Només un 12% de les pimes industrials del sector de l’enginyeria han rebut alguna ajuda econòmica per part dels fons europeus Next Generation, segons apunta l’informe Barómetro Industrial elaborat pel Consejo General de Colegios Oficiales de Graduados e Ingenieros Técnicos Industriales de España (COGITI). Aquestes dades van en sintonia amb les presentades al Baròmetre del sector tecnològic del Cercle Tecnològic de Catalunya, en què les empreses valoren amb un 4,3 sobre 10 l’impacte d’aquestes subvencions en l’ecosistema català.

L’informe, que s’ha elaborat a partir d’una mostra de 3.500 tècnics industrials i graduats en Enginyeria de tot l’Estat, acredita la desconfiança del sector en l’administració pública. De fet, el 58% opina que Europa no està duent a terme prou actuacions per impulsar l’economia del continent, mentre que només un 25% creu que la UE sí que està actuant com cal, i un 17% no contesta. Cal tenir en compte, això sí, que el conjunt de professionals de l’enginyeria es mostra més decebut amb l’administració espanyola, ja que un 74% dels treballadors creu que no s’estan impulsant prou accions per revifar l’economia de l’Estat.

A l’Estat espanyol, els Next Generation s’han concretat en 11 projectes estratègics per a la recuperació i transformació de l’economia (PERTE). El COGITI ha demanat als enginyers que ordenessin les vuit iniciatives que impliquen directament a l’ecosistema en funció de la seva rellevància. En aquest sentit, el que genera més interès és el PERTE dedicat a les energies renovables i l’hidrogen renovable, seguit pel PERTE de microelectrònica i semiconductors i pel destinat al sector agroalimentari. L’informe també imagina nous PERTE destinats a sectors tecnològics i consulta als professionals quins trobarien més útils, que han escollit majoritàriament la proposta relacionada amb l’autoconsum i les comunititats energètiques.

El PERTE millor valorat pels enginyers és el destinat a les energies renovables i l'hidrogen renovable

El sector és molt crític amb les imposicions mediambientals, laborals i de seguretat que la Unió Europea imposa a les empreses a l’hora de produir els seus productes, mentre que no aplica les mateixes limitacions als articles que importa de l’estranger. En aquest sentit, el 92% dels enginyers creu que l’ens supranacional hauria d’exigir els mateixos requisits a les indústries internacionals que els que s’exigeixen a les companyies del continent.

En termes econòmics, només un 27% dels enginyers han vist com la seva empresa reduïa la seva producció, per un 69% que responen en negatiu. Dels que sí que han notat un retrocés, el 56% ho acredita a la incertesa econòmica que s’està vivint en l’actualitat, mentre que un 25% ho relaciona amb l’alta inflació. La reducció de la demanda de productes, els alts preus de l’energia, l’escassetat de matèries primeres i la manca de personal qualificat són la resta d’arguments presentats, però cap d’ells arriba al 10% del total.