Barcelona acull, del 12 al 14 de juny, un dels festivals que no només s’ha convertit en un referent per a la indústria musical, sinó que també ho ha fet en l’àmbit tecnològic. El Sónar+D, l’espai del Sónar dedicat a la innovació, al debat i al networking; presenta en l’edició d’enguany més de 100 activitats i un programa que té com a protagonista principal la intel·ligència artificial (IA) en la creació musical, sense perdre de vista el seu impacte en altres indústries creatives i en els escenaris de futur.

Una de les zones que acaparen més mirades pels apassionats de la tecnologia i la innovació és el Project area, dedicat a la creativitat, el disseny, el pensament radical i la investigació d’avantguarda que concentra més de 60 projectes nacionals i internacionals. “Busquem fomentar el pensament crític i la imaginació del futur, i ho fem amb una conjunció de disciplines i afrontant els reptes contemporanis”, explica la comissària d’aquest espai, Cristina Checa durant una vista organitzada pel Cercle Tecnològic de Catalunya.

IA i art desafien el futur

Maria Arnal presenta al Sónar 2025 el seu nou espectacle, Ama, però també és una de les protagonistes del Sónar+D. A través d’una col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), ha vist la llum un projecte on l’usuari pot cantar, o fins i tot parlar, a través d’un micròfon i d’un sistema d’algoritmes que manté el contingut, però replica l’estil de la cantant badalonina. Això es combina amb una experiència de realitat virtual, que permet situar-se en mig d’un espectacle i viure una experiència, tant visual com sonora, en 360 graus.

La natura és font d’inspiració en el camp de la innovació artística i això es deixa veure en l’estant de La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) amb un aparell que connecta naturalesa i tecnologia i que, a partir de la interacció humana i de l’ambient –humitat, temperatura i altres condicionants–, un ordinador és capaç de reaccionar als impulsos i generar una banda sonora pròpia de l’entorn natural, com el cruiximent dels arbres o els sorolls dels animals. D’altra banda, la IA generativa té lloc en l’artesania, barrejant la naturalesa amb la materialitat, com mostra Marce de Medeiros, comissari de CCAM + MATERFAD, en un model que permet modificar obres artístiques físiques a partir de dades i estímuls extrets de sensors instal·lats a espais naturals de Catalunya.

Al Sónar+D hi ha lloc per a la revelació i el desafiament i un dels casos més clars és el projecte Digital Camouflage, de l’artista alemany Simon Weckert. En el context actual, cada cop són més comunes les càmeres de videovigilància que enregistren i detecten els cossos humans de forma automàtica. Agafant això com a punt de partida, s’ha creat una camisa que confon els algoritmes i els sistemes d’intel·ligència artificial, amb un patró que, per un costat, atrau l’atenció dels aparells pel seu disseny, ja que els veu reconeixibles; però, que per a l’altra, genera una confusió a través del soroll visual. 

Sónar+D: un punt de connexió

No tot és música, espectacle visual i disrupció al Sónar. El festival també esdevé un punt de trobada perquè les empreses detectin el talent emergent. Seidor n’és un dels exemples actuals, que porta tres anys com a col·laborador i patrocinador de Sónar+D. “El que volem és connectar l’ecosistema d’una manera diferent de la qual era habitual fins ara”, explica el director de màrqueting, comunicació i sostenibilitat, Iván González, que reivindica aquesta vinculació amb el talent i “el foment d’espais on hi hagi més diversitat i creativitat, sobretot, vinculant-ho a l’àmbit tecnològic”.