Una fallada en el sistema d’autenticació de Google ha fet que aquesta setmana usuaris d’arreu del món veiessin interromput el servei de les múltiples eines de la companyia. Això va suposar no accedir al correu ni al calendari, no poder fer videotrucades ni consumir vídeos de YouTube, tampoc entrar al núvol, entre altres. La ciutadania digital ja havia patit prèviament talls en plataformes com Twitter o WhatsApp, però aquest cop ha estat una incidència que ha obert els ulls de bona part dels usuaris respecte de l’ús que en fa dels recursos de la companyia. En parlem amb el professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya, advocat de Croma Legal i expert en dret digital, Sergio de Juan-Creix.

Tenim dependència de Google?

Aquest és el debat: si cal plantejar una descentralització de les grans tecnològiques, perquè hi ha una dependència brutal. S’ha posat de manifest amb aquesta interrupció, però ja ve de fa temps. De fet, no és casual que els Estats Units hagin començat una investigació a Facebook per una posició de domini. És veritat que Facebook no és un proveïdor de tecnologia com Google, encara que té WhatsApp, però sí que és una gran tecnològica. Tot està relacionat amb la nova Llei de Serveis Digitals (DSA) i la Llei del Mercat Únic Digital (DMA) que està a punt de presentar la Comissió Europea al parlament europeu que regularà tota la normativa digital. Un dels seus pilars serà la promoció de la competitivitat. Si hi ha un monopoli, no hi ha competència.

Es podria acusar Google de monopoli pels serveis que ofereix?

Podria ser. És arriscat ara fer-ne una previsió, però el debat s’ha de plantejar. També té coses positives que tot quedi a Google per la compatibilitat de serveis i funciona bé, però tenim una dependència enorme. No sé si a escala global ens ho podem permetre.

És una dependència només de Google o de les tecnològiques dels Estats Units?

Dels EUA. No és un debat legal, però la DSA i la DMA justament posen sobre la taula el perquè no som capaços de tenir proveïdors tecnològics. Tenim Spotify i qui més? Hem obligat les grans tecnològiques a tenir aquí una base pel tema de la protecció de dades, hem obligat Google a tenir servidors aquí, a Dropbox... però tots provenen d’allà. Tenim un problema de competitivitat a escala tecnològica. Europa es caracteritza hipereguladora; els EUA, més liberal; i la Xina, més controladora. Potser el nostre enfocament hiperegulador no és tan competitiu com hauria de ser.

Liberalitzar el sector hauria d’ajudar a crear les empreses que no tenim?

Potser no liberalitzar, però sí crear mecanismes per promoure la competència de proveïdors europeus. Podria ser amb incentius, limitant les quotes de mercat que tenen les grans tecnològiques, que paguin impostos com tothom... No és una única mesura, sinó un paquet de mesures que s’ha d’estudiar des del punt de vista tècnic, econòmic, fiscal.

“Potser el nostre enfocament hiperegulador no és tan competitiu com hauria de ser”

I és també un problema de finançament o suport per crear aquestes empreses TIC europees?

Si ens comparem amb els Estats Units, sí, però allà tot es magnifica. Aquí tenim Glovo i allà tenen Uber, per exemple. Però el què passa és que hi ha una brutal dependència de Google perquè és molt fàcil tenir-ho tot en un buscador. Si ara tinguéssim una eina per a cada cosa, tindríem la feina d’aglutinar-ho tot i no és tan còmode. La qüestió és que després Google es queda un altre negoci: el de la publicitat. I després d’això es queda amb el negoci de l’e-mail; després, el de les videoconferències... Va sumant al seu catàleg serveis i ho acapara tot.

L’usuari prioritza la comoditat sense ser conscient de les conseqüències que té.

Sí. La meva recomanació és descentralitzar en diversos proveïdors perquè cedeixes molta informació a una sola empresa i, a més a més, quan cau, cau tot. I tenim prou opcions per descentralitzar-ho. El més complex és trobar cercadors i gestors de publicitat. En el cloud, tenim Dropbox, Apple, Amazon, One Drive... I amb el correu tenim el mateix, igual que amb els navegadors.

Però aquestes mateixes empreses també tendeixen cap al model de Google d’oferir serveis diversos i sincronitzar-ho tot.

Sí, tenen la capacitat de fer-ho i ho fan. Fins que no s’hi posi fre, no se solucionarà. El debat ara ha tornat a sortir, que no és casual perquè va vinculat a la investigació de Facebook i als avenços d’Europa. No vol dir que es desmantelli tot, però potser es posen més mecanismes de control i de col·laboració entre empreses. No canviarà de la nit al dia.

Es pot obligar les empreses a facilitar aquesta col·laboració?

Tot ja ha de ser compatible. Tu pots fer la teva tecnologia software compatible amb la d’un altre i no necessites permís. Pots utilitzar la part del codi de la teva app i permetre la compatibilitat amb un altre programari, això ja és obligatori. Jo no puc desxifrar ara el codi de Google, però puc usar la part que fa visible per, per exemple, usar la plataforma de Google Play. És com va passar amb els telèfons, quan semblava que només hi havia Apple i el seu sistema operatiu, ara hi ha moltes marques. Ha estat positiu per a les oportunitats de negoci de les companyies i per als usuaris, que ara tenim un ventall més ampli per triar hardware i software.

“Caldrà depurar responsabilitats, si n’hi ha, però si ara els mecanismes no estan clars, ja denota que passa alguna cosa”

El tall de Google va tenir afectacions greus, es demanaran explicacions?

Han dit que va ser un problema d’autenticació, però van fallar tots els serveis. Serà cert o no? No ho sabem. Aquí, amb la nova normativa europea, Google hauria de ser transparent. Segurament es demanaran explicacions i per salut de la companyia, hauran de donar una justificació. Caldrà depurar responsabilitats, si n’hi ha, però si ara els mecanismes no estan clars, ja denota que passa alguna cosa. La nova normativa vol crear aquests mecanismes de manera clara.

Per tant, amb la nova llei europea veurem un Google molt més transparent amb l’ús de les nostres dades.

És el que vol la UE. No som conscients de la gran quantitat d’informació que donem a Google. No són dades sobre individus amb nom i cognoms, això li importa poc, sinó informació per desenvolupar, igual que Facebook, eines d’intel·ligència artificial capaces de fer prediccions. Poden predir el futur perquè saben què farà en Jordi, però els dona igual el nom, ja tenen la predicció del què una persona podria fer.

“Han de donar explicacions sobre com programen perquè estan dissenyant el món digital del futur”

Tan negatiu és que es pugui fer aquesta predicció?

El que és negatiu és que no hi hagi control sobre la programació. Han de donar explicacions sobre com programen perquè estan dissenyant el món digital del futur. Nosaltres legislem per al nostre món, i hi ha un altre món digital amb un marc normatiu que està una companyia amb els seus algoritmes i ningú ho controla. Hem de saber què s’està fent i cap a on anem, hi hem de ficar la mà. No són teories de la conspiració, sinó que és un debat que pot arribar a una complexitat amb un nivell tècnic on pocs arriben.