La intel·ligència artificial (IA) ha trobat en el món musical un espai per crear i experimentar. El Sónar+D, el Primavera Sound o el festival Cruïlla són alguns dels festivals que ja mostren les capacitats dels algoritmes en aquest camp artístic. Un dels projectes d’origen català que s’ha fet lloc en l’ús d’aquesta tecnologia vinculada amb la música és Artificia, nascut el 2019 i que té com a objectiu apropar-la al públic. Així ho explica una de les codirectores, Lissette Lemus: “La IA i la música sempre han anat una mica lligades, ja que la música sempre ha estat un espai d’investigació i la intel·ligència artificial té tota una branca de creativitat computacional, on s’apliquen tècniques i s’investiguen processos de creativitat artística”.

“El projecte se centra bàsicament en tres àrees, que, tot i que encara són molt incipients, pensem que en el pròxim anys viuran una gran evolució”, explica un altre dels codirectors, Xavier García. “Aquestes són la composició musical, on posem l’ésser humà al mig i fem servir la IA per augmentar la seva creativitat i portar-lo a llocs inhòspits; la improvisació, fent dels algoritmes una molt bona companyia, sobretot en àmbits com el jazz i altres estils musicals més lliures; i l’educació, per ajudar d’alguna manera a aprendre fer música, sigui en conservatoris, escoles o sent autodidacta”, complementa.

Artificia se centra en tres àrees molt concretes: la composició musical, la improvisació i l’educació

Els primers passos d’Artificia, ara fa sis anys, van ser com a plataforma de difusió de projectes, on hi havia creadors, artistes, investigadors i empreses. Amb el temps, han anat passant de projectes que eren de tercers a produccions pròpies, produint espectacles des d'uns tres anys. “Vam iniciar el camí amb eines i conceptes tecnològics de diferents socis, però amb aquest temps hem evolucionat i ja són iniciatives pròpies”, comenta Lemus. De fet, han creat produccions per festivals com el Festival Grec de Barcelona, el Festival Internacional de la Porta Ferrada, el Mercat de Música Viva de Vic o espectacles al Palau de la Música Catalana.

Audiència i investigació

La iniciativa té com a un dels principals objectius intentar treure els projectes amb els quals treballa del nínxol tecnològic on s’ubiquen i donar-los a conèixer a un públic més ampli. “En paral·lel, estem intrínsecament vinculats a la investigació i, actualment, l’equip participa en la Càtedra UAB-Cruilla amb Hamon.IA”, relata García, “on s’ajunten una sèrie de músics, tecnòlegs i professors de computació que estan treballant amb iniciatives que haurien de sortir, tard o d’hora, al mercat”. Però Artificia va més enllà de la IA aplicada en el camp sonor o d’investigació. Ara estan participant en instal·lacions artístiques que tenen lloc sobre els escenaris i que usen els sistemes intel·ligents per crear obres que interpel·lin el públic, com Ex Natura.

En aquests sis anys han fet tallers i workshops, amb la col·laboració de centres com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) o l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). “Això ens fa arribar a una audiència molt jove i poder ser capaços de generar vocacions en gent que està fent de la música la seva vida professional futura”, destaca Xavier García. “La idea és anar des de la base científica i tecnològica cap a una exposició de contingut nou i creatiu amb la unió de la creativitat humana i tot allò que aporta la intel·ligència artificial”, matisa, “tot perquè en un futur aquesta eina estigui molt més democratitzada del que és ara”.

Artificia ja ha tingut la responsabilitat de presentar l’espectacle de cloenda d’una de les jornades del Talent Arena del Mobile World Congress 2025, que va reunir més de mig miler de persones; o la Festa de la Ciència de l’Ajuntament de Barcelona, un espectacle de música electrònica de dos cíborgs DJ amb projeccions fetes amb IA, on també participava un cor de cambra de 12 veus. “Sempre intentem cuidar al màxim aquell espectacle o aquella intervenció artística per tal que encaixi millor amb el perfil de promotor, així com amb el tipus de públic”, puntualitza Lissette Lemus, “no només volem transmetre coneixement, sinó que aquest es converteixi després en negoci, en indústria”.