La tecnologia l’escriuen les dones
Àurea Rodríguez i Esther Paniagua ens regalen dos assajos per reflexionar sobre la dependència d’internet i com actua cada actor a la xarxa
Categories:
El sector de les TIC és un ecosistema amb molta presència masculina des de sempre i, malauradament, encara no hem estat capaces de trencar aquesta tendència. Segons les dades publicades pel Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2022 del Cercle Tecnològic, les dones ocupem el 28% en l’àrea, una dada que ens hauria de preocupar, i molt. Però el més preocupant no és que no hi hagi suficients dones en un dels sectors de major projecció i creixement del moment, sinó que a les que hi som, tampoc se'ns coneix massa. En cap cas és perquè les dones no estiguem tan ben preparades com els homes en el món de la tecnologia, sinó perquè no tenim tota la visibilitat que ens caldria.
A poc a poc, es fan més accions per a visibilitzar el talent femení. Cada vegada trobem més espais “on se les veu i on se les dona veu", però cal continuar treballant i obrint el camí perquè les futures dones del sector tinguin on emmirallar-se.
Per això, és adient fer dues recomanacions que no són novel·les, sinó assajos escrits per dues professionals que en saben molt de tecnologia i que, a més, ho expliquen molt bé, però amb dos enfocaments totalment diferents.
És l'hora dels ‘Sinergents’
Sovint quan anem a alguna xerrada sobre tecnologia, si no ets un expert en el tema, el discurs pot arribar a avorrir. El to resulta seriós, amb molts anglicismes i amb un punt d'abstracció que fa complicada la seva interpretació, sempre que la persona que en parli no sigui l'Àurea Rodríguez. Antes muerta que analógica, publicat aquest 2022 per Horsori editorial, em sembla una proposta excel·lent per fer-se una idea de com la tecnologia afecta afecta l'economia global des del nostre dia a dia, i a l'inrevés.
Al llarg de 14 capítols, l’autora desenvolupa com les innovacions han condicionat, condicionen i condicionaran la nostra vida amb reflexions diverses. Aborda temes com la poca representativitat de la dona en la tecnologia, el poder de les dades i del seu govern, les dificultats (i necessitats) d'innovar i d'emprendre, les noves professions que la tecnologia ens aportarà, les finances digitals i el seu impacte encara desconegut per a molts, la personalització de la tecnologia en l'àmbit de la salut, el metavers i com canvien les relacions humanes, l'humanisme tecnològic sostenible, entre altres.
L'Àurea s'ha envoltat de grans professionals que fan la seva aportació a la part final de cadascun dels capítols que enriqueixen encara més tot el llibre. Cal destacar les Conclusions visuals de l'Anna M. Segarra, que resumeixen d'una manera molt original tot el que l'autora ens ha volgut explicar.
'Antes muerta que analógica’ és un assaig sobre com la tecnologia afecta l’economia i el dia a dia de les persones, especialment les dones
A Antes muerta que analógica, Rodríguez parla com a tecnòloga, com a professional del sector, com a emprenedora, com a mentora, com a divulgadora, però també com a dona, mare i feminista. I ho fa sense embuts, posant la directa, amb una àcida ironia que et sacseja i que, sobretot, fa pensar.
Al principi del llibre, l'Àurea parla del concepte de "sinergents" (fusió entre sinergia i gent), i en acabar el llibre, et preguntes: "Seré jo també part d'aquests ‘sinergents’?”. Esperem que sí.
La xarxa que tot ho sustenta
Tots som conscients de la gran dependència que tenim d’internet. I no únicament estem parlant de la part més lúdica i social de la nostra vida, sinó que tot, absolutament tot, passa per aquesta xarxa. Segur que tots recordem algun episodi de caiguda de determinades xarxes socials durant hores, i el col·lapse va ocasionar. Si hi ha un llibre que ens pot fer reflexionar sobre aquests episodis és Error 404: ¿preparados para un mundo sin Internet? d'Esther Paniagua, editat el passat 2021 per Penguin Random House.
L'Esther Paniagua és una reputada periodista especialitzada en ciència i tecnologia que ens regala un assaig ben documentat sobre la dependència de les persones d’internet. En el seu treball, mostra com operen les administracions i les empreses per tal que la xarxa es mantingui protegida i es garanteixi que tots els serveis que en depenen estiguin actius i segurs.
La proposta d’enguany també presenta curiositats. Una d’elles és com l’exèrcit francès ha arribat a contractar escriptors de ciència-ficció per tal d'anticipar-se a possible amenaces encara no identificades, o qui són els guardians d'internet, un grup format per 14 persones que vigilen que la xarxa no pateixi cap atac que pugui fer-la trontollar. També trobem alguns exemples com el d'un jove hacker que amb les seves habilitats va fer trontollar tot el sistema financer mundial.
'Error 404: ¿preparados para un mundo sin Internet?' obliga el lector a identificar la seva dependència amb la xarxa i a prendre consciència de les seves accions
La periodista parla també de la part més fosca d'internet, on s'amaga la ciberdelinqüència que busca el seu propi benefici, i de tot el que es fa per tal de controlar els dolents de la xarxa.
Malgrat que ens explica situacions que posen de manifest totes les vulnerabilitats de la xarxa i del caos que podria suposar una caiguda permanent, aquest assaig no pretén ser catastrofista, sinó que més aviat és una al·legoria a l'”encara hi som a temps!”, remarcant què és responsabilitat de tots, dels governs, les empreses i els ciutadans, garantir que la tecnologia es faci servir per fer del nostre món un lloc molt millor.
Escoltar dones parlar i escriure sobre tecnologia no hauria de ser una excepció. Les dones TIC tenim molt a dir i cal que se senti la nostra veu, ara i sempre.