L'esclat dels models de generació de llenguatge natural, com Stable Diffusion o ChatGPT, ha portat les intel·ligències artificials a les portades de tots els mitjans. Aquesta tecnologia ha qüestionat aspectes que, fins ara, consideràvem exclusivament humans, com la intel·ligència o la creativitat. Tanmateix, no és un debat nou, ja que el cinema fa anys que hi reflexiona. Un dels films més encertats en aquest àmbit és Ex Machina, pel·lícula dirigida per Alex Garland i estrenada el 2015 que ens narra com el programador Caleb Smith ha d’avaluar les capacitats humanes d’Eva, la nova intel·ligència artificial desenvolupada per la seva empresa. En Pol Bassó ens explica com aquesta obra reflexiona sobre els límits de la humanitat, la religió i la moralitat de jugar a ser Déu.