La pedra seca és una tècnica de construcció usada per ramaders i agricultors del Mediterrani des del segle XII fins a principis del segle XX per resguardar-se del mal temps i recollir l’aigua de la pluja. Es tracta d’una metodologia molt estesa en el passat, però el despoblament rural ha provocat que moltes d’aquestes cabanes i cisternes desapareguessin sense mantenir el coneixement sobre com reparar-les. És per això que un equip d’investigadors i arquitectes de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat un mètode basat en captura massiva de dades que permet crear maquetes 3D a escala i amb textura real que s’ha posat a prova a les Terres de l’Ebre.

Fins ara, les mides de les construccions de pedra seca es prenien a mà, mitjançant fotografies, i després s'elaborava una planta semblant. La nova metodologia, en canvi, empra tècniques de fotogrametria digital. Amb una càmera especial s’obtenen imatges de la construcció per dins i per fora, que després de processar-se permeten descriure cada construcció en un núvol de punts de tres dimensions, entre 600.000 i 3,5 milions en els casos analitzats. Els punts configuren "una malla, de model a escala i amb textura real per analitzar les construccions", segons expliquen els seus impulsors.

Per testejar aquest sistema, l’equip de la URV ha fet proves amb les cabanes de volta de canó de la Fatarella (Terra Alta) i amb els cocons de Tivenys (Baix Ebre), dues construccions “amb un cert grau de complexitat executiva per les dimensions i la posició” que servien per a resguardar persones i animals i per a emmagatzemar recursos. L'objectiu no és només mantenir les construccions sinó "tenir un bon registre" i catalogar les característiques que tenen "per reconstruir-les, mantenir-les i reparar-les".