El Comitè Olímpic Internacional ha confirmat que el 2025 tindran lloc els primers Jocs Olímpics d’esports electrònics, un anunci fet enmig del rebombori mediàtic de la celebració de la seva versió més tradicional a París. La proposta s’està gestant des de fa més de quatre anys, però no va ser fins a la pandèmia, amb un repunt important de l’interès per tota mena de modalitats en línia de competicions i esports, que la idea va prendre la força definitiva. Així ho explica el responsable de projectes de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Jordi Vallès, qui preveu un terratrèmol de canvis els pròxims 12 mesos: “És una notícia molt bona i que permetrà canviar totalment el concepte de la participació en aquestes modalitats en línia, i pot fer massiu el seu seguiment amb l’entrada de nous actors”.

Què suposa per als esports electrònics tenir uns Jocs Olímpics?

És un punt d'inflexió. La societat ha canviat molt i el comitè Olímpic Internacional ha vist que els esports ja tenen en compte un nou format, i això ha d'estar reflectit en els Jocs Olímpics. És un cop a la taula important. La decisió també té sentit quan penses que no hi haurà una gran despesa del que és la infraestructura, per això s'ha pogut dir ja que l'any que ve tindrem la primera edició a l'Aràbia Saudita. En canvi, hem sabut també fa poc quina serà la seu del 2028, perquè demana molta més inversió i preparació. I tot això també farà que veiem molta innovació en els esports.

Ha dit dos conceptes clau: costos reduïts i innovació. Són compatibles?

Sí, perquè parlem de costos en termes d'instal·lacions que ha de preparar el país, i d'innovació, pel que fa a la tecnologia utilitzada per cada esport. El projecte va començar fa molt de temps, just abans de la pandèmia. Llavors vam començar a parlar de quins esports tenien un videojoc que fos real i que no se sortís dels valors que promou l'esport. Vam començar a fer-ho baixar, a veure quins jocs tenien la seva proposta, quin hardware hi havia disponible... són coses molt normals i corrents, com la PlayStation o l'ordinador, i serveixen per als escacs, el futbol o el bàsquet, per posar alguns exemples. També vam veure que hi havia simuladors que permetien fer moviment, que és important, perquè l’activitat física és clau. Això ens ho hem trobat el taekwondo, el ciclisme o el rem. Per tant, sabent que el 2025 tindrem uns Jocs Olímpics d'esports electrònics, segurament ara tenim moltíssimes empreses dient-se que potser han de fer un simulador per al futbol americà, per exemple, en comptes de tenir el Madden. El Madden és un videojoc molt famós, seria com l'equivalent al FIFA del futbol americà, però potser veurem un simulador perquè corris al damunt d'una cinta o hagis de passar la pilota a un company amb unes ulleres de realitat virtual. Això ho podem veure replicat amb 71 casos, que són les federacions que tenim a l'UFEC. Molts esports ja estan innovant sabent el canvi que estem vivint.

Serà un esclat de cara al 2025 o ho veurem sobretot en una segona edició d'aquests JJOO?

Serà clau aquest primer any, però repercutirà a llarg termini. De totes maneres, la pandèmia va provocar un salt important: vam veure ciclistes posant rodets a casa per mantenir l'activitat esportiva. Semblava que això només era per entrenar, però hem vist com ja s'ha convertit en una reina per competir en competicions virtuals contra altres esportistes a altres punts del món. Per tant, no partim de zero, tenim ja molt recorregut. Sí que és cert que aquests pròxims mesos seran claus, sobretot si tenim en compte que caldrà fer preolímpics. No tenim detalls sobre com anirà això, però tothom té clar que el camí per un esportista olímpic no és el mateix que el d'un gamer. Ells han hagut d'anar a París en els darrers dos anys per aconseguir puntuacions, en el nostre cas, es podria fer tot a distància o amb trobades presencials en diferents punts del món. Podem intuir com anirà tot els pròxims anys, però encara hi ha moltes coses per definir.

"Mai serà el mateix un esport i la seva versió electrònica, cadascun té els seus elements, però és important veure que ambdós demanen rendiment físic i destresa"

Els jocs que ja existeixen tenen unes normes determinades, podran adaptar-se a la filosofia del COI?

El COI s'ha posat molt seriós amb la normativa i no permetrà que hi hagi cap comportament que surti del que marquen els seus valors, ètica i normes de joc. Podríem pensar en què en algun moment algú podria fer la juguesca de fer competir algú en línia un dia i que, en una possible trobada física, vingui una altra persona. Això no és fàcil de controlar, però sortiran mecanismes per garantir que no hi hagi trampes. Tampoc tenim clar qui podrà participar en aquests jocs. No sabem si anirà tot a través de les federacions nacionals, si has de participar en competicions nacionals o europees i vas escalant... Hi ha molts dubtes de com serà el procediment.

Veurem esportistes que són alhora participants de la versió electrònica?

