Alcarràs, la pel·lícula dirigida per Carla Simón que enguany s’ha endut l’Os d’Or al 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín, s’ha estrenat aquest divendres en diverses plataformes de vídeo sota demanda (VOD). En concret, el film es podrà llogar o comprar a Prime Video, Filmin, iTunes, Movistar Plus+, Vodafone, Orange, Google Play i Rakuten, tot i que no s’inclou en cap de les subscripcions disponibles d’aquests serveis.

La nova obra de Simón narra la història de l'última collita de fruita d'una família a una finca d'Alcarràs (Segrià) abans que els propietaris hi instal·lin plaques solars. Després d’Estiu 1993 la cineasta torna a gravitar les relacions familiars, tot incorporant-hi el xoc entre diverses generacions que viuen juntes. La pel·lícula acumula 365.000 espectadors als cinemes espanyols i una recaptació de més de 2,2 milions d’euros, xifra que la converteix en el segon film rodat a l’Estat espanyol més vist de l’any, només per darrere (tot i que amb una diferència notable) de Padre no hay más que uno 3. “Si alguna cosa ha aconseguit molt bona Alcarràs és fer que tu com espectador formis part de la família protagonista i quan acaba el viatge tu en siguis un membre més”, considera el director editorial i cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, en declaracions a l’ACN.

Alcarràs també ha catapultat el nombre d'espectadors de cinema en català a nivells rècord en la primera meitat del 2022. Segons una anàlisi de l'ACN a partir dels anuaris estadístics de Cultura entre el 1997 i el 2020 i de dades de Comscore facilitades per l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) del 2021 i 2022, mai des de com a mínim fa 25 anys s'havia assolit el 5% d'entrades de cinema en català venudes en un any complet.

L’Arribada d’Alcarràs a les plataformes digitals ha coincidit amb la seva preselecció a la 35a edició dels Premis del Cinema Europeu, juntament amb Pacifiction, d’Albert Serra, i la coproducció catalana As bestas, de Rodrigo Sorogoyen. “L’èxit de la pel·lícula en cinemes i festivals ens indica el camí a seguir com a indústria amb films de pressupost mitjà-alt, que no són thrillers ni tenen efectes especials ni siguin pel·lícules èpiques. A vegades, l’èpica de la quotidianitat és més rellevant pels espectadors d’avui que la falsa èpica dels ordinadors”, apunta Ripoll.