La Universitat de Girona (UdG) ha posat en marxa dos projectes basats en tecnologies electromicrobianes per captar el diòxid de carboni i transformar-lo en compostos per a indústries com la farmacèutica o l'alimentària, que actualment venen de recursos com ara el petroli. La intenció d’ambdues investigacions, realitzades en el Laboratori d'Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA) del centre, és reduir la concentració de CO₂ en espais exteriors i interiors al mateix temps que es converteix en un recurs per a determinades empreses.

La primera de les iniciatives s’anomena ATMESPHERE i fa servir tecnologies microbianes per convertir els excessos de diòxid de carboni en caproat, un tipus de compost utilitzat en sectors com el químic, el farmacèutic i l’alimentari i que a hores d’ara es produeix a partir del petroli. La investigació, liderada pel doctor en tecnologia ambiental Paolo Dessi, busca implementar el concepte de biorefineria sostenible per augmentar la concentració i la puresa en la creació de caproat, que en l’actualitat són molt baixos. La voluntat és poder assolir uns nivells òptims per començar a comercialitzar la nova solució.

L’altre projecte que s’està desenvolupant en el LEQUA és MICRO-BIO process, liderat pel doctorat en Ciències i Tecnologies Ambientals per la UAB Luís Rafael López. Aquesta investigació se centra a convertir el CO₂ que trobem en ambients interiors en hexanol, un producte que s’utilitza en la indústria aeronàutica com a combustible per als avions. D’acord amb els seus impulsors, la iniciativa té el potencial per eliminar concentracions de diòxid de carboni d'espais com escoles, oficines o vehicles de transport públic.

Els dos projectes de la UdG fan una conversió del diòxid de carboni a través de microorganismes, aigua i una petita quantitat d'electricitat que prové de fonts renovables. Actualment, les tecnologies electromicrobianes han donat bons resultats, però encara cal més recerca abans no arribin a comercialitzar-se. La voluntat del LEQUIA és aplicar els principis d'economia circular en ambdues iniciatives, en què un residu es pot convertir en un recurs a través d'un procés de revalorització.