Tecnologia global: la clau de les noves ‘start-ups’

Els emprenedors catalans situen Barcelona com un pol per a la creació de noves companyies de base tecnològica, però reclamen un marc normatiu més amable

Marc Vilajosana

Tenir una visió global, la clau per fer créixer una ‘start-up’
Tenir una visió global, la clau per fer créixer una ‘start-up’ | Kampus Production (Pexels)

Barcelona aspira a convertir-se en un entorn ideal per al creixement i assentament de les empreses emergents d’arreu del món. ACCIÓ ja comptabilitza en 1.900 el nombre de start-ups presents a Catalunya, i l’objectiu marcat per 2030 és arribar a les 4.000 i als 15 unicorns, etiqueta que es dona a aquelles companyies que superen els mil milions de dòlars (uns 800 milions d’euros). Red Points és una de les organitzacions amb més números per assolir aquesta categoria al territori i és el resultat, segons la presidenta i CEO, Laura Urquizu, a una visió àmplia des del principi. “Quan no ets res i aspires a ser global, ho has de ser des del principi: fer un equip global, atacar el mercat global i buscar inversors globals”, ha declarat en una xerrada al 4YFN davant d’un auditori d’emprenedors en potència que algun dia podrien arribar a ocupar aquest mateix escenari.

La tecnològica està especialitzada a detectar falsificacions de grans marques a marketplaces, xarxes socials, aplicacions i falsos dominis, entre altres entorns. Aquesta proposta, juntament amb la mentalitat global, van fer que el primer inversor provingués de Luxemburg. Tanmateix, el seu “punt d’inflexió”, com ha anomenat la directiva, va arribar amb el desembarcament als Estats Units: “Quan vam obrir-hi una oficina el 2019, vam entrar en un mercat enorme amb gran èxit. Actualment, el 60% dels nostres ingressos venen dels EUA”.

Urquizu: “Quan no ets res i aspires a ser global, ho has de ser des del principi: fer un equip global, atacar el mercat global i buscar inversors globals”

Factorial, un altre dels noms cridats a ocupar un lloc destacat, va començar la seva aventura empresarial amb 400.000 euros recaptats pels seus fundadors entre amics i familiars. “La primera ronda va ser la més difícil, perquè teníem equip i producte, però molt poques mètriques i no massa bones”, ha relatat el seu director executiu, Jordi Romero. L’empresa ha dissenyat un software empresarial de gestió de recursos humans que permet organitzar els horaris, les vacances, les nòmines i els documents compartits amb una única eina.

Qui ja pot presumir de l’etiqueta d’unicorn és Wallbox. La companyia dedicada al desenvolupament d’endolls elèctrics per carregar vehicles va entrar a la borsa de Wall Street l’octubre de 2021, on va aconseguir una valoració de 1.300 milions de dòlars. “El fet d’entrar a borsa implica que una gran part de la teva informació passa a ser pública”, ha explicat el CEO de la companyia, Enric Asunción, qui després de veure les dades econòmiques de les seves competidores va decidir fer el mateix pas: “Nosaltres creixíem més ràpid, teníem el doble de marge brut i un millor producte. Per ser el número u del món, havíem de jugar amb les mateixes regles”.

Espanya és una bona elecció?

Una de les claus del debat ha girat al voltant de l’elecció del país on començar una nova aventura empresarial. Asunción creu que tant Madrid com Barcelona són “grans llocs” per captar talent estranger, especialment la capital catalana: “Barcelona és una ciutat amb molt de talent en camps com el software per cloud i mobile i en els enginyers de hardware”. En aquest sentit, el fundador de Wallbox creu que hi ha molt pocs llocs on podria haver iniciat aquest projecte i gaudir dels beneficis de tenir una indústria productiva de proximitat.

Per a Romero, la situació ha canviat dràsticament durant la darrera època. “La meva antiga start-up, fundada el 2010, era una companyia espanyola. Vam intentar aixecar una sèrie A a Europa, però encara era molt d’hora. El nostre últim recurs va ser anar a San Francisco, on vam aconseguir els diners, però ens vam haver de quedar allà legalment i financerament”, ha recordat. Això no obstant, amb Factorio la situació va ser diferent: nascuda el 2020, els seus impulsors van aconseguir aixecar recursos dels Estats Units sense la necessitat d’abandonar el seu país d’origen. “Hem viscut un progrés important a Europa, ja no ens cal marxar per ser globals”, ha sentenciat.

Romero: “Hem viscut un progrés important a Europa, ja no ens cal marxar per ser globals”

Amb tot, la procedència espanyola sí que va condicionar els inicis de Colvin, una companyia nascuda a Barcelona amb l’objectiu de capgirar la cadena de producció del sector de la floristeria, on una gran part del producte prové de subhastes organitzades des dels Països Baixos. El seu cofundador, Sergi Bastardas, admet les dificultats que li ha suposat el fet d’haver nascut a Espanya, així com de saber fer entendre bé el valor afegit de la seva proposta. L’emprenedor té clar que uns millors resultats econòmics els acosten a l’èxit a l’hora de captar fons, però també considera clau “continuar persistint” amb la seva visió: “canviar la indústria per complet”.

Dubtes amb la nova llei de ‘start-ups’

Un dels grans projectes que l’Estat espanyol ha impulsat per fer més atractiu el territori per a inversors estrangers és la nova Llei de Start-ups, una regulació que planteja un règim fiscal més amable amb les empreses emergents en les seves primeres etapes. Asunción ho veu com un “èxit”, i creu que serà un “game changing“ en l’àmbit de les ajudes per captar talent internacional. Tanmateix, considera que és una llei insuficient per la seva empresa: “Som un 50% menys competitius que empreses d’altres països”, ha reblat en relació amb la càrrega impositiva derivada dels treballadors contractats.

Una visió similar a la de Romero, qui creu que la llei té “bona intenció, però cap valor per a nosaltres”. “Quan les start-ups neixen no tenen problemes impositius, hem de continuar treballant per fer una regulació que impacti a les start-ups quan ho necessiten”, ha afegit.