El 61% dels pares admet que no són un bon exemple a seguir pels seus fills en l’ús dels telèfons mòbils, ja que no segueixen les pautes que imposen als infants. Aquesta és una de les conclusions del darrer estudi de la companyia de ciberseguretat Kaspersky, elaborat a partir de més d’11.000 enquestes a pares i mares d’infants entre set i 12 anys de 19 països diferents, que analitza els hàbits de consum de dispositius digitals entre els menors d’edat.

La recerca deixa palesa la influència que els adults tenen en els seus fills a l’hora d’utilitzar aparells electrònics, ja que les hores de consum diàries dels infants s’emmirallen amb les dels seus pares. Això no obstant, les enquestes deixen clar que els progenitors no sempre donen un bon model a l’hora de complir les obligacions i restriccions que demanden als menors. Un exemple clar és l’ús del mòbil a taula: el 65% admet que l’utilitza durant els àpats, però només un 11% assegura que deixaria als seus fills fer-ho. Alhora, un 72% contesta missatges mentre està tenint una conversa, una actitud que només un 10% acceptaria dels seus fills.

D’acord amb Kaspersky, l’enorme majoria de pares, un 96%, imposa algun tipus de límit als hàbits digitals dels seus fills. El tipus de vídeos que miren (60%), els portals webs que poden visitar (56%) o els jocs que poden jugar (52%) són els continguts que més es vigilen. Segons les dades recollides, gairebé la meitat dels tutors (48%) empra apps de control parental, i un 45% consulta els historials digitals dels menors a càrrec seu. Així mateix, amb la intenció de socialitzar les responsabilitats, un 54% dels pares marca hàbits digitals saludables per a tots els membres la llar i un 51% genera espais sense pantalles per gaudir del temps en família.

Mòbils en edats primerenques

La realitat és que els nens i nenes cada vegada accedeixen als telèfons mòbils a una edat més primerenca: segons l’estudi, el 61% dels infants obtenen els seus primers dispositius entre els vuit i els 12 anys. De fet, un 11% té accés al seu primer telèfon als cinc anys, abans fins i tot d’accedir a l’educació primària. Les enquestes de Kaspersky apunten que un 42% dels progenitors supervisa als seus infants quan utilitzen els seus aparells, però això també implica que més de la meitat no exerceix control, almenys de manera continuada.

Quan són preguntats sobre els motius pels quals els adults decideixen comprar un dispositiu digital (no necessàriament un telèfon) als seus infants, l’opció més escollida és que ho fan perquè puguin jugar a jocs (53%), seguida de les tasques per a l’escola (45%) i el consum de vídeos a YouTube (43%). La pressió grupal es presenta com una de les opcions menys determinants a l’hora d’adquirir un nou aparell, només en un 8% de les ocasions, segons l’estudi. Quan es comparen aquests percentatges amb les activitats finals dels infants un cop ja tenen els seus dispositius, la classificació no varia notòriament, més enllà d’un augment relatiu en les principals categories d’oci.