Sense cap mena de dubte, la literatura és una gran font d'inspiració per a la resta dels mitjans d'expressió. Adaptacions de llibres els trobarem a tots els mitjans, i evidentment, un dels que no pot faltar a la seva cita són també els videojocs.

Ja els primers videojocs (i alguns jocs de sobretaula), amb el seu públic nínxol de llavors, deuen molt de la seva existència a llibres del gènere del misteri, la ciència-ficció i, especialment, la fantasia, amb els mons i les històries de JRR Tolkien jo diria que al capdavant. Ja quan els ordinadors personals anaven en bolquers, es podien trobar les aventures conversacionals on el llibre s'adaptava directament en videojoc amb interfícies basades en imatges estàtiques i entrades de text. Entre els clàssics està l'adaptació d’El hobbit (Melbourne Soft, 1982), o el joc de rol primitiu Moria (Robert Alan Koeneke, 1983), tot basat en caràcters de text ASCII, que després inspiraria al seu torn el joc Angband (ADT, 1990). Tots noms extrets d'obres de Tolkien. Angband llavors inspiraria el videojoc Diablo (Blizzard, 1997), i, com diuen, la resta és història. Si tires del fil de molts jocs de tota mena, sempre acabes a El Senyor dels Anells.

Ara bé, no deixa de ser curiós que l'exemple més emblemàtic a Espanya dels primers videojocs que adapten un llibre és precisament La Abadía del Crimen (Opera Soft, 1988), basat en l'obra El nom de la Rosa d'Umberto Eco. Encara és més interessant perquè es va fer sense el permís de l'autor (eren altres temps, llavors). Però el cas és que no parlem precisament d'un llibre de fantasia, fàcil de digerir i per a públic eminentment adolescent! Jo diria que els jugadors d'aquesta generació fins i tot sovint confonem un títol per l'altre. Una mica igual que sempre ens queda el dubte de si el nom del personatge de Juli Verne era Phileas Fogg o Willy Fogg. Com no, a la llista dels jocs de l'època dels 8-bits també trobarem el Quixot (Dinamic, 1987), novament en format d'aventura conversacional.

"L'exemple més emblemàtic a Espanya dels primers videojocs que adapten un llibre és precisament 'La Abadía del Crimen', basat en 'El nom de la Rosa' d'Umberto Eco

De vegades, la inspiració no ve tant per intentar adaptar estrictament la història, sinó pel món creat en el llibre. Aquí un altre exemple clàssic el tenim en els jocs basats en Dune i l'univers de Frank Herbert, que parteixen com jocs d'estratègia. De fet, el seu valor va més enllà de l'adaptació, ja que són el primer exemple de joc d'estratègia en temps real, anterior fins i tot a l'arxifamós Warcraft. Molt més recents, tenim tots els jocs basats en els llibres de The Witcher (Andrzej Sapkowski) o Metro (Dmitri Glukhovski), que han catapultat a la fama als seus creadors. O sigui, ara ja és gràcies al videojoc que, de cop i volta, el llibre es popularitza.

Com els videojocs ja han arribat al nivell de les pel·lícules, de vegades passa a l'inrevés i ja són els llibres que es basen en un personatge de videojoc, de manera que s'inverteix el mecanisme per expandir el món de ficció a través de diferents mitjans. I així tenim llibres amb històries sobre els personatges d'Assassin's Creed, Tomb Raider, Halo, World of Warcraft, etc. Si són bons o dolents, això ja és un altre tema. Una mica com quan un videojoc s'adapta al cinema, què hi farem.

"Com els videojocs ja han arribat al nivell de les pel·lícules, de vegades passa a l'inrevés i ja són els llibres que es basen en un personatge de videojoc"

Potser la meva recomanació en llibres sobre videojocs quan aneu a una llibreria és cercar aquells que fan un repàs a la seva història. Si anem més enllà del format llibre d'il·lustracions de sobretaula, podem trobar assajos amb nous enfocaments sobre els videojocs, ja sigui permetent submergir-nos en el seu món de ficció o aportant una lectura sobre la seva evolució i el seu impacte en la societat. Com tots els llibres, n'hi ha amb més o menys gràcia, però si t'agraden els videojocs, o vols aprendre la seva història, n'hi ha molt entretinguts i apassionants. Hi ha autèntics treballs d'investigació reconeguts, com el Console Wars (Blake J. Harris, 2014) o el Maestros del Doom (David Kushner, 2003).

Així doncs, no sempre cal estar davant d'una pantalla per poder passar una bona estona amb els videojocs. A tenir-ho en compte per quan ens diguin que "sempre estem jugant a videojocs".

"La meva recomanació en llibres sobre videojocs quan aneu a una llibreria és cercar aquells que fan un repàs a la seva història"