Catalunya compta amb el potencial necessari per convertir-se en el pròxim hub europeu de la salut digital, un sector que s’espera que el 2023 generi 200.000 milons d’euros al mercat global. Aquesta és la conclusió que s’extreu d’un informe elaborat per The Collider, de la Mobile World Capital Barcelona, el qual destaca que el territori concentra quatre dels 10 millors hospitals d’Espanya. L’Hospital Clínic, l’Hospital Vall d’Hebron, el Centre Mèdic Teknon i l’Hospital Quirónsalud, juntament amb grans actors com Almirall, Ferrer, Uriach, Novartis, Sanofi, Merck, Esteve i Grífols converteixen la regió en un punt atractiu per a la investigació.

L’estudi destaca com a dada rellevant la despesa de Catalunya en R+D, la qual representa el 23,5% del total espanyol. En les seves fronteres s’hi concentres tres grans infraestructures com són el Sincrotó Alba, el Barcelona Supercomputing Center i la Infraestructura de Tecnologies Òmniques, les quals formen part d’una comunitat amb 14 parcs científics i tecnològics, 780 grups d’investigació, i la consolidació d’associacions com Barcelona Health Hub, Biocat i CataloniaBio&HealthTech. Tota aquesta activitat ha posat les bases per a la creació de més de 1.500 start-ups al sector, segons assenyala l’informe com a atributs de la regió.

El Sincrotó Alba, el Barcelona Supercomputing Center i la Infraestructura de Tecnologies Òmniques són tres dels centres d’investigació que situen Catalunya en primera línia

Pel que fa a la generació de talent, 12 universitats catalanes imparteixen estudis relacionats amb la salut i un 17,7% del total de matriculats opten per aquesta branca, mentre que en el cas dels màsters i postgraus la xifra ascendeix fins al 23,1%. 

Millores per al pacient i el professional

L’aplicació directa de les tecnologies en salut ja ha demostat tenir bons resultats. L’informe posa com a exemple l’acceleració de la diagnosi de malalts de covid-19 mitjançant un software basat en intel·ligència artificial capaç de determinar la presència de penumonia en els pulmons a través d’un TAC de tòrax. La Vall d’Hebron participa en en el desenvolupament del pilot del projecte, que ja s’aplica en 11 centres sanitaris de referència a Europa per comprovar-ne els resultats.

Altres aplicacions pràctiques es troben en la utilització de la impressió 3D per a la creació de pròtesis en la cirurgia personalitzada, tractment del TDAH amb realitat augmentada o l’aplicació dels serious games per a la formació del personal sanitari mitjançant simulacions de situacions reals.

Reptes de futur

La col·laboració, la comunicació i la transparència són tres dels requisits que els autors de l’informe apunten com elements a millorar per part dels actors de l’ecosistema per assegurar el progrés d’un sector econòmic en plena expansió. També assenyalen com a prioritari situar el pacient al centre i humanitzar l’atenció sanitària a través de l’aplicació de tecnologies que permetin dedicar més temps a les persones i agilitzar els processos.

La medicina personalitzada i l’ús de les dades dels pacients són dos dels elements que permetran fer una passa endavant en la millora de la qualitat de l’atenció sanitària

Tal com ja ha posat de manifest una eina cabdal en la pandèmia com ho és el passaport digital de vacunació, la confidencialitat i la seguretat de les dades de la ciutadania és un dels debats que apunten que cal abordar per facilitar la interoperabilitat de les dades sense vulnerar els drets. Així mateix, l’estudi demana que la transformació tecnològica que se’n derivi vagi acompanya d’un canvi cultural i una adquisició massiva de les competències perquè la ciutadania tingui un accés igualitari a uns serveis cada cop més digitalitzats.