Només el 30% dels adolescents creu que sap gestionar bé la privacitat a internet

Els nadius digitals presenten mancances a l’hora de reparar aparells tecnològics, comprendre codi informàtic o comprovar la veracitat d’informació digital

Categories:

Redacció

Les noies s'autoperceben més competents en coneixements socials i informacionals, mentre que ells es veuen més capacitats en qüestions tècniques
Les noies s'autoperceben més competents en coneixements socials i informacionals, mentre que ells es veuen més capacitats en qüestions tècniques | Karolina Grabowska (Pexels)

Només un 27,8% dels adolescents de l’Estat espanyol considera que tenen prou capacitats per augmentar la seva privacitat i anonimitat a internet, d’acord amb un estudi elaborat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista científica Comunicar. Basat en una enquesta a més de 600 joves d’entre 16 i 18 anys, el treball vol dilucidar quin és el nivell de competències digitals de la població amb la intenció d’explorar “les possibles tensions i necessitats que poden emergir en el disseny de futurs programes d'educació mediàtica i digital amb perspectiva feminista i crítica”, segons apunta l’investigador Pedro Fernández de Castro.

Una de les principals conclusions de l’estudi, que separa els resultats per gènere, és que les noies consideren que tenen un nivell més gran de competències informacionals i socials a la xarxa, mentre que els nois es valoren millor en els coneixements crítics. Elles, per exemple, es veuen més capacitades per trobar i desar informació d’internet, per gestionar diferents perfils digitals en una xarxa social o per participar en processos de votació en línia que ells.

A l’altra banda de l’equació, els nois tenen força més confiança en si mateixos a l’hora de reparar aparells tecnològics o de distingir un bot d’un usuari humà. També consideren que dominen més bé coneixements digitals diversos, tals com l’ús que les empreses tecnològiques fan de les dades personals o de les lleis que regulen l’ús de la tecnologia i les plataformes digitals. "Aquestes dades obren la reflexió sobre com històricament i culturalment la tecnologia, com a concepte i construcció social, està íntimament vinculada a la masculinitat i té un rol clau en les desigualtats de poder entre gèneres i, per tant, en la reproducció de la lògica patriarcal", recalca Fernández de Castro.

Tanmateix, els autors de la investigació també mostren certa preocupació quant a la manca d’informació i formació de què disposen els anomenats nadius digitals. "En l'ecosistema digital actual, sense una feina conjunta entre educadors i joves, les úniques competències adquirides seran les imprescindibles per consumir i produir a les plataformes digitals. Per tant, hi ha la necessitat d'obrir espais educatius en què els puguem acompanyar per fomentar aquesta crítica de l'entorn digital", rebla Fernández de Castro. En aquesta línia, destaca la manca de domini global en àmbits com les característiques bàsiques dels serveis digitals (22,9%), la capacitat per comprovar la veracitat d’una informació (49,4%) o la capacitat per llegir i escriure codi informàtic (19,2%).