Pot passar, però no crec que sigui habitual. Els videojocs tenen regles pròpies en el sentit de maneres d'actuar en el terreny de joc. Segurament un gamer que fa 10 anys que juga sigui molt millor que qualsevol atleta que es dediqui a l'esport en qüestió. Estic convençut que ens trobarem amb gent que és aficionada i que s'ha anat professionalitzant de mica en mica, i això ha fet que conegui, per dir-ho d'alguna manera, els trucs que et permeten tenir millors resultats en el videojoc. No vol dir fer trampes, sinó tècniques i tàctiques pròpies dels esports electrònics que a la vida real no funcionen per motius obvis de suports i eines tecnològiques. Mai serà el mateix un esport i la seva versió electrònica, cadascun té els seus elements, però és important veure que ambdós demanen rendiment físic i destresa. I aquí sí que podem veure entrar esports com el motor, que ara no tenen cabuda als Jocs Olímpics, perquè tenen també el component d’entrenament, destresa, esforç físic... A ja Singapur es van fer unes sèries d’esports electrònics com a prova de les Olimpíades on va entrar el Gran Turisme.

Podrien entrar en algun moment jocs nadius de l'entorn digital?

No, ha quedat molt clar que els jocs violents hi entraran a formar part. Al sistema federatiu ens agrada pensar que els esports electrònics són una modalitat de cadascuna de les federacions. El Gran Turisme ha de ser una modalitat de cadascuna de les federacions espanyoles, igual que el FIFA. El League of Legends o el Valorant es van apropiar de la paraula e-sports, perquè neix una miqueta d'ells, però és veritat que hi ha una diferència molt gran entre ells i el FIFA. Comparteixen que hi ha dues persones jugant al mateix moment amb una consola i uns comandaments, i un dels dos ha de guanyar, però no són esport i això ens fa mal. Quan nosaltres diem que som esports electrònics, ells diuen que no ho som, i al revés. No hi ha res clar. El COI s'ha posicionat i ha declarat que es queden fora dels Jocs Olímpics, i no hi ha discussió.

"No espero veure aquestes competicions a TV3 o a Televisió Espanyola, com es veuran els de París, sinó que tot es retransmetrà a Twitch i YouTube"

Quin paper han de jugar les empreses que són ara propietàries dels videojocs d'esports?

Tenen un negoci molt clar amb tot el que hi haurà al voltant dels Jocs Olímpics d'e-sports i som a l'espera de veure què passarà. Segurament veurem una gran quantitat de patrocinadors que diran que volen entrar, perquè és molt un mercat molt nou. No espero veure aquestes competicions a TV3 o a Televisió Espanyola, com es veuran els de París, sinó que tot es retransmetrà a Twitch i YouTube, on hi haurà casters. La Kings League va encertar molt el format, amb estrímers al capdavant dels equips, que són gent que expliquen el que els aficionats volen sentir, i que estan enganxats i ho viuen. Els publishers, si són una mica intel·ligents, s'hi sumaran. Jo soc Nintendo o Konami i veig que els esports electrònics estan creixent amb els meus jocs, i no m'ho penso. Hi veurem entrar també empreses tradicionals del sector. Un cas que coneixem és el de Daedo, el proveïdor oficial dels quimonos, els cinturons i tot el material de taekwondo de les olimpíades. Ara han dit que hi volen ser en la modalitat d'esports electrònics i els sensors de realitat virtual els estan fent ells. És un cas d'algú que ha dit que vol fer els 360° dels Jocs Olímpics.

Els Jocs Olímpics han donat als e-sports la credibilitat que els faltava?

Sí, aquesta oficialitat ens va molt bé a tots. Ens hem d'adaptar als canvis que ja estem vivint. I els Jocs de París d'aquest 2024 ens van molt bé per fer una comparativa, perquè han sortit nous esports olímpics i el concepte del multiespai. El surf no es fa a França, sinó que es fa a Tahití, a 14.000 km. Clarament, és per la necessitat de les onades, però ja s'introdueix la variant de tenir un esport en un altre lloc. També veiem que aquest any hi ha breakdance, que no hi serà a Los Angeles el 2028, perquè França ho ha demanat sabent que tindrà medalles. O el parkour, que és de la federació de gimnàstica i que podria ser olímpic en un futur. S'estan buscant noves modalitats que donin medalles als països i que enriqueixin l'esdeveniment. Són sobretot coses urbanes i que atrauen gent més jove. El COI ha fet un acte de reflexió i ha vist que té el poder de canviar el món esportiu.

"El COI ha fet un acte de reflexió i ha vist que té el poder de canviar el món esportiu"

Aquesta és l'única manera de captar joves cap a l'esport? Darrerament, s'ha fet clara la necessitat d'incorporar-los en el seguiment d'esdeveniments esportius.

No m'agradaria dir que és l'única font de noves incorporacions al món esportiu, hem d'intentar aconseguir-ho a través de la societat i l'educació. L'esport és fonamental per a la vida i per a la salut. I amb esport no parlem de competir, sinó de sortir al carrer, córrer, agafar la bicicleta... parlem de l'activitat física. La societat està preparada perquè els nens petits tingui un esperit multiesport, sigui anant físicament a veure partits, sigui gaudint d'aquestes propostes noves que van sorgint que integren la tecnologia amb el vessant d'activitat física.