anirà mutant els seus algoritmes per maximitzar la probabilitat de trobar conceptes útils per interpretar el significat social dels termes. Això permetria que el sistema pugui aprendre que els missatges sexistes, racistes o discriminatoris no són adequats, per la reacció negativa dels seus interlocutors.

 “De la mateixa manera que les espècies generen adaptacions noves, que es posen a prova mitjançant el seu èxit reproductiu, aquest model computacional formularà noves hipòtesis sobre el significat de les paraules en un context determinat i només aquelles que resultin útils en la comunicació es reproduiran, cosa que permetrà que es reutilitzin en el futur” explica Germán Kruszewski, l’investigador principal del projecte, que també compta amb la participació de la codirectora del COLT, Gemma Boleda.

Potencials aplicacions de futur

Segons els seus promotors, un dels avantatges del sistema proposat és que no requereix grans bases de dades inicials per desenvolupar noves eines d’IA i, en aprendre sobre la marxa, podria facilitar l’arrencada o desbloquejar nous projectes en aquest àmbit. A llarg termini podria permetre que els humans poguessin programar ordinadors amb llenguatge natural i no exclusivament amb els codis propis de la programació com fins ara.