“Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu”. Així és com defineix el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el concepte de democràcia, un dels eixos principals sobre el qual un gruix creixent d’investigadors, siguin tecnòlegs siguin sociòlegs, filòsofs o politòlegs, estan començant a traslladar al món blockchain amb l’objectiu de reforçar les societats en els quals vivim. I una de les propostes cridada a revolucionar l’estructura social són les DAO: organitzacions autònomes descentralitzades.

La proposta de la tecnologia per organitzat les persones fuig de conceptes arrelats com la nacionalitat. Les DAO s’entenen com comunitats de persones amb el dret de participar en les comunitats sense diferències, amb autonomia, seguretat i amb total transparència. Aquesta mena d’organitzacions estan controlades per algoritmes coneguts com smart contracts que determinen les regles del joc. Cada cop que es publica una informació o es fa un moviment en l’ens, es publica en la cadena de blocs perquè sigui accessible per a qualsevol, però també amb la impossibilitat de modificar-ho. Per tant, les dades està en mans de tothom i alhora de ningú, ja que no hi ha cap estat, empresa o organització que ho centralitzi.

El nou paradigma que s’obre aporta un avantatge clau: “Ser soberà de la identitat i tenir el control de qui ets, què vols i com ho vols dir”. Així ho ha apuntat la fundadora de la companyia Voice of Humanity, Grace Rachmany, al Democracy4All, organitzat pel Centre Blockchain de Catalunya per posar en valor la tecnologia. “Les DAO treballen com comunitat on no es tracta de dir que tens una determinada nacionalitat que et defineix, sinó que és el grup al qual pertanys que diu qui ets”, explica, “pots ser en un grup d’energia i compartir una visió del món i del sistema al voltant d’aquest tema, i és aquest marc el qual proveeix una DAO”. “El grup dona sentit a qui ets”, afegeix.

Una DAO sorgeix de la unió de persones que comparteixen un interès comú i que busquen participar en la comunitat en igualtat de condicions

La idea és ambiciosa i requereix un canvi de mentalitat ciutadana i de govern, per aquest motiu l’experta situa les DAO com un segon pas als governs descentralitzats. “L’escenari previ és tenir consciència sobre qui som i què necessitem. Actualment, tant l’economia com la política l’una de l’altra, i les mateixes criptomonedes depenen dels sistemes establerts. Hem d’aprendre que calen economies que no depenguin del dòlar o del petroli, sinó de les persones”, detalla. I és que, com enumera, la xarxa, els servidors, el núvol i altres elements que alimenten la infraestructura actual per possibilitar aquest sistema depenen d’empeses i governs del paradigma amb el qual es vol trencar. La seva proposta es fonamenta en el posicionament del medi ambient com el fonament: “Tenim uns determinats recursos locals que podem i hem de gestionar les persones. Això ens porta a comunitats col·laboratives, però necessitem encara molta experimentació a escala regional i dades per pensar en la seva aplicació”.

Sense deixar enrere el concepte d’organització autònoma descentralitzada com a grup de poder independent i ciutadà, el director de projectes de Polygon ID, Sebastian Rodríguez, ha equiparat aquesta entitat als grups de pressió: “Les DAOs són la democratització dels lobbies. Sabem que interfereixen en la política i en les decisions d’alt nivell, però també han estat presents en la vida de la gent. Traslladar això al blockchain pot acostar la funció del lobby a la ciutadania”.

L’equilibri entre extrems

Malgrat que un dels lemes principals de la descentralització de sistemes és la llibertat, el ministre de Justícia de Liberland, Michal Ptáčník, ha apuntat que el pas previ assolir l’ordre i l’èxit en aquest paradigma és la centralització. “Primer cal organització per unir les persones, després ja es pot fer el pas a la descentralització”, ha apuntat. L’Executiu del qual forma part governa en una extensió de 7 mk2 en la frontera entre Croàcia i Sèrbia. Cap dels dos Estats el va reclamar com a propi després de la descomposició de Iugoslàvia i el seu actual president, Vit Jedlicka, el va reclamar com a Estat propi i se’n va proclamar líder. El microestat compta amb una criptomoneda pròpia anomenada el Merit, però admet Bitcoin i Ethereum. Els impostos són voluntaris, així que decideix pagar-los, té dret a participar en la política, estructurada a través d’una DAO.

El cas de Liberland s’ha construït sobre la bases que defensa Ptáčník: primer ordre i centralitat; després, participació igualitària dels membres. “Una DAO funciona quan la majoria té el control, però abans s’han necessitat unes persones amb control que han donat forma a aquesta organització descentralitzada”, comenta, fent referència a la necessitat de tenir un marc comú que defineixi les persones que la formen. Per això considera que les DAOS “podrien substituir els governs”, però com a resultat d’haver seguit una progressió en la presa de decisions i cessió de responsabilitats.

Les xarxes distribuïdes han unit l’avantatge d’ordre de la centralització i la participació que aporta la descentralització

I és que hi ha tres models en la gestió: centralització, centralització distribuïda i descentralització. Aquesta és la diferenciació que ha establert el CEO Blockchain for All, Jimmy Nguyen, qui ha recordat que els dos primers són els que actualment s’apliquen: “Un govern representa l’autoritat i el control, és la centralització. Però es pot anar cap a una centralització amb menys autoritat amb una xarxa distribuïda de persones amb autoritat. Una empresa pot centralitzar l’activitat, però tenir una xarxa de treballadors distribuïts pel món que treballen amb les dades al núvol. Se segueix un model descentralitzat, però sense arribar a ser-ho totalment ni introduir el blockchain”.

El canvi proposat per les DAOs és estructural i demana reflexió, capacitació i eines que permetin aquest compromís, transparència i seguretat. Ho sap de primera mà l’exconsellera d'Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya Victòria Alsina, qui ha vist amb els anys, també des de l’àmbit universitari, com la relació entre administració pública i tecnologia no sempre ha estat senzilla. “En els 90, quan havies de prendre una decisió tecnològica, difícilment trobaves eines que realment s’hi adaptessin”, ha recordat, “el codi lliure va començar a aportar eines, però buscaven eliminar intermediaris, i el sector públic n’era un”. Per això, ha demanat la construcció d’una societat amb la capacitat de participar de la vida política, però que ha rebutjat que aquest canvi suposi l’eliminació del poder públic i l’econòmic. La seva proposta ha estat empoderar les persones a través de les dades: “La seva informació i opinió ha de ser la clau per a la presa de decisions”.