T’imagines viure a Menorca i treballar (presencialment) cada dia a Barcelona? Aquesta és una realitat que aviat serà possible gràcies a l’ús de drons sota demanda, o almenys així ho ha defensat el conseller delegat d’Advanced Air Mobility (AAM), Aitor Martín, en una conferència sobre el futur del sector en el marc de la Barcelona New Economy Week (BNEW). “El que ve és un món apassionant. Tenim una tecnologia impressionant per posar al servei de la ciutadania, que ens permetrà moure’ns dins de les ciutats o entre les ciutats”, ha asseverat amb il·lusió Martín.

Des d’AAM estan desenvolupant un taxi aeri sota demanda amb una velocitat màxima de 300 km/h que promet estalviar una quarta part dels viatges urbans i interurbans de la població. “La ciutat ja no serà un nucli concentrat, sinó que podrà tenir una extensió de 100 o 200 quilòmetres quadrats”, ha assegurat el CEO de la companyia. Amb tot, aquest futur seria impensable si no s’apliquessin les tecnologies més punteres als vehicles en desenvolupament. “La IA, la 5G, la robòtica… Tota aquesta tecnologia posada a disposició de l’enginyeria aeronàutica ens permetrà tenir un espai aeri segur, sostenible i eficient”, ha destacat José Gabriel Martín Aguilar, president de la delegació a Catalunya del Col·legi Oficial d’Enginyers Aeronàutics d’Espanya (COIAE).

Martín Aguilar: "La IA, la 5G i la robòtica posades a disposició de l’enginyeria aeronàutica ens permetran tenir un espai aeri segur, sostenible i eficient”

Un dels principals punts claus de la nova mobilitat aèria és la conducció automatitzada, és a dir, l’absència d’un pilot a la cabina del vehicle. Aquest fet pot fer dubtar a certa gent quant a la fiabilitat del transport, però des de l’empresa afirmen que no cal preocupar-se, ja que l’aviació és un dels sectors “més conservadors” que existeixen. Segons Martín, la seva solució dona uns índexs de sinistralitat similars als dels trens d’alta velocitat: “El nostre producte neix amb la concepció de seguretat des del principi”. A més, el CEO d’AAM ha apuntat que, d’acord diversos estudis, una gran part dels accidents es deuen a errors humans, de manera que la conducció automatitzada dels seus vehicles, que comptarà amb pilots en remot de “back-up“, permetrà eliminar aquestes situacions i “controlar tots els paràmetres en tot moment”.

Nova normativa europea

Però perquè aquestes suposicions es facin realitat, primer cal plantejar un marc legal que estableixi quins vehicles poden sobrevolar les ciutats, de quina manera ho han de fer i quins permisos caldran. “Fins a dates no molt llunyanes, no existia una reglamentació específica i fèiem servir la legislació vigent, però era molt restrictiva quant a les activitats. Amb la irrupció dels drons, ara fa 10 anys, aquestes operacions han anat entrant en la prestació de serveis convencionals”, ha explicat el cap de la divisió comercial i de desenvolupament de negoci internacional d’ENAIRE, Gonzalo Alonso.

Amb tot, la situació va fer un gir de 180º a Espanya amb la publicació del Reial decret 1036/2017, de 15 de desembre, que establia una primera normativa sobre l’ús civil “d’aeronaus pilotades per control remot”. L’any següent, el 2018, la Unió Europea va impulsar un nou reglament a escala continental que entrarà en vigor l’1 de gener de 2023 i pretén decidir “quines àrees són reservades estrictament per ser operades per drons, quines tenen restriccions i en quines zones no poden operar”, d’acord amb Alonso. La nova legislació, que substituirà les normatives de cada estat membre, classifica els drons en tres categories (A1, A2 i A3) en funció del seu risc i complexitat, de manera que com més alta sigui la nomenclatura, més certificats i qualificacions s’exigiran al responsable de la màquina.

L'1 de gener de 2023 entrarà en vigor la nova normativa europea per a aeronaus no tripulades, que classificarà els drons en tres categories en funció del seu risc

Les noves mesures de control i seguretat de la Unió Europea s’aplicaran a l’Estat espanyol a través d’ENAIRE, l’entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, encarregada de gestionar la navegació aèria del país. Amb la posada en marxa de la nova normativa el 2023, Europa té la intenció d’iniciar el funcionament d’U-Space, un sistema que pretén automatitzar les funcions dels controladors aeris en l’àmbit dels drons. ENAIRE ha invertit aquest mes d’agost més d’1,3 milions d’euros per al desenvolupament de la plataforma que permetrà a l’entitat oferir els serveis comuns d’informació als proveïdors que ho necessitin per operar.

Més enllà dels drons

Des d’Advanced Air Mobility defensen la rellevància dels vehicles no tripulats com a punta de llança per a la revolució de la mobilitat urbana dels pròxims anys, però per Martín Aguilar, aquesta no serà l’única innovació que veurem als cels. “No només seran drons, en el futur tindrem vehicles aeris sobrevolant les ciutats. Però el primer pas és tenir una infraestructura que permeti desenvolupar i coordinar tots aquests vehicles, i per això necessitem que les administracions s’impliquin”, ha deixat caure el membre directiu del COIAE.

Entre les noves màquines que menciona Martín Aguilar destaca l’ornitòpter, un robot aeri que està desenvolupant un equip de més de 80 enginyers al laboratori de robòtica de la Universitat de Sevilla. “Hem de mirar més a la natura. Nosaltres ens hem fixat en els ocells per confeccionar un robot que aprofita els corrents d’aire i gasta el mínim d’energia possible”, exposa Aníbal Ollero, director del laboratori i cap del projecte. L’ornitòpter requereix la incorporació de sistemes d’intel·ligència artificial per poder identificar on ha de subjectar-se amb les seves urpes -la intenció és que sigui capaç de mantenir-se en mans humanes- i com mantenir l’equilibri.

Ollero: “Hem de mirar més a la natura. Nosaltres ens hem fixat en els ocells per confeccionar un robot que aprofita els corrents d’aire i gasta el mínim d’energia possible”

Pel catedràtic de robòtica, el gran repte del sector és “fer compatible els dispositius amb la seguretat completa”, i per aconseguir-ho cal “mitigar el risc de totes les maneres possibles”. És per això que des del laboratori de robòtica de la Universitat de Sevilla estan investigant tecnologies capaces de reduir el màxim els danys en situacions d’impacte o l’ús de robots aeris equipats per fer treballs d’emergència en ple vol. Unes innovacions que, apunta Ollero, “no només podran aprofitar els drons, sinó també els avions tripulats”.