Les xarxes socials tenen un gran poder en l’actualitat. Entre ells, hi ha el de silenciar o invisibilitzar els continguts d’alguns usuaris. Aquest fenomen, que es coneix com a bloqueig a l’ombra o shadow ban, està present en plataformes com Facebook o X i ja són molts els periodistes, influenciadors o celebritats que han posat el crit al cel. La professora d’Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya, Sílvia Martínez, especifica que un factor clau és que la persona bloquejada no se n’adona ni ha estat informada del que està succeint. “El contingut generat, tot allò que un pensa que ha publicat, no es mostra als altres usuaris. Això afecta també en les recomanacions de l’inici o en les cerques en els buscadors”.

Com es pot saber si el nostre compte està silenciat?

Hi ha diferents maneres de saber-ho, però la més ràpida i efectiva per constatar-ho és sortir del perfil d’usuari i veure si el contingut publicat és accessible des d’un altre compte. Alhora, es pot fer una cerca determinada o demanar a terceres persones que mirin de trobar un contingut específic.

Hi ha estudis que assenyalen que el bloqueig a l’ombra data de la dècada dels 80, altres que és més recent. Es coneix quan neix de forma exacta?

L’origen és molt complicat de determinar, ja que les plataformes no ho reconeixen ni ho informen de forma oberta. Alhora, com que les persones afectades no saben allò que està passant, tampoc ajuda. Així i tot, distingim moments puntuals quan hi ha temàtiques de moda que generen converses o són més delicades i conflictives de tractar. En aquell moment sí que es fa un especial seguiment i és quan es produeixen més denúncies. De fet, tot i les eines actuals, no es coneix quantes persones en concret estan sent silenciades i durant quant de temps. Pot ser que tu mateix ho estiguis patint i no ho sàpigues.

“Tot i les eines actuals, no es coneix al detall quantes persones estan sent silenciades i durant quant de temps”

Aquesta tendència és exclusiva de les xarxes socials o es pot donar en altres àmbits?

Si bé és cert que s’ha fet molt popular a les xarxes socials perquè tenen una penetració molt alta en termes d’usuaris i estan presents en gairebé totes les activitats, també s’ha deixat veure en algun cas en altres àmbits comunicatius. En el moment que arriben missatges o denuncies, les plataformes tenen molts arguments per justificar el que succeeix, sigui un canvi d’algoritme o un error tècnic. És molt complicat fer-ne un seguiment exhaustiu.

Per quins motius fan servir les diferents companyies el shadow ban o bloqueig a l’ombra?

D’entrada, totes les plataformes neguen d’entrada aquesta pràctica. Tot i això, els motius poden ser molt diversos. Una part fa pensar que sigui per protegir-se de contingut sensible o perillós, desinformacions o publicacions generades per un bot. Des d’aquest punt de vista pot ser fins i tot positiu, si de veritat s’elimina contingut delicat que replica idees i pensaments basats en falsedats o lluita contra les fake news. Per contra, és censura si serveix per silenciar determinades postures o punts de vista. Analitzar les conseqüències és molt complicat, però hi ha diferents estudis que apunten que silencien determinats col·lectius. Èticament, és molt qüestionable, tant pel concepte en sí com per com s’està duent a terme. A més, s’estalvien molts esforços en justificacions: invisibilitzen el contingut, així com les queixes que anirien vinculades a aquest bloqueig.

Quins riscos hi ha en deixar el filtratge del contingut en mans d’algoritmes per respondre a les demandes dels governs i administracions?

El principal problema és la transparència, no saber de forma exacta com funciona el seu algoritme. Aquest pot tenir biaixos de programació, siguin intencionats o deguts a un error humà. Es pot donar que per un error tècnic es perjudiqui a tot un col·lectiu determinat, però caldria molta transparència, a més d’una supervisió constant d’allò que s’està fent. D’aquesta manera, qualsevol comportament forma de l’establert es podria detectar ràpidament i poder posar-hi solució.

“El principal problema és la transparència, el fet de no saber de forma exacta com funciona l’algoritme d’aquestes plataformes per bloquejar certs continguts”

Des d’un punt més personal, què provoca el shadow ban a aquelles persones que han estat silenciades?

Hi ha gent que dedica moltes hores i fa un esforç a fer publicacions amb cura, valor afegit i amb una certa producció. Després, si es troba que això directament no s’ha publicat o no arriba a la gent que pensava, fa que deixi part de la seva activitat per la manca d’interès. Alhora, també pot aparèixer la frustració, ja que no té cap mena de resposta. Pot tenir un impacte personal, d’autoestima i fins i tot de recursos econòmics destinats.