Les OTT catalanes: pocs algoritmes i molta cooperació

Les plataformes audiovisuals creades al Principat es caracteritzen per temàtiques especialitzaques i un baix ús d’algoritmes i ‘big data’

Categories:

Marc Vilajosana

La CCMA treballa en un redisseny de TV3 a la carta que implementi tecnologies com el 'big data', però sense perdre la curació humana
La CCMA treballa en un redisseny de TV3 a la carta que implementi tecnologies com el 'big data', però sense perdre la curació humana | @CCMA_cat (Twitter)

Netflix i Prime Video són els dos serveis OTT (over the top) amb més abonats a Catalunya, amb 4,2 i 2,9 milions de persones respectivament, d’acord amb les dades més recents del Consell de l’Audiovisual a Catalunya (CAC). Les companyies estrangeres lideren el consum audiovisual a la carta del Principat, amb HBO Max i Disney+ com a següents opcions preferents, però també existeixen plataformes catalanes que lluiten pel seu lloc a la taula dels grans, amb menys ús d’algoritmes i una aposta més basada en la cooperació. Filmin, que el 2022 va celebrar 15 anys, ja supera els 120.000 usuaris al territori i lidera l’alternativa local en un sector on “la iniciativa és diària i cada dia és una innovació constant”, segons ha declarat el CEO de l’empresa, Juan Carlos Tous, en una taula rodona organitzada pel Clúster Audiovisual a l’ISE.

Filmin ha actuat gairebé tota la seva carrera com a distribuïdora, i és en els darrers anys que ha començat a apostar per les produccions pròpies, moltes vegades com a socis d’altres entitats. Una orientació cooperativa que és més norma que excepció a Catalunya, començant per la mateixa televisió pública. “Com més capacitat tinguem de col·laborar amb altres actors, més coproduccions podrem aixecar”, ha incidit la directora del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Rosa Romà. Una línia per la qual també aposta la Fundació La Caixa amb la seva nova plataforma audiovisual, CaixaForum+, un servei gratuït que aglomera al voltant de 1.000 continguts culturals i artístics. “Gairebé el 50% dels nostres continguts són de producció pròpia, que complementem amb coproduccions amb altres OTT i compra de drets”, ha apuntat la cap de continguts digitals de l’entitat, Mireia Gubern.

TV3 al marge, la majoria d’OTT catalanes opten per un aproximament molt delimitat, centrat en la seva especialització temàtica. Aquest és el cas del Liceu, que després de la pandèmia va veure l’oportunitat de crear una versió digital de la seva experiència per viure les òperes des de noves perspectives. “Saber que estàs al mateix lloc i a la mateixa hora també és interessant i genera una adrenalina. Amb el directe creem comunitat, perquè en el xat poden anar comentant”, ha explicat el director general de la Fundació Gran Teatre del Liceu, Valentí Oviedo. El servei, anomenat Liceu+, ofereix les cinc actuacions que es duen a terme cada temporada, en directe i sota demanda, a més a més de les cinc que es van fer l’any anterior. Per la seva banda, la Xarxa Audiovisual Local (XAL) llançarà el pròxim 14 de febrer una nova plataforma OTT, que combinarà els continguts en directe de les televisions i ràdios locals de la demarcació de Barcelona amb verticals especialitzades en disciplines concretes, com els castellers.

Poca aposta pel ‘big data’

Les decisions de les grans plataformes audiovisuals internacionals depenen cada vegada més de la informació que extreuen a partir de múltiples anàlisis de dades dels usuaris, una tendència que no ha acabat d’arrelar a Catalunya, sigui per manca de recursos o per filosofia. Tous ha assegurat que a Filmin generen una gran quantitat de dades, les quals són “la clau per perdre les decisions encertades”, però també ha reconegut un cert recel: “L’algoritme, a casa, no mana. Qui mana és el director audiovisual amb cap i amb cor”. Una filosofia que comparteixen al Liceu, segons Oviedo: “La gràcia està a lluitar contra la dada. Si no fos així, nosaltres cada any passaríem les mateixes cinc òperes”.

Amb tot, la institució on l’ús d’algoritmes genera més debats interns és la CCMA. “Utilitzar les dades adequadament suposa un canvi de cultura radical dins d’una institució com la nostra. Estem desbordats de dades, però no tenim les que voldríem per prendre decisions”, ha confessat Romà. La televisió pública catalana es troba en aquests moments en un procés de reinvenció íntegre, que ha començat amb un nou canal infantil que prioritza el digital per davant dels continguts lineals: “El SX3 ens serveix de laboratori de proves. Fins ara pensàvem primer per graella, i després el que tenia més valor li donàvem més visibilitat al TV3 a la carta, i ara ho estem fent una mica a la inversa”. La intenció és refer de nou la plataforma digital de la Corporació, i això inclourà l’ús de big data per garantir una experiència més personalitzada. Tanmateix, Romà veu indispensable saber mantenir un equilibri complicat: “Si només fem servir la lògica de l’algoritme, només t’ensenyarem allò que vols veure, però creiem que com a servei públic t’hem d’ensenyar altres coses. Hi ha continguts amb un volum d’audiència baix, però que per nosaltres és essencial mantenir”.