Cada vegada tinc més amics i coneguts que han decidit instal·lar plaques solars a casa seva. A curt termini, és una inversió important, però amb l'objectiu a mitjà termini de tenir un estalvi econòmic en la factura de la llum i, a llarg termini, transitar cap al consum d'una energia més neta i sostenible. Tenint en compte que som un dels països amb més hores de sol, no entenc com no hem pres consciència de la importància d'apostar de debò per les energies renovables. Malauradament, només actuem quan en passa un de grossa o, com aquest darrer any, quan el cost de la llum ha pujat a nivells estratosfèrics. Aleshores tots ens plantegem canviar la nostra dependència energètica. Els llibres poden ser una bona via per reflexionar sobre com seria un món sense electricitat i com aquest fet condiciona la nostra supervivència, especialment en com afecta la relació entre les persones.

La duresa de l'hivern

Tots hem viscut una apagada de llum a casa. Sovint són pocs minuts i la beneïda llum retorna sense problemes, però i si no tornés? D'això parla El pes de la neu de Christian Guay-Poliquin, amb la traducció de la Marta Marfany i editat per Edicions del Periscopi.

El relat situa el lector en un petit poble del Canadà que queda aïllat per culpa d'una apagada general i un hivern d'intenses nevades. El protagonista, que fa de narrador i de qui no sabrem el nom, es recupera d'un greu accident de trànsit que li ha deixat les cames destrossades. En Mathias, un vell solitari accepta tenir cura d'ell a canvi de menjar i de la promesa de tenir una plaça en el primer comboi que surti cap a la ciutat. En el seu aïllament van rebent visites d'altres veïns del poble que els porten subministraments i també els ajuden en la cura de les ferides del narrador. Tots dos homes hauran d'aprendre a conviure i, sobretot, a ajudar-se per tal de poder sobreviure, envoltats de la neu que els mantindrà aïllats durant tot l'hivern.

'El pes de la neu' genera una sensació d'angoixa a través del relat del protagonista aïllat per la neu

Malgrat que pugui semblar que no passa res d'important, la novel·la manté la tensió en tot moment i fa patir des del principi fins al final. Es nota la frustració i desesperació del narrador immobilitzat inicialment al llit; la sensació d'angoixa i soledat en trobar-se aïllats i envoltats de la neu que tot ho col·lapsa; la incertesa de no saber si l'electricitat tornarà i de com serà el món a partir d'ara; la necessitat de cooperació entre tots per tal de poder viatjar cap a la ciutat, tot això durant un llarg i dur hivern nevat.

La novel·la està estructurada en capítols curts amb una numeració que puja i baixa, i que a priori sembla incoherent, però la neu (o el seu gruix) hi té molt a veure.

A la recerca de la família

La continuació d'El pes de la neu ens torna a endinsar en paratges boscosos i muntanyencs, i en un ambient que continua sent angoixant i una mica claustrofòbic tot i tenir com a escenari gairebé únic una cabana envoltada de neu. Ha canviat l'estació i ara els problemes són uns altres. Aquest és el relat de Les ombres fugaces de Christian Guay-Poliquin amb la traducció de la Marta Marfany i editat per Edicions del Periscopi.

La primavera ja ha arribat i el protagonista surt de l'aïllament per travessar el bosc per arribar fins on es troba la seva família. En la seva aventura, coneixerà un nen i plegats hauran d'esquivar els perills que amaga el bosc, envoltats de persones que només pensen en ells mateixos. Una vegada retrobats amb la família, el protagonista i el petit Olio, hauran d'acceptar les noves normes de convivència, malgrat que no sempre hi estiguin d'acord. Tot això, envoltats d'un món canviant a causa de "pana", la pandèmia que ha deixat sense electricitat a tot el món, i d'un futur d'allò més incert.

‘Les ombres fugaces’ mostra el costat més primitiu i salvatge de l’home en un món sense accés a l’electricitat

El text es llegeix de manera pausada. A estones es fa dur i fosc (el periple per travessar el bosc, la història del petit Olio), i d'altres és més lluminós (l'arribada al campament familiar, els àpats abundants i l'hidromel a raig). El llibre que ens acosta a la natura més primitiva i salvatge de l’home i el seu instint de supervivència a través de la relació entre els dos protagonistes. El nen, desconfiat i vital, empeny l'adult a prendre riscos i a viure situacions inesperades; i l'adult, que adopta al nen com si fos el seu pare i l'acompanya en el seu camí.

Les ombres fugaces és la tercera part d'aquesta saga que potser permet llegir els llibres de manera independent per les seves trames, però que comparteixen un context com és aquesta “pana” que ha acabat amb l'electricitat. Malauradament, el primer volum no el tenim traduït al català, de manera que poden faltar molts detalls per poder entendre tot el conjunt.

Estem tan acostumats al fet que l'electricitat sigui un dret de tots, que no som conscients del privilegi que suposa tenir-la i de com canviaria el nostre món si algun dia no la tinguéssim.