Més de 100.000 persones treballen a Catalunya en el sector de la mobilitat i el transport, que agrupa un total de 42.000 empreses, d’acord amb dades de l’INE de 2020. La indústria avança amb peu ferm malgrat la pandèmia, raó per la qual demanda una adaptació a escala tecnològica dels seus processos. I, d’entre totes les innovacions, la intel·ligència artificial (IA) és una de les aplicacions que millor encaixa. “La utilització massiva de les dades i l’aplicació d’algoritmes ens permetran aconseguir una millor seguretat i una millor experiència del ciutadà en la mobilitat”, ha apuntat el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Dani Marco, en la presentació del Llibre blanc sobre la Intel·ligència Artificial aplicada a la mobilitat, un informe elaborat pel Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence (CIDAI) que analitza les fortaleses, febleses i oportunitats del sector al Principat.

“Veiem una tendència clara que la mobilitat ha d’estar centrada en l’usuari, i això impacte en tots els reptes del sector”, ha afirmat el director del CIDAI, Marco Ollerana, a la presentació del document. L’estudi elaborat per la institució apunta que la indústria ha d’avançar cap a un nou concepte de mobilitat, que està destinada a ser “compartida, cooperativa, connectada i sostenible”. En aquest sentit, l’organització proposa crear una taula sectorial estable que serveixi per “identificar sinergies” i integrar l’administració pública amb les entitats de l’ecosistema per facilitar l’accés a finançament. Així mateix, el CIDAI també subratlla la necessitat de potenciar l’oferta formativa en IA i desenvolupar una nova governança de les dades a Catalunya.

Orellana: "Veiem una tendència clara que la mobilitat ha d’estar centrada en l’usuari, i això impacta en tots els reptes del sector"

Un dels exemples d’aquesta nova mobilitat és Reby, una start-up catalana que gestiona una plataforma de MaaS (Mobility as a Service) en què ofereixen bicicletes, patinets i motos totalment elèctriques sota demanda. “Som una empresa molt jove, i per nosaltres el més prioritari són les dades. En tenir vehicles elèctrics a la ciutat, volem posar sensors mòbils que arribin a informació rellevant que ara mateix la infraestructura no pot arribar”, ha apuntat el coordinador i enginyer de desenvolupament i investigació de la companyia, Eugeni Llagostera, en la taula rodona que ha acompanyat la presentació de l’informe.

Automatització, seguretat i accessibilitat

L’estudi, elaborat a partir de recopilació de dades primàries, entrevistes amb experts i una sessió amb un think tank, identifica les principals aplicacions de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la mobilitat, amb innovacions com la conducció autònoma, el manteniment predictiu, la gestió de flota i tràfic o l’experiència al vehicle. Aquestes tecnologies es troben a Catalunya un ecosistema idoni per al seu desenvolupament, atès que el Principat acull fins a 179 empreses dedicades a la IA, que donen feina a 8,493 professionals i superen els 1.300 milions d’euros de facturació.

“La visió sense acció, és fantasia. Posar-se en camí és la manera de superar les barreres, de materialitzar el valor”, ha asseverat el director de l'àrea d'Innovació i Tecnologia de TMB, Albert Fonseca, qui creu que els projectes tractors són la clau per garantir el creixement. Per Llagostera, un dels reptes principals de la indústria és l’impuls proves pilot per comprovar l’efectivitat de nous prototips. “Cal tenir resultats que demostrin que la implantació de la tecnologia dona els seus fruits. Hem de promoure això i que sigui la primera onada”, considera l’enginyer de Reby.

Obstacles legals i tecnològics

Amb tot, la implementació de noves solucions tecnològiques per al món dels transports es topen sovint amb multitud de barreres socials, legislatives i operatives. El Llibre Blanc elaborat pel CIDAI en diferencia dues tipologies: les dificultats intrínseques del mateix sector i les derivades de l’adopció de la intel·ligència artificial. Pel que respecta al primer grup, l’informe es fixa en la “complexitat i fragmentació de la regulació”, segons ha destacat Orellana, a més a més dels llargs calendaris d’amortització, una resistència social al canvi i la manca d’infraestructures i mecanismes de col·laboració. “Hem de tenir un paper molt més de lideratge, de comprendre què està passant amb tots els actors”, ha reconegut el director de l’Àrea de Mobilitat d’ATM, Lluis Alegre.

Ortuño: "Tots els models necessiten dades, pero la seva recol·lecció no és tan curosa com hauria de ser"

A l’altra banda es troben les dificultats relacionades amb la tecnologia, especialment pel que fa a la gestió de les dades. “Tots els models necessiten dades, pero la seva recol·lecció no és tan curosa com hauria de ser. Ens demanen dades i moltes vegades no sabem per quina finalitat”, ha puntualitzat el responsable de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Ortuño, qui considera que la clau es troba en “fer sistemes confiables i saber aprofitar els avantatges de la intel·ligència artificial, però també respectar els drets digitals de la ciutadania”. La incertesa respecte al risc legal i la responsabilitat civil, la manca de transparència dels models desenvolupats i la dependència de companyies multinacionals són altres pedres al camí del sector.