Després de 15 anys d’intents en diversos projectes empresarials i personals, Monkee Movie és ja una realitat. La plataforma nascuda a Girona es presenta com una xarxa social vertical centrada exclusivament en el món del cinema i les sèries, així com de la indústria que les engloba. “Si alguna cosa tenim els cinèfils i els seriòfils és que som apassionats. Ens agrada parlar-ne de manera tranquil·la, sense haver de patir per si hi ha un algoritme que ens dona més o menys visibilitat”, explica a MetaData l’impulsor del projecte, Enric Cantín.

El camí per arribar fins aquí no ha estat fàcil. La idea inicial, concebuda fa més d’una dècada i mitja, era crear una base de dades sobre pel·lícules i els seus artistes, a l’estil de Filmaffinity o Letterbox, però amb un component social que permetés interactuar amb altres persones. “La gent ens deia que era una idea per la qual l’usuari no estava preparat”, recorda Cantín. Aquesta primera iteració es va començar amb un nom diferent i, d’entrada, tenia una vocació comercial, però la manca de capital va fer impossible el seu desenvolupament. Més endavant, la idea va renéixer amb el nom actual, Monkee Movie, derivat de l’expressió anglesa monkey business, que fa referència a un negoci mal orientat. “Vam intentar que no fos tan formal com era abans, parlar de cinema de manera desenfadada”, rememora. Tanmateix, les limitacions tècniques van ser les que van aturar novament el projecte. Aquest nou intent va arribar a veure la llum, amb un format més pròxim a Facebook, però els gestors no van ser capaços de sostenir la infraestructura tecnològica.

Cantín: “Si alguna cosa tenim els cinèfils i els serièfils és que som apassionats. Ens agrada parlar-ne de manera tranquila, sense haver de patir per si hi ha un algoritme que ens dona més o menys visibilitat”

Els anys van anar passant i la idea es mantenia en un constant estira-i-arronsa al cap de Cantín, com una espina clavada que es resisteix a marxar. Finament, la situació va fer un gir de 180° quan l’emprenedor va trobar una API de Twitter que li permetia executar per fi el projecte d’una manera senzilla i sense complicacions tècniques. El funcionament actual és molt similar al de la xarxa de l’ocellet, almenys abans de tots els canvis aplicats des de l’arribada d’Elon Musk: els usuaris poden fer publicacions curtes de text, amb imatges, vídeos i so, i poden comentar, compartir o donar m’agrada a la de la resta d’usuaris que segueixen. Al lateral també s’hi troba un cercador, una recomanació de comptes a seguir i un espai on es destaquen els temes d’actualitat. “Vaig buscar una xarxa que ja fos coneguda, que no hagués d’ensenyar a la gent com funciona, i que al mateix temps fos senzilla”, detalla Cantín.

https://t.co/rIpIX9HrHN
La red social de cine y series pic.twitter.com/D3rRJVOKfB

— Monkee Movie (@monkeemovie) May 3, 2023

La plataforma s’ha posat en marxa amb relativa rapidesa, després d’unes setmanes de proves internes amb diversos usuaris. Monkee Movie s’ha llançat en castellà, anglès, francès, alemany, italià i portuguès (les llengües europees que ja oferia l’API), i té previst incloure en el futur pròxim el català, el gallec i el basc. “La traducció al català ja està feta, però s’ha d’implementar el codi i els arxius”, puntualitza Cantín. L’emprenedor admet que la xarxa “té mancances” i que li agradaria afegir-hi diversos elements, com una integració d’aquella idea inicial de base de dades, però suposa unes “dificultats tècniques i econòmiques” que ara mateix no pot assumir com a particular. Passa una cosa similar amb la possibilitat de llançar-ne una app: “L’aplicació està feta, només cal penjar-la i sincronitzar-la. Però és una cosa que ara no em plantejo, perquè penjar una app a Apple són entre 90 i 100 euros l’any”.

Estructuralment, Monkee Movie s’assembla molt a Twitter, més enllà de diversos canvis estètics en les icones per acostar-lo més al món del cinema (com una claqueta com a botó d’inici o unes ulleres extravagants per marcar les tendències). Amb tot, Cantín creu que la plataforma té el potencial de diferenciar-se de la xarxa de l’ocellet blau en la seva concepció com a vertical: “L’algoritme fa perdre naturalitat a la conversa. A no ser que tinguis molta capacitat de fragmentar a través de llistes, les xarxes tenen molta pressa i molt soroll”. I és que la xarxa es presenta com una iniciativa sense ànim de lucre, ja que no té activades ni la publicitat de Google ni les opcions per crear usuaris prèmium amb més funcionalitats. Al cap i a la fi, la proposta té la voluntat de convertir-se en un refugi per als cinèfils, un lloc on debatre, compartir opinions i “comunicar l'amor pel setè art en tots els seus formats i modalitats”